Barcelona Metropolis

Parlar d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és parlar d’organització col·lectiva. Els seus orígens, la seva forma i les experiències que s’hi viuen n’estan impregnades, i és un dels pilars d’aquest model alternatiu, per accedir a un dret, el de l’habitatge. Aquest és considerat un bé d’ús (no d’inversió) basat en la propietat col·lectiva, la creació de comunitat i el suport mutu.

L’organització col·lectiva ha estat motor de canvi en la nostra societat en contextos adversos. En la darrera dècada, hem vist com s’ha alçat el moviment de lluita per l’habitatge, davant la vulneració d’un dret bàsic com és el de tenir un lloc on viure. Plataformes i sindicats s’han organitzat per aconseguir canvis legals i, en aquest context mobilitzador, també s’han posat en relleu noves alternatives d’accés a l’habitatge, que han sorgit en un context —heretat del segle passat a Catalunya i a l’Estat espanyol—, on el sistema de provisió s’ha regit pel mercat lliure i on s’ha impulsat la propietat privada com a règim majoritari de tinença, i la compra com a forma d’accedir-hi[1].

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha qüestionat aquest sistema i n’ha proposat un altre que capgira aquesta lògica: la propietat serà col·lectiva i les persones tindran el dret d’ús de l’habitatge de manera estable i indefinida en el temps. Aquesta premissa la vam començar a sentir a casa nostra als inicis dels anys 2000, sobretot a partir de la creació de l’associació Sostre Cívic l’any 2004 i la cooperativa Cal Cases, la primera experiència d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que va néixer al país. Posteriorment, hi va haver un avenç, amb la consolidació de Sostre Cívic com a cooperativa i els primers projectes a Barcelona: Princesa49 (de Sostre Cívic) i la cooperativa La Borda. Des de llavors, les experiències s’han multiplicat a la ciutat i estan creixent també arreu del país. Actualment, hi ha més d’una cinquantena de projectes d’aquesta mena a Catalunya, que engloben més de mil habitatges, tant en etapa de promoció com convivint-hi[2].

Principis bàsics: la propietat col·lectiva i el dret d’ús

Trencant amb la lògica de la propietat privada, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús planteja la propietat col·lectiva com a única opció possible per desenvolupar-lo. Per tant, proposem organitzar-nos col·lectivament per exercir el dret a tenir un habitatge digne. Aquesta organització col·lectiva es materialitza en la constitució d’una cooperativa, que serà sempre la titular dels habitatges, mentre que les persones organitzades al seu entorn, que en són sòcies, seran les que tindran el dret d’ús de manera estable i indefinida.

D’aquesta manera, i a diferència d’altres sistemes d’habitatge cooperatiu, la cooperativa sempre serà la titular i, per tant, no serà possible transformar el model per obtenir habitatges de propietat privada. És a dir, s’impossibilita el lucre individual i s’evita així l’especulació.

A banda de la propietat col·lectiva, el dret d’ús és l’altre pilar del model. Concebem l’habitatge com un bé d’ús i no d’inversió, com un dret i no com un element amb el qual es pugui comercialitzar. Per tant, s’aposta perquè les persones que hi participen, en tant que sòcies cooperativistes, ho facin sabent que tenen el dret a fer servir l’habitatge de manera estable en el temps i no subjectes a les lògiques del mercat lliure.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús comporta també una gestió comunitària. Més enllà del règim de tinença, això es tradueix en la participació de les persones sòcies en tot el que envolta l’autopromoció de l’habitatge, la construcció a preu de cost, el suport mutu, les dinàmiques cooperatives i totes les necessitats col·lectives que es mouen entorn de l’habitatge. I el que es mou entorn de l’habitatge no és ni més ni menys que la vida.

Viure dignament i fer-ho en col·lectiu

Viure en comunitat pot prendre diverses formes, i aquest model d’habitatge les recull totes. Des d’experiències intencionals, on la vida compartida està més accentuada, fins a d’altres on es comparteixen alguns espais comuns amb menys quotidianitat. Els projectes, a vegades, neixen fruit d’un grup de persones amb molta afinitat i militants d’un canvi de model i, d’altres, neixen fruit de persones que tenen la necessitat de trobar estabilitat davant d’un mercat de lloguer depredador.

Tal com demostra l’estudi Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes[3], impulsat per diverses entitats i redactat per La Dinamo Fundació, la dificultat principal per poder accedir-hi és l’aportació inicial de capital social que fa la persona usuària a la cooperativa, i que és retornable en cas de baixa. En els projectes on s’adquireix un edifici existent, aquestes aportacions econòmiques són molt més assumibles que no pas en els d’obra nova, quan s’ha d’assumir tot el cost de construcció. Per posar xifres, parlem, aproximadament, d’uns 2.000 euros en projectes en què només s’ha hagut de rehabilitar un edifici ja existent i d’uns 25.000 euros, també aproximats, en el cas dels edificis d’obra nova ubicats a la ciutat de Barcelona.

Aquesta és la barrera d’accés principal, però no l’única. En la majoria dels casos, participar en un projecte d’aquestes característiques requereix una inversió de temps que no tothom pot assumir. La gestió col·lectiva, com s’ha destacat, fomenta la participació dels socis, i això succeeix durant un procés molt llarg de promoció i, posteriorment, durant la convivència en l’habitatge.

Buscar fórmules per reduir aquesta inversió de temps a llarg termini és una de les qüestions que Sostre Cívic està posant a sobre de la taula. Com a cooperativa que aglutina actualment uns 25 projectes amb més de 500 habitatges, combina fórmules de processos llargs d’autopromoció amb d’altres de més curts, com s’ha fet amb l’adquisició d’habitatges mitjançant l’exercici del dret a tanteig i retracte, previst al Decret llei 1/2015, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. Aquesta fórmula no només aconsegueix que el model sigui més assequible i, per tant, més divers, sinó que també va a l’arrel d’un dels seus pilars: lluitar contra l’especulació. Aquestes adquisicions mobilitzen habitatges en desús que eren propietat d’entitats financeres i que feia anys que estaven deshabitats, i es dirigeixen cap a la societat civil organitzada en format cooperatiu, assequible i transformador.

Aquest model alternatiu ha vingut per quedar-se, s’ha enfortit els darrers anys i té el repte de continuar creixent salvant les barreres que té al davant. S’ha estructurat i està agafant la força per fer-ho, i garanteix que la seva proposta transformadora arribi cada vegada a més gent, essent més inclusiva i representativa de la diversitat social.