Barcelona Metropolis

Aquest 2024 se celebra el centenari del naixement de la primera emissora de ràdio que va emetre a Espanya, Ràdio Barcelona. A aquesta llarga història d’èxit hi han contribuït moltes dones que han lluitat per assolir presència i prestigi. Tot i això, encara avui els homes continuen ocupant despatxos i franges matinals, i presenten programes amb més pressupost i equip.

Per reconèixer l’aportació de les dones a la ràdio, el projecte “Dones a les ones” ofereix un espai multimèdia amb un banc de veus que recull prop de 400 dones radiofonistes. Totes elles han contribuït a mantenir viu aquest mitjà de comunicació en els cent anys transcorreguts d’ençà de la inauguració de la ràdio al nostre país.

La gent de Barcelona observa encuriosida com al terrat de l’hotel Colón de la plaça de Catalunya s’hi han instal·lat unes altíssimes antenes que difondran els sons d’un nou invent: la ràdio. El 14 de novembre del 1924 s’inaugura l’emissora Ràdio Barcelona amb l’indicatiu oficial d’EAJ1. Comença així un mitjà de comunicació que ha resultat cabdal no només en l’àmbit de la radiodifusió, sinó també en el de la política i la societat.

La ràdio neix en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, un règim que obliga a emetre amb censura informativa, en castellà i atorgant un paper secundari a la presència femenina. La història de la ràdio ha hagut de conviure amb dues dictadures, una república, una guerra civil, una transició i una democràcia. En cadascuna d’aquestes etapes històriques, el mitjà s’ha adaptat a les exigències polítiques, econòmiques i socials de l’època, i les radiofonistes han hagut de bregar amb les normatives de gènere que hi anaven implícites.

Les veus que han fet història. Pioneres

Una de les primeres veus que es va sentir per la ràdio va ser la de Maria Sabaté, la secretària del director, que l’any 1924 feia les pertinents proves de so. Després es va encarregar de llegir els anuncis publicitaris de les empreses que donaven suport a l’emissora.

La primera locutora no arriba fins al 1926, i és Maria Cinta Balagué, a qui s’encarrega de conduir el programa femení. Aquella noia culta, amb bona veu i dicció, comença el programa amb el pseudònim Salus, i un temps després el deixarà per aparèixer amb el seu nom. Justament, en el programa Radiotelefonía Femenina, del 27 de maig, Balagué dona pas a una veu important d’aquell moment, Carme Karr, escriptora i periodista, que llegeix el seu manifest: “A las mujeres. Lo que es Acción Femenina”.

Aquest any també comença a operar com a tècnica d’emissió María Ángeles Fernández, la neboda del director, Joaquín Sánchez Cordovés. Gràcies a aquest parentiu, el seu oncle li ensenya el funcionament tècnic dels aparells i ella s’inicia en les operacions de control de so als 22 anys. Fernández es mantindrà en actiu a l’emissora durant 38 anys, fins al 1965, en què es jubila com a encarregada d’emissions, una llarga trajectòria diferent de la primera locutora: Maria Cinta Balagué va conduir el programa femení durant pocs anys, potser perquè des del 1917 ja treballava al Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

La capsa de música

La major part de les locutores queden reduïdes als espais de música, on presenten el Disco solicitado o Disco dedicado, i omplen hores d’emissió amb la música i les paraules que demana qui pagui el duret que cobra l’emissora. Locutores com Maria Escrihuela o Maria Costa, a Ràdio Badalona; Luz Acero, a Tortosa, o Isabel Freixinet, a Reus, entre moltes d’altres, van exercir durant anys de discjòqueis avant la lettre, una especialitat com a presentadores de música que no se’ls va reconèixer quan, als anys seixanta, arriba el format de Los 40 principales. La Ser va considerar que la veu femenina no resultava prou convincent per presentar les novetats discogràfiques i va haver de passar més d’una dècada perquè les locutores poguessin fer-ho.

I parlant de música, cal fer esment de Radio Juventud, una de les emissores que més revitalitza la ràdio en aquells anys seixanta i setanta a Catalunya. Quan Radio Unión adjudica a Radio Juventud la Estación Escuela número 15, aquella modesta estació que havia començat l’any 1951 a Sant Just Desvern i a Esplugues de Llobregat, es trasllada a Barcelona i es converteix en una escola oberta a tothom. Aquest esperit converteix Radio Juventud en el punt d’arrencada d’altres maneres de fer ràdio, d’estil més modern i desimbolt, amb joves que improvisen i que s’adrecen a les noves generacions saltant-se el guió, a diferència del que era habitual en la ràdio sotmesa a la censura de l’època. Locutores com Pilar Matos, Maribel Álvarez o Mari Cruz Román, entre moltes d’altres, omplen amb les seves veus i espontaneïtat aquell dial, i l’emissora opera com a estímul i trampolí per a d’altres, com una joveneta Elisenda Roca, que s’inicia a Radio Juventud per seguir després una exitosa carrera professional.

El teatre radiofònic

Un altre dels elements que van configurar aquelles dècades dels cinquanta, seixanta i la primera meitat dels setanta van ser les produccions de dramàtics, uns espais de ràdio teatre que es van fer populars a moltes emissores. En les de la capital, com Ràdio Barcelona, Radio Nacional i Radio España, tenien contractat el seu propi quadre artístic, format per actors i actrius professionals, així com per directors i guionistes. Entre les que es dedicaven a l’adaptació d’obres clàssiques i modernes, s’hi poden comptar Amanda Camps o Cecília A. Màntua, a Ràdio Barcelona; Mari Carmen García Lecha, a Radio Nacional, o Odette Pinto, a Radio España. Actrius com María Victoria Durá i Ángela Liaño, al Teatro invisible, de Radio Nacional; Encarna Sánchez, que, amb Isidro Sola, feien una parella d’èxit a Ràdio Barcelona, o Núria Cugat i Luis Posada, a Radio España, triomfaven en les emissions del popular radioteatre.

Els consultoris

Alguns formats adreçats a l’audiència femenina han tingut èxit i s’han mantingut més de quatre dècades en antena, com els consultoris sentimentals, que van començar en l’època republicana i van acabar ben entrada la democràcia. Maruja Fernández fent d’Elena Francis acomiada l’espai el 1984 a Radio Peninsular, i Mercedes Laspra interpreta Montserrat Fortuny des del 1939 fins al 1981, tot i que el consultori roman a Radio España / Cadena Catalana fins a l’any 1986. Ha estat segurament el format més longeu de la radiodifusió.

Durant molts anys, les respostes a les consultes que les oients enviaven a les suposades conselleres es van anar emmotllant al discurs hegemònic, basat en la concepció nacionalcatòlica que establia per a cada sexe els rols de gènere i les normes de conducta que propugnava la ideologia del règim. Exceptuant alguns canvis que es van anar produint a partir de la Transició, es pot dir que, durant les gairebé quatre dècades de franquisme, la programació radiofònica en general i els consultoris en particular es van constituir en còmplices perfectes del patriarcat.

Transició, una altra ràdio

Amb la Transició i l’arribada de la democràcia, la programació rep una sacsejada i els perfils radiofònics es modifiquen. L’eliminació de la censura i de l’exclusivitat informativa de l’Estat, que havia durat 38 anys (1939-1977), permet crear els serveis de notícies i, com a conseqüència, moltes periodistes aterren a la ràdio, com Anna Comas (R4) o Núria Ribó (la Ser); i algunes locutores es converteixen en editores i presentadores dels seus propis programes, com Adelina Castillejo o Montserrat Minobis.

Les ràdios lliures i les emissores municipals són una alenada d’aire fresc que propicia una comunicació radiofònica més oberta, on les veus de l’audiència entren per antena a través del telèfon, i s’afavoreix així que altres professionals provinents del moviment de ràdios lliures i locals aportin nous temes i enfocaments. Aquests exemples fan forat i donen un tomb a l’encarcarada ràdio convencional, que afluixa les cotilles del guió i del llenguatge.

Noves emissores en català

Un altre dels fenòmens que permet la democràcia és la creació de cadenes d’emissores en català, tant públiques com privades. El desembre del 1976, Ràdio 4, de RNE, i, una mica abans, Ràdio Olot inicien el camí. I el 1983 obre Catalunya Ràdio, on triomfa a les tardes Adelina Castillejo. Cap a la mateixa època, Cadena 13 posa en marxa una xarxa d’emissores que funcionarà durant nou anys, que facilitarà que moltes professionals tastin el micròfon, com Mònica Terribas (Barcelona), Pepa Fernández (Cervera), Fina Brunet (Blanes) o Gemma Nierga (Vilassar de Dalt).

COM Ràdio apareix el març del 1995 sota els auspicis de la Diputació de Barcelona, conduïda per bones professionals que hi van presentar programes, com Sílvia Cóppulo i Elisenda Roca, entre d’altres.