Barcelona Metropolis

El canvi climàtic no és una amenaça llunyana, sinó una realitat. Com moltes grans conurbacions, la regió metropolitana de Barcelona es troba en una cruïlla: com pot transformar el model energètic per adaptar-se i resistir els efectes del canvi climàtic sense deixar ningú enrere?

Barcelona ja nota els efectes d’un clima canviant. Les temperatures mitjanes han pujat de manera alarmant en les darreres dècades, i les onades de calor afecten amb més força els col·lectius vulnerables, sobretot la gent gran i els que viuen en habitatges amb baixa eficiència energètica. La resposta passa per una estratègia clara de transició energètica que combini la desfossilització de l’economia, especialment en la mobilitat, un dels principals causants dels problemes ambientals i de salut, i la rehabilitació energètica dels edificis, amb un focus innegociable en la justícia social. Però el camí no està exempt de dificultats: les barreres econòmiques, la resistència al canvi i la manca, sovint, de polítiques públiques decidides dificulten aquesta transformació.

Entre obstacles i resistències

Tot i la voluntat política i la necessitat urgent de canvis estructurals, la transició cap a una ciutat energèticament més resilient no és senzilla. La primera gran barrera és econòmica: els recursos que cal esmerçar per a la necessària transició de model són ingents i només es poden aconseguir des d’una perspectiva de col·laboració entre el sector públic i el privat. Exemples clars d’aquest treball conjunt són les actuacions en àmbits com la rehabilitació energètica d’edificis antics o la instal·lació de sistemes renovables. La desigualtat social també és un fre. Si les polítiques climàtiques no es dissenyen amb criteris de justícia social, poden acabar beneficiant només els que tenen més recursos.

A tot això, cal afegir-hi la manca de coordinació entre diversos nivells de govern i entitats, que es tradueix en una fragmentació de responsabilitats i en una comunicació deficient entre administracions. Aquesta desconnexió dificulta la implementació de projectes a llarg termini, ja que sovint es produeixen encavalcaments de competències, divergències en les prioritats polítiques i una gestió ineficaç dels recursos disponibles. A més, la burocràcia excessiva i la manca de mecanismes àgils de col·laboració impedeixen una resposta ràpida i coordinada davant de les necessitats de la ciutadania. Com a conseqüència, molts projectes es veuen retardats o, fins i tot, abandonats per falta d’acord entre les parts implicades, la qual cosa afecta el desenvolupament sostenible i l’eficiència en la prestació de serveis públics.

Finalment, cal no oblidar les resistències estructurals al canvi: els interessos vinculats als combustibles fòssils, la pressió d’alguns sectors econòmics i la reticència de part de la societat a modificar hàbits arrelats. La implantació de zones de baixes emissions, per exemple, ha generat controvèrsia entre comerciants i residents, tot i els beneficis ambientals evidents.

Malgrat les dificultats, Barcelona també és un laboratori de solucions innovadores. Projectes com les superilles han redefinit la mobilitat urbana: han reduït el trànsit motoritzat i s’han guanyat espais per a vianants i zones verdes, amb un impacte positiu no exempt d’una certa contestació social per part de col·lectius socials de naturalesa diversa.

Les grans oportunitats

La ciutat té a les mans una oportunitat històrica per liderar la transició climàtica a escala urbana. La descarbonització de l’energia, la desfossilització de la mobilitat i la rehabilitació energètica d’edificis són tres pilars clau per a la resiliència.

A Barcelona, la generació d’energia renovable s’ha convertit en una peça important de la transició energètica urbana, amb una aposta decidida per les instal·lacions fotovoltaiques en edificis públics i el desenvolupament de comunitats energètiques locals. La ciutat compta amb dades impressionants: segons l’Observatori de l’Autoconsum a Catalunya, a Barcelona ja hi ha més de 250 instal·lacions fotovoltaiques que sumen una potència total de més de 50 MW, xifres que s’incrementen any a any i que reflecteixen un creixement sostingut i el compromís dels ciutadans i les institucions amb la producció distribuïda d’energia renovable.

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat diversos projectes per renovar els seus edificis públics —centres cívics, escoles, biblioteques i altres instal·lacions municipals— equipant-los amb plaques solars per a l’autoconsum. Aquesta iniciativa no sols redueix els costos energètics i les emissions de CO₂, sinó que també fomenta l’autosuficiència energètica en línia amb els objectius de l’Agenda 2030.

Els fons Next Generation han estat un motor essencial en aquesta transformació, ja que han permès de finançar projectes d’eficiència energètica i d’emmagatzematge que faciliten la instal·lació de nous sistemes fotovoltaics i n’optimitzen el rendiment. Així, es potencia el model d’autoconsum que transforma els edificis de Barcelona en veritables petites centrals energètiques, on els excedents poden compartir-se mitjançant comunitats energètiques col·lectives, i els residents es converteixen en productors actius d’energia renovable.

Una altra iniciativa destacada és la de les xarxes de climatització de la ciutat, Districlima i Ecoenergies, que donen servei, respectivament, al districte 22@ i la zona de la Marina del Prat Vermell. Aquestes xarxes aprofiten fonts renovables i energia residual per subministrar energia tèrmica de manera eficient, i recentment han incorporat un projecte innovador que aprofita fred excedentari de la planta de gasificació d’Enagás.

