Barcelona Metropolis

A més de l’augment del nivell d’estudis de la població d’origen estranger, cal destacar l’elevada concentració espacial. Per exemple, els migrants amb estudis universitaris que van arribar a Barcelona durant la dècada del 2010 es van empadronar al barri Gòtic quatre vegades més del que ho haurien fet si s’haguessin localitzat aleatòriament, en funció de la distribució de la població de Barcelona. A Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, ho van fer 3 cops més; a la Barceloneta, 2,7, i a la dreta de l’Eixample, 1,9. La gran concentració espacial de la població altament qualificada d’origen estranger, principalment de països de renda elevada que es deslocalitza a ciutats de països de renda menor, així com els seus efectes en els processos de transformació urbana i sociodemogràfica, constitueix un objecte d’estudi emergent a la investigació acadèmica que s’ha conceptualitzat sota la denominació de gentrificació transnacional. Una de les característiques d’aquest tipus d’espais és la forta presència de població adulta jove, una franja d’edat en la qual la població nascuda al mateix entorn és decreixent. A la capital catalana, el percentatge de població entre 25 i 49 anys nascuda a la província de Barcelona és del 15,1% al barri Gòtic, i del 19% a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

Rotació i temporalitat de la població

Les decisions migratòries de la població altament qualificada estan fortament condicionades per les característiques del lloc de destinació, i es valora el benestar i la qualitat de vida que ofereix el seu entorn. El desig d’una nova vida pot prendre forma a través d’un desplaçament a un altre país: és el que la literatura recull com a migració per estil de vida. Un dels trets cada cop més distintius de la migració internacional qualificada és la seva forta transitorietat, un aspecte que també constitueix una novetat si considerem la migració al sud d’Europa des d’una perspectiva històrica. Entre la creixent heterogeneïtat de perfils migratoris d’alta temporalitat, trobem alguns exemples d’hipermobilitat, com els estudiants d’intercanvi, o els anomenats nòmades digitals, l’activitat professional dels quals no està lligada a un lloc concret. Aquests grups han sorgit en el context de dues tendències globals: la mobilitat i la digitalització. Com en altres zones del sud d’Europa, les ciutats espanyoles atrauen un nombre creixent de població privilegiada flotant, que impulsa processos de gentrificació transnacional en àrees específiques, més comunament als centres històrics.

L’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona ofereix una mica de llum a aquest fenomen. Per començar, la població nascuda a l’estranger amb estudis superiors és, amb diferència, la que està menys registrada al sistema de padró espanyol (el 2017, un 6% no ho estava). A més, les dades il·lustren la concentració espacial de les poblacions temporals i l’elevat nivell de rotació residencial que es viu en aquests entorns. A Ciutat Vella, el 36,1% de les persones residents el 2020 havia accedit a l’habitatge durant els dos darrers anys (un 46,2%, en els cinc anys anteriors), davant del 22,7% a la resta de la ciutat (31,5%, en els darrers cinc anys). Si atenem només la població adulta nascuda a l’estranger amb estudis universitaris de Ciutat Vella, el 57% havia arribat a l’habitatge durant els dos darrers anys.

La concentració de determinades infraestructures i serveis turístics atrau també els residents de curta durada, que adopten pràctiques urbanes no tan allunyades de les dels turistes i, per tant, tenen una capacitat similar per contribuir al canvi urbà. Pensem en l’ús d’allotjaments temporals com a lloc de residència, en l’oferta d’oci i restauració que consumeixen, o en la proliferació d’hotels que estan afegint espais de coworking a la seva oferta.

D’acord amb diversos estudis, als entorns amb forta presència de població temporal no només s’experimentaria un reforçament dels processos de gentrificació a escala de barri, amb dinàmiques de desplaçament de població vulnerable i substitució sociodemogràfica, un empitjorament de les condicions d’accés a l’habitatge, exclusió a l’espai públic o canvis comercials, sinó que aquesta dinàmica també estaria contribuint a processos més amplis de polarització i segregació socioespacial, que allunyaria els diversos grups socials que viuen a la metròpoli. A més, amb aquesta elevada rotació poblacional, el sentit de pertinença i les relacions entre veïns es debiliten, i les xarxes comunitàries i els teixits associatius se’n ressenten profundament.

Encara és d’hora per calibrar l’impacte de la pandèmia en la migració internacional. Les dades del 2021 ja mostren una recuperació significativa dels fluxos després d’un 2020 condicionat pel descens global de la mobilitat. Les hipòtesis apunten que s’accentuarà el caràcter hipermòbil de la població qualificada que ja s’observava abans de la pandèmia com a resultat de la major flexibilitat laboral i l’expansió del teletreball. Encara que són de difícil quantificació a través de les fonts tradicionals d’informació, s’està parlant molt sobre l’arribada de nòmades digitals i de la pugna entre estats i ciutats per atraure’ls. En aquest marc, afloren debats sobre les contribucions en forma d’impostos i taxes. D’una banda, molts estats ofereixen avantatges fiscals sota polítiques d’atracció de talent. De l’altra, no està clar fins a quin punt les poblacions flotants, sovint amb feines a altres països, contribueixen a les finances públiques en forma d’impostos. En termes territorials, l’arribada de migrants qualificats als centres urbans en el context postpandèmic coincidiria amb el creixent atractiu dels espais suburbans per a les classes mitjanes locals després de la pandèmia, fet que accentuaria els processos de segregació de la població al territori.

Les ciutats són la punta de llança d’una creixent diversitat i complexitat en la relació entre els moviments migratoris, els llocs de treball i els de residència en un context cada vegada més global i hipermòbil. En aquest escenari, les urbs del sud d’Europa en general, i Barcelona en particular, esdevenen espais molt atractius tant per a migrants privilegiats com per al capital, atret per les plusvàlues que generen aquests processos en un context marcadament neoliberal. En unes ciutats que canvien a ritmes accelerats, cal no perdre de vista les implicacions d’aquestes dinàmiques en la transformació dels barris i en les condicions de vida de la població resident.