Espais verds, biodiversitat i qualitat de vida
- Dades obertes
- oct. 23
- 4 mins
Oriol Pàmies, textos / Carles Javierre Kohan, infografies
La quantitat i la qualitat de la vegetació són un element clau per aconseguir una ciutat saludable i lluitar contra el canvi climàtic. Els arbres dels carrers aporten ombra i ajuden a regular la temperatura, alhora que retenen partícules contaminants i contribueixen a netejar l’aire i atenuar el soroll. L’experiència i l’evidència científica apunten a la infraestructura verda com un recurs per a la salut pública. Per això calen més parcs i jardins, sobretot als barris on en manquen més, alhora que s’avança en una gestió ecològica del verd perquè sigui més divers i abundant.
![SUPERFÍCIE DE PARCS URBANS, ARBRAT, VERD URBÀ I FORESTAL PER DISTRICTE](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_1.png?itok=v6y1I-LZ)
![SUPERFÍCIE DE COBERTURA VEGETAL A BARCELONA](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_web_3_ok.jpg?itok=aszK9XTa)
Superfície vegetal
El 64% del terme de Barcelona està urbanitzat. La resta és espai lliure cobert de vegetació, en gran part concentrat a la serra de Collserola. Hi destaquen alzinars, pinedes i prats secs on es localitza un ric patrimoni natural. Parcs i jardins, públics i privats, formen la base de la infraestructura ecològica urbana, amb alguns espais especialment importants: Montjuïc i els seus penya-segats, els Tres Turons i el parc de la Ciutadella, el parc pla més gran de la ciutat.
![DENSITAT DE VERD](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_web_2_0.png?itok=bSu50p8_)
La distribució del verd
Hi ha un contrast acusat en la superfície de verd públic per habitant segons si es compta la massa forestal de Collserola (17 m2) o no (7 m2). L’indicador també oscil·la força segons els barris, en perjudici dels de la franja central, com mostra el mapa. Iniciatives recents, com els eixos verds, busquen compensar aquest desequilibri i acosten l’objectiu declarat de l’Ajuntament d’augmentar 1 m2 de verd per habitant fins al 2030. L’Organització Mundial de la Salut recomana que els nuclis i ciutats disposin com a mínim de 10-15 m2 d’àrea verda per habitant.
![PRINCIPALS ESPÈCIES D’ARBRAT VIARI](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_web_4.png?itok=a28jCngl)
Ciutat de plàtans
L’arbrat és part essencial de la infraestructura verda urbana i alhora un signe d’identitat. Al llarg dels carrers, les places i els parcs, connecta els diversos espais verds i hàbitats de la ciutat i proporciona múltiples beneficis, entre els quals destaca la millora de la qualitat de l’aire i la reducció de la temperatura, que permet mitigar l’efecte illa de calor.
El plàtan comú s’ha convertit en l’arbre barceloní per excel·lència (29% del total), tot i que els primers exemplars van ser importats de Girona cap al 1860. Per la seva disponibilitat, majestuositat i ràpid creixement, Ildefons Cerdà el va escollir per embellir les noves avingudes de l’Eixample. Amb el temps s’ha comprovat que aquesta espècie genera molèsties a les persones al·lèrgiques, fa arrels llargues i requereix poda freqüent.
Per aquests motius i per afavorir la biodiversitat, Barcelona promou altres espècies d’arbres com el lledoner, la sòfora o acàcia del Japó, el cínamom o la tipuana. La idea és que cap superi el 15%.
![ESPÈCIES DE FLORA URBANA](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_web_5.png?itok=gHa5aMgI)
L’exemple de les orquídies
Als parcs ja no s’hi fa jardineria tradicional, sinó que es gestiona el verd perquè n’hi hagi més quantitat i de més qualitat, i perquè hi hagi més riquesa de flora i abundància de fauna. Des de l’any 2003 s’ha aconseguit el desenvolupament d’espècies autòctones d’orquídies en jardins històrics, que ja són un important patrimoni natural de Barcelona.
![FOMENT DE LA BIODIVERSITAT](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_web_6_ok.jpg?itok=pYfJsCGV)
![PRESSUPOST DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PARCS I JARDINS](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_web_7.png?itok=XPWyT1dl)
Recursos creixents
L’ens municipal que administra i promociona el verd urbà de la ciutat i el medi ambient inverteix aquest any 68 milions d’euros en la construcció, la conservació, la remodelació i el manteniment dels jardins urbans de Barcelona, de l’arbrat urbà, dels bancs i de les àrees de jocs.
![Estalvi forçat](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_web_8.png?itok=XgUruZMh)
Estalvi forçat
En plena recerca de les millors solucions per a la gestió sostenible de l’aigua, la sequera ha alterat tots els plans i ha imposat una restricció severa al reg de parcs i jardins, que queda limitat a assegurar la supervivència de les plantes.
![TIPUS DE TRACTAMENTS DE PLAGUES](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_web_9.png?itok=cGp8jT3M)
![MOBILIARI DE PARCS I JARDINS PER DISTRICTE](https://www.barcelona.cat/metropolis/sites/default/files/styles/img_central/public/bcnm128_cat_web_10.png?itok=RkDWAukl)
Esbarjo i vida social
Com a llocs de lleure, salut i socialització, molts parcs delimiten espais per a infants, joves i persones grans equipats amb mobiliari que ha anat evolucionant en qualitat i seguretat. Per al benestar animal, els gossos i els seus amos tenen a disposició més de 100 àrees específiques, la meitat del tipus pipicà i la resta configurades com a espais d’esbarjo.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis