Barcelona Metropolis

Un model extractivista i esclavista

Avui, aquest model de producció-consum extractivista i esclavista es troba en el punt de mira de les noves polítiques que s’estan desenvolupant a Europa sota el paraigua del Pacte Verd Europeu[2], de documents estratègics com el Pla d’Acció per a l’Economia Circular[3] i la nova Estratègia Industrial Europea[4] i, especialment, sota l’Estratègia per a uns Tèxtils Sostenibles i Circulars[5], que pretenen convertir el continent europeu en el primer territori net en carboni i d’economia circular el 2050. Les noves directives nascudes sota aquesta estratègia —la Directiva de residus, actualment ja transposada a Llei estatal de residus[6], i la Directiva d’ecodisseny[7], que està essent revisada, entre d’altres— transformaran completament el sector del tèxtil i la moda amb un objectiu clar: canviar l’actual model productiu lineal per un futur model d’economia circular.

L’objectiu és reduir el consum de recursos i la generació de residus, amb el principi de fer més amb menys, i amb la idea que els productes, els materials i els recursos es poden utilitzar i reutilitzar el màxim temps possible. Aquest model circular s’oposa directament al model industrial clàssic basat en l’extracció, la producció, el consum i el rebuig.

Cal aplicar estratègies que permetin nous circuits i estableixin sinergies entre tots els agents de la cadena de valor, des dels productors fins als consumidors, passant per distribuïdors, administracions… Això, en la indústria tèxtil, significa minimitzar l’ús de materials verges; recuperar el màxim de recursos i components possibles; que les produccions es facin sota principis de química segura i monomaterialitat; que es creïn circuits de recuperació, reparació i revenda de productes; que es propiciïn polítiques locals que impulsin la recirculació material… Tot un seguit de variables que possibilitin crear un sistema tèxtil on el concepte de residu desaparegui i es transformi en recurs.

Finalment, els mercats de segona mà, tradicionalment coneguts com a mercats de brocanters, també ofereixen peces de vestir. Els més coneguts i rellevants a la ciutat són el Fleadonia (Flea Market), al Raval, i el Lost&Found, a la plaça del Mar. El tret distintiu d’aquests dos mercats és que són els particulars els que posen a la venda les seves peces de roba, no hi ha intermediaris i la venda es fa directament de particular a particular. D’altra banda, a la ciutat també hi ha l’històric Mercat dels Encants, amb diverses parades dedicades a la roba de segona mà.

La gran capacitat de vendre en línia

Un segon gran grