Espais verds, biodiversitat i qualitat de vida

La Clariana de Les Glòries

Oriol Pàmies, textos / Carles Javierre Kohan, infografies

La quantitat i la qualitat de la vegetació són un element clau per aconseguir una ciutat saludable i lluitar contra el canvi climàtic. Els arbres dels carrers aporten ombra i ajuden a regular la temperatura, alhora que retenen partícules contaminants i contribueixen a netejar l’aire i atenuar el soroll. L’experiència i l’evidència científica apunten a la infraestructura verda com un recurs per a la salut pública. Per això calen més parcs i jardins, sobretot als barris on en manquen més, alhora que s’avança en una gestió ecològica del verd perquè sigui més divers i abundant.


 

SUPERFÍCIE DE PARCS URBANS, ARBRAT, VERD URBÀ I FORESTAL PER DISTRICTE
SUPERFÍCIE DE COBERTURA VEGETAL A BARCELONA

Superfície vegetal

El 64% del terme de Barcelona està urbanitzat. La resta és espai lliure cobert de vegetació, en gran part concentrat a la serra de Collserola. Hi destaquen alzinars, pinedes i prats secs on es localitza un ric patrimoni natural. Parcs i jardins, públics i privats, formen la base de la infraestructura ecològica urbana, amb alguns espais especialment importants: Montjuïc i els seus penya-segats, els Tres Turons i el parc de la Ciutadella, el parc pla més gran de la ciutat.

DENSITAT DE VERD

​La distribució del verd

Hi ha un contrast acusat en la superfície de verd públic per habitant segons si es compta la massa forestal de Collserola (17 m2) o no (7 m2). L’indicador també oscil·la força segons els barris, en perjudici dels de la franja central, com mostra el mapa. Iniciatives recents, com els eixos verds, busquen compensar aquest desequilibri i acosten l’objectiu declarat de l’Ajuntament d’augmentar 1 m2 de verd per habitant fins al 2030. L’Organització Mundial de la Salut recomana que els nuclis i ciutats disposin com a mínim de 10-15 m2 d’àrea verda per habitant.

PRINCIPALS ESPÈCIES D’ARBRAT VIARI

Ciutat de plàtans

L’arbrat és part essencial de la infraestructura verda urbana i alhora un signe d’identitat. Al llarg dels carrers, les places i els parcs, connecta els diversos espais verds i hàbitats de la ciutat i proporciona múltiples beneficis, entre els quals destaca la millora de la qualitat de l’aire i la reducció de la temperatura, que permet mitigar l’efecte illa de calor.

El plàtan comú s’ha convertit en l’arbre barceloní per excel·lència (29% del total), tot i que els primers exemplars van ser importats de Girona cap al 1860. Per la seva disponibilitat, majestuositat i ràpid creixement, Ildefons Cerdà el va escollir per embellir les noves avingudes de l’Eixample. Amb el temps s’ha comprovat que aquesta espècie genera molèsties a les persones al·lèrgiques, fa arrels llargues i requereix poda freqüent.

Per aquests motius i per afavorir la biodiversitat, Barcelona promou altres espècies d’arbres com el lledoner, la sòfora o acàcia del Japó, el cínamom o la tipuana. La idea és que cap superi el 15%.

ESPÈCIES DE FLORA URBANA

L’exemple de les orquídies

Als parcs ja no s’hi fa jardineria tradicional, sinó que es gestiona el verd perquè n’hi hagi més quantitat i de més qualitat, i perquè hi hagi més riquesa de flora i abundància de fauna. Des de l’any 2003 s’ha aconseguit el desenvolupament d’espècies autòctones d’orquídies en jardins històrics, que ja són un important patrimoni natural de Barcelona.

FOMENT DE LA BIODIVERSITAT
PRESSUPOST DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PARCS I JARDINS

Recursos creixents

L’ens municipal que administra i promociona el verd urbà de la ciutat i el medi ambient inverteix aquest any 68 milions d’euros en la construcció, la conservació, la remodelació i el manteniment dels jardins urbans de Barcelona, de l’arbrat urbà, dels bancs i de les àrees de jocs.

Estalvi forçat

Estalvi forçat

En plena recerca de les millors solucions per a la gestió sostenible de l’aigua, la sequera ha alterat tots els plans i ha imposat una restricció severa al reg de parcs i jardins, que queda limitat a assegurar la supervivència de les plantes.

TIPUS DE TRACTAMENTS DE PLAGUES
MOBILIARI DE PARCS I JARDINS PER DISTRICTE

Esbarjo i vida social

Com a llocs de lleure, salut i socialització, molts parcs delimiten espais per a infants, joves i persones grans equipats amb mobiliari que ha anat evolucionant en qualitat i seguretat. Per al benestar animal, els gossos i els seus amos tenen a disposició més de 100 àrees específiques, la meitat del tipus pipicà i la resta configurades com a espais d’esbarjo.

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis