Barcelona Metropolis

Des de fa un temps, la literatura de no-ficció ja no només la integren les pàgines il·lustres d’autors com Capote, Mailer, Carrère o Caparrós, sinó també les pàgines il·lustrades de les novel·les gràfiques, que han fet possible el binomi rigorós i socialment compromès format pel periodisme i el còmic. Un regalo para Kushbu és l’exemple més proper que tenim en el temps i l’espai d’aquesta hibridació de gèneres.

Una de les principals característiques de Barcelona és la seva condició cosmopolita, integradora i multicultural, que fa equilibris entre la recepció turística i l’acolliment migratori; entre l’oci i l’activitat econòmica, d’una banda, i la solidaritat i la responsabilitat social, de l’altra. La diversitat, però, presenta un repte complex que cal afrontar: promoure la igualtat de drets i oportunitats d’aquelles persones que arriben a casa nostra buscant un futur millor i que, només per la seva procedència o l’aspecte físic, molt fàcilment poden ser estigmatitzades.

Aquesta objectivació paternalista no fa altra cosa que reforçar la primera pedra de l’engranatge de l’exclusió: el prejudici. En aquest aspecte, les eines d’inclusió social i laboral són un dels millors actius que els podem oferir, i afortunadament no només en tenim moltes, sinó que funcionen amb garanties gràcies al treball en xarxa i la col·laboració de les entitats i els organismes públics.

La fundació Mescladís n’és una, i treballa amb persones i associacions vinculades a l’activisme, l’educació, l’art i la cultura. Des del seu lloc de trobada, l’Espai Mescladís impulsa un projecte que genera els seus propis recursos a través de diverses iniciatives d’economia social i solidària, de formació i acompanyament en el mercat laboral a persones amb especials dificultats per accedir a un lloc de treball.

El mes de desembre passat aquest projecte es va fer una mica més gran gràcies a la publicació d’una novel·la gràfica insòlita: Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras, produïda per Mescladís i l’associació Al-liquindoi. Un llibre que ha acabat ajuntant nou vides a través de nou històries anònimes, tan semblants a les de tanta gent però tan poc escoltades.

És un exercici que fa més present la consciència col·lectiva que tots tenim el deure d’assumir, de compartir, perquè les seves històries podrien ser les nostres, perquè no fa tants anys van ser les dels nostres avis. No oblidar el passat i no ignorar el present; la memòria no ha de ser capritxosa. “Soc home, res del que és humà no m’és indiferent”, deia el comediògraf llatí Terenci. Un regalo para Kushbu ens recorda exactament això: els protagonistes d’aquestes històries són persones reals, obligades a fugir del seu país, que arriben a un indret desconegut buscant una vida més fàcil, més justa, més humana.

La particularitat d’aquesta novel·la gràfica que creua fronteres, tant en sentit figurat com literal, és que ha estat dibuixada a deu mans pels il·lustradors Tyto Alba, Cristina Bueno, Sagar Forniés, Miguel Gallardo, Martín López Lam, Andrea Lucio, Susanna Martín, Marcos Prior, Sonia Pulido i Manu Ripoll. També disposa de fotografies de Joan Tomás i d’un guió dissenyat per l’escriptor Gabi Martínez. El còmic, que neix del projecte Diálogos Invisibles, desenvolupat per Martín Habiague, Jessica Murray i Joan Tomás (presentat al DOCfield Barcelona), explica les peripècies d’aquestes nou persones i ens fa partícips de les seves misèries i esperances, de la seva lluita particular contra l’abús i la discriminació, la persecució i la guerra.