Barcelona Metropolis

La possible arribada de l'Hermitage al port de Barcelona es viu amb escepticisme i desacord al barri de la Barceloneta. Mentre alguns creuen que suposarà una oportunitat per transformar l'economia, altres temen una ensarronada que agreujarà la massificació turística d'un barri ja saturat. El projecte ha anat variant des dels primers acords de 2012, però la qüestió de fons hi roman. Més enllà de les eternes promeses de riquesa i ocupació, quin impacte tindrà sobre el barri i sobre la ciutat?

Quan el passeig de Joan de Borbó trenca a la dreta, el barri de la Barceloneta es parteix en dos. Els dos clubs de natació (l'Atlètic Barceloneta i el Natació Barcelona) ocupen el tram central d'una llengua de terreny al llarg de la qual s'estén la platja de Sant Sebastià cap a ponent i un llangorós passeig de Joan de Borbó cap a llevant. Al final d'aquesta península urbana artificial hi ha una rotonda; més enllà, el mastodòntic magatzem de Desigual; al costat, la figura ondulada de l'hotel W; i al fons, com a última frontera de la ciutat davant la mar, l'enorme esplanada (anomenada plaça de la Rosa dels Vents) en la qual es projecta aixecar la sucursal del museu Hermitage.

Després de sis anys d'anar i venir del projecte, a l'abril de 2018, el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona aprovava finalment la reforma de la Nova Bocana del Port Vell. En aquest document es requalificava l'espai central de la bocana per a ús cultural, de manera que es donava via lliure perquè l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), que té la concessió del terreny, obrís la convocatòria per als candidats. Més d'un any més tard, al juny de 2019, el BOE va publicar la sol·licitud de la concessió de la parcel·la que correspon a l'edifici central del pla aprovat de renovació de la bocana (la 1a/31.3.b) per part de l'empresa Museu Hermitage Barcelona, SL. El seu president, Ujo Pallarés, és l'única cara visible del projecte després de la mort, al març de 2018, de l'altre impulsor, encarregat de la proposta museística, Jorge Wagensberg, una figura de gran prestigi que va idear i dirigir el museu CosmoCaixa de Barcelona.

A final de juny es va conèixer el projecte que actualment és a sobre la taula, dissenyat per l'arquitecte Toyo Ito, guanyador del premi Pritzker 2013, i constructor de l'edifici de la Fira de l'Hospitalet. Un projecte molt més elaborat que la versió presentada anteriorment el 2016, de formes ondulades, molt marines. Durant la presentació, els promotors es van centrar a subratllar la importància de l'edifici central d'Ito, assegurant que es convertiria en una icona de la ciutat. A més, van destacar que el museu tindria col·lecció pròpia, que es dotaria d'obres comprades, donades o concebudes des dels mateixos espais de creació artística que preveu el projecte. L'impulsor Ujo Pallarés assegurava, en una entrevista concedida al diari La Razón el 2018, que els beneficis per al barri serien enormes, desmentia que l'Hermitage busqués un públic d'alt standing i assegurava que el museu seria obert al barri: “Som els millors veïns que poden tenir”.

El consistori ha acordat que la decisió pivoti sobre les regidories d'Ecologia i Urbanisme, Cultura, i Economia i Pressupost. I es prendrà després d'examinar quatre informes que ja s'han encarregat: un sobre mobilitat, que confeccionarà Ole Thorson; un altre sobre impacte urbanístic, que durà a terme l'arquitecta Maria Rubert de Ventós; un tercer sobre viabilitat econòmica, que elaborarà l'economista Xavier Cubeles; i, finalment, un quart informe sobre valor cultural que farà Josep Ramoneda.

La inversió necessària per portar l'Hermitage a Barcelona seria privada. El 80 % de les accions de la societat concessionària, Museu Hermitage Barcelona, SL, les controla el fons d'inversió suís-luxemburguès Varia Europe. El 20 % restant pertany a Cultural Development Barcelona, propietat d'Ujo Pallarés, que va signar l'acord per a 50 anys amb el museu rus el 2012.

Des de la Plataforma per un Port Ciutadà temen que el museu acabi necessitant alguna inversió pública per garantir-ne la viabilitat. “Els museus no sobreviuen sols –explica Daniel Pardo–. Tret que siguin com el del Barça. I com ha passat amb altres sucursals de l'Hermitage pel món, només hi ha dos camins: o aconseguir finançament públic o tancar”. Fonts municipals adverteixen que el projecte que es presenti haurà d'anar acompanyat d'un estudi de viabilitat rigorós. L'Ajuntament no està disposat a haver de rescatar eventualment una iniciativa fallida, com ha passat en altres llocs d'Europa.

Segons els detalls del projecte publicat el passat mes de juny, es construirien 16.493 metres quadrats, dels quals 3.782 (menys d'un 23 %) serien per a exposicions. La resta de l'espai es destinaria a oficines, guarda-roba, sales multiusos, un auditori, tres cafeteries, una llibreria d'art, una sala VIP i dues terrasses; a més, no hi pot faltar, la botiga de regals (gift shop) del museu. Els promotors confien que gràcies a aquests serveis i al cost de l'entrada, que segons deia Ujo Pallarés al febrer de 2018 serà “més barata que la del museu més car de Barcelona”, l'Hermitage resulti viable.

Després dels contactes que ha mantingut amb el consistori, la Plataforma per un Port Ciutadà ha constatat que els grups polítics municipals es divideixen entre els que veuen en l'Hermitage una oportunitat per transformar el tipus de turisme del barri i els que consideren que a la Barceloneta no cap res més, que toca reduir. Expliquen que en una reunió a principis d'octubre amb el regidor del Districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, aquest els va assegurar que “a priori, el projecte del museu Hermitage a la Barceloneta no és adequat ni per al barri ni per al districte”. La plataforma no manté en canvi cap contacte amb els promotors.

Les entitats veïnals estan d'acord que cap administració ha invertit realment per evitar el monocultiu turístic al barri, però difereixen en les solucions proposades al problema de la turistització. Pardo assegura que la solució passa per reduir el turisme: “Si no tendim a reduir els vols i els creuers plens de turistes que arriben a Barcelona, per més emergències climàtiques que declarem, no servirà de res”, afirma. Martínez és partidari de “transformar” el model turístic: explica que és una constant que al barri obrin negocis de restauració que, a poc a poc, van ampliant llicències fins a convertir-se en discoteques, agreujant la massificació i atraient un tipus de turisme de borratxera i festa. Davant aquest panorama, Martínez ho té clar: “Davant del risc que en un espai propietat del port autònom puguin aparèixer un altre tipus d'ofertes més centrades en l'oci turístic, ens quedem amb el museu. Al cap i a la fi, en un museu no es pot muntar una discoteca". Hermitage i/o barbàrie, aquest sembla el dilema.