Barcelona Metropolis

La presó Model de Barcelona va tancar les portes el 8 de juny del 2017. Just l’endemà s’haurien complert 113 anys de la seva obertura. L’evolució d’aquest centre penitenciari corre paral·lela a la història de la ciutat de Barcelona i a l’evolució política, social i urbanística del país. Una petita però molt significativa part d’allò que es va viure entre els seus murs es recupera ara en un còmic documental titulat Històries de la Model, amb guió del periodista Jordi de Miguel, dibuixos de la il·lustradora Susanna Martin i editat per l’Ajuntament de Barcelona.

Seguint un model de reportatge periodístic, aquest còmic de no-ficció barreja la cronologia amb les vivències de persones que van conèixer bé el recinte i que aporten la part més humana i emotiva del relat. El guionista fa de fil conductor i, amb la llibreta a la mà, visita les velles cel·les amb l’historiador César Lorenzo. Com a contrapunt, introdueix la veu de quatre homes i dones que van passar per la Model en diverses etapes i que expliquen les històries a les quals fa referència el títol.

Un dels encerts del llibre és la tria d’aquests testimonis, que representen la variada tipologia de presos que van acabar en el centre penitenciari. L’advocat August Gil Matamala va conèixer la presó de ben petit perquè hi anava a veure el seu pare, un republicà empresonat l’any 1945. En el petit August naixerà un “antifranquisme incondicional” que canalitzarà militant clandestinament al PSUC i obrint, més tard, un bufet per a treballadors empresonats. Li quedarà gravada per sempre l’olor de la presó: “Olor de ranxo, de suor i de por”.

Gil Matamala permet parlar de l’exili, de la lluita sindical, dels consells de guerra o de les tortures, mentre que la historiadora Anna Sallés rememora les manifestacions estudiantils, les protestes de principis dels anys seixanta i el paper de les dones represaliades pel franquisme. La Model va ser pensada per acollir homes, però les vivències de Sallés demostren que no sempre va ser així. La seva estada allà, mentre el seu company, el novel·lista Manuel Vázquez Montalbán, era al mòdul d’homes, permet evocar les “diferències de classe impressionants” que hi havia en funció de la procedència de les preses.

D’altra banda, el testimoni de Josep Ferrándiz, membre clandestí del Partit Comunista d’Espanya (Internacional), revela una altra part de la història: les despietades sessions de tortura de la policia de Franco a la comissaria de la Via Laietana. Irònicament, passar d’aquell espai on s’actuava sense cap garantia i anar a la Model va ser, per a Ferrándiz, “una paradoxal sort d’alliberament”, malgrat que a la presó “imperava la impunitat”.