Barcelona Metropolis

El canvi en què ens trobem ara, i que ha accelerat la pandèmia, va començar cap al 2016 amb l’arribada de la intel·ligència artificial a les empreses i la col·laboració entre humans i màquines. És el moment en què es comencen a repensar els espais de treball i les organitzacions necessiten reunir els seus equips per abordar els aspectes més complexos, treballar la creativitat, compartir aprenentatges, prendre decisions conjuntes o adquirir nous coneixements. Es comença a parlar dels espais d’oficines infrautilitzats, dels excessius temps de desplaçament per treballar o de l’impacte en el medi ambient de les reunions de negocis.

Les dues cares de la feina en remot durant la pandèmia

Aquest nou repte ha tingut moltes implicacions. Algunes han estat positives, com la feina en remot, que, a més de permetre’ns mantenir l’activitat econòmica en molts sectors, ha demostrat bons nivells de productivitat a les empreses i ha provocat que moltes companyies que mai s’ho havien plantejat estiguin definint la implementació d’aquesta dinàmica en els seus processos organitzatius i operacionals després de la pandèmia. A més, el fet de desplaçar-nos menys també té unes implicacions beneficioses, com la reducció de la contaminació o tenir més temps lliure i millorar la qualitat de vida.
Ara bé, tot i que és cert que la feina en remot ha vingut per quedar-se, això no vol dir que no vulguem treballar mai més fora de casa, sobretot els perfils més joves, que necessiten un aprenentatge continu. Com a aspectes negatius, durant aquests mesos hem vist les conseqüències de l’aïllament social, la necessitat de moltes persones de fer desplaçaments falsos per desconnectar o les dificultats de concentració dels treballadors perquè els habitatges, tot i estar una mica reconfigurats a les noves necessitats, encara no estan preparats per treballar-hi tantes hores. D’altra banda, no hem d’oblidar l’impacte econòmic que han patit aquells negocis situats als centres financers, ja que, com que les oficines estaven buides, han hagut de posar fi a la seva activitat. La descentralització de les ciutats és un element que encara hem de veure, i trigarà un temps a saber-se quines conseqüències i implicacions tindrà.

Una oportunitat que les ciutats no poden deixar passar

Actualment, un gran nombre de companyies està analitzant l’impacte de la feina en remot en la seva petjada immobiliària, a la recerca d’una bona cohesió funcional entre la residència, l’oficina i el tercer lloc. I moltes ciutats, després d’aquesta reconfiguració dels usos dels espais de treball, s’estan tornant més sostenibles, pràctiques, còmodes i atractives per als qui les habiten.

Si analitzem una tendència que als Estats Units ha crescut en un any un 49%, segons la revista Forbes,^[1] els nòmades digitals, professionals que treballen en remot durant llargues temporades a diferents llocs del món, són una gran oportunitat per a ciutats com Barcelona, València o Madrid, i més quan desafortunadament les visites de turistes internacionals van baixar un 77% el 2020, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Les nostres ciutats s’han de postular com a hubs de la feina en remot per tal d’atraure coneixement, talent i un turisme professional corporatiu de qualitat. A Espanya ja ho estan fent a les illes Canàries o Màlaga, i també hi ha països que estan liderant el canvi, com ara Portugal o Croàcia. Perquè això passi cal crear mecanismes, com el visat digital d’Estònia, noves polítiques públiques i regulatòries, alternatives fiscals o una estratègia de captació des de l’Administració pública amb l’ajut del sector privat. I és que som davant d’una oportunitat única per convertir-nos en el hub europeu de nòmades digitals i de professionals corporatius que poden treballar en remot. No la deixem passar.