Barcelona Metropolis

Una dècada després que la crisi financera esdevingués crisi econòmica global, les seves seqüeles encara es deixen sentir. En són exemple dos sectors, el de la recerca i el de la producció audiovisual, que en els anys previs havien donat a la ciutat una projecció internacional notable. Barcelona té massa crítica suficient per atreure i exportar talent i una cultura professional exigent i capaç. Però per millorar posicions necessita dues coses: inversions més grans i reformes.

Una dècada després que la crisi financera esdevingués crisi econòmica global, les seves seqüeles encara es deixen sentir. En són exemple dos sectors, el de la recerca i el de la producció audiovisual, que en els anys previs havien donat a la ciutat una projecció internacional notable. En tots dos s’ha perdut pistonada. L’asfíxia pressupostària en les administracions públiques i la paràlisi institucional derivada de la crisi política hi repercuteixen de manera molt negativa, fins al punt de posar en risc els avenços assolits.

La davallada pressupostària que ha patit TV3 ha afectat tot el sector audiovisual just quan havia d’afrontar les profundes transformacions de la revolució digital. L’èxode de professionals a la recerca d’oportunitats fora de Catalunya és un símptoma de la creixent feblesa d’un sector clau, del qual depèn la capacitat de projecció de la nostra cultura. Cal més inversió pública per promoure una producció pròpia de qualitat. Però no només això, cal també repensar estructures i crear sinergies amb les noves plataformes de producció i difusió audiovisual per tal d’aprofitar el capital d’experiència, mestratge i talent jove emergent que afortunadament tenim.

En l’àmbit de la biomedicina també s’està arribant a una situació límit. Com explica l’investigador Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, les mancances pressupostàries dels darrers anys han portat els centres de recerca a una situació de precarietat crònica que impedeix assolir nous reptes i posa en perill línies d’investigació ja consolidades. Barcelona disposa dels elements necessaris per convertir-se en un dels principals pols científics d’Europa. Té massa crítica suficient per atreure i exportar talent i una cultura professional exigent i capaç. Però per millorar posicions necessita dues coses: inversions més grans i reformes que eliminin les traves burocràtiques que mantenen els científics lligats de peus i mans.