En el mateix àmbit, Barcelona Energia, la comercialitzadora pública d’energia 100% renovable, que se centra en la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana però amb la voluntat d’expandir-se a altres municipis, ha esdevingut un referent en la transició energètica. Actualment, gestiona més de 12.000 punts de subministrament, dels quals aproximadament el 52% corresponen a clients privats, incloent-hi particulars i empreses, mentre que el 48% restant són equipaments públics vinculats a l’Ajuntament de Barcelona.

Pel que fa a la mobilitat, Barcelona és pionera mitjançant l’acció que impulsa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), amb diversos projectes innovadors orientats a la descarbonització de la seva flota, que tenen com a objectiu una mobilitat 100% sostenible d’aquí al 2030. També el transport urbà avança cap a la desfossilització. Actualment, el 25% de la flota d’autobusos de TMB ja és lliure d’emissions gràcies a l’aposta pels vehicles elèctrics i d’hidrogen. La ciutat també ha impulsat la primera planta pública d’hidrogen d’Espanya, que permet la recàrrega de busos en només 15 minuts. Això ha convertit TMB i la ciutat de Barcelona en referents mundials en la mobilitat basada en hidrogen.

Més enllà dels projectes de TMB que afecten la mobilitat pública, la creació d’una xarxa extensa de punts de recàrrega elèctrica és un repte crucial per a la ciutat de Barcelona. És fonamental per impulsar el desenvolupament del vehicle elèctric i promoure l’abandonament progressiu dels combustibles fòssils. Actualment, Barcelona disposa d’aproximadament 1.800 punts de recàrrega, entre públics i privats, una xifra que ha experimentat un increment significatiu en els darrers anys. Les previsions municipals indiquen que aquesta xifra podia arribar als 2.500 punts a finals del 2024, i superar els 3.000 el 2025, en línia amb la creixent demanda generada per una flota de vehicles elèctrics que ha augmentat al voltant d’un 35% l’últim any.

L’expansió d’aquesta infraestructura té múltiples beneficis. En primer lloc, genera una millor experiència entre els usuaris de vehicles elèctrics; així, es fomenta més confiança i s’impulsa la transició cap a una mobilitat més sostenible. Aquesta infraestructura és, a més, clau per assegurar que l’energia generada per fonts renovables pugui ser aprofitada eficientment, amb tecnologies de recàrrega ràpida i sistemes intel·ligents de monitoratge que optimitzen l’ús de l’electricitat.

El repte del parc d’edificis

Pel que fa al sector residencial, Barcelona afronta un repte crucial amb el seu parc d’edificis: aproximadament el 70-80% dels immobles de la ciutat es van construir abans del 1979, és a dir, abans que s’instauressin normatives estrictes d’eficiència energètica. Aquesta situació fa que molts immobles presentin nivells d’eficiència tèrmica molt baixos, amb un alt consum energètic i elevades emissions de CO₂, la qual cosa afecta la qualitat de vida dels ciutadans.

Per fer front a aquests problemes s’han desenvolupat una sèrie d’iniciatives integrals en matèria de rehabilitació energètica, tant pel que fa a edificis públics com privats, on s’han impulsat múltiples projectes destinats a millorar l’aïllament tèrmic, modernitzar els sistemes de climatització i incorporar tecnologies d’automatització en centres cívics, escoles, biblioteques i altres edificis municipals. Aquests projectes no només rebaixen el consum energètic, sinó que també milloren el confort dels usuaris i redueixen les emissions associades.

Amb aquestes accions, Barcelona es consolida com a referent en la transició energètica urbana, amb perspectives de futur que preveuen un increment continu de la potència instal·lada i més implicació ciutadana, elements essencials per afrontar els reptes del canvi climàtic i garantir un futur més sostenible.

Més enllà del clima: una qüestió de justícia social

El futur de Barcelona es juga avui. La ciutat s’enfronta a reptes complexos en un context de canvi climàtic accelerat, on la vulnerabilitat social i la pobresa energètica s’entrellacen amb les conseqüències de les onades de calor i altres fenòmens extrems. No obstant això, Barcelona disposa d’un ampli ventall d’eines, projectes i una voluntat política evident que li permeten transformar aquests desafiaments en oportunitats per convertir-se en un referent de resiliència climàtica.

Al mateix temps, la coordinació entre administracions ha de permetre el desenvolupament de polítiques integrals que incloguin tant la millora de la qualitat de vida en l’espai públic com la protecció de la salut ciutadana. Les mesures de rehabilitació energètica, la creació de refugis climàtics i l’impuls de comunitats d’autoconsum exemplifiquen aquesta aposta per reduir les desigualtats i reforçar la capacitat d’adaptació davant l’augment de les temperatures.

A més, la implicació activa de la ciutadania i el suport d’iniciatives locals i col·lectives permeten que el procés de transició no sigui només una qüestió tècnica, sinó també social i cultural. Aquest enfocament participatiu i inclusiu és fonamental per garantir que els canvis estructurals que necessita la ciutat s’executin amb una visió de justícia social, que protegeixi els més vulnerables i promogui un futur en què el benestar col·lectiu estigui al centre de la transformació.

En conclusió, el futur de Barcelona depèn de la capacitat d’aprofitar aquesta oportunitat per transformar els desafiaments ambientals en motors de canvi. La ciutat té les eines, els projectes i la voluntat per liderar aquesta revolució climàtica, però l’èxit final recau en la seva capacitat d’integrar la innovació tecnològica amb polítiques públiques que garanteixin la inclusió i la justícia social.

La gran pregunta és: serem capaços d’aprofitar aquesta oportunitat per construir una Barcelona més resilient, sostenible i equitativa? Les accions d’avui definiran el model de ciutat que volem deixar per al futur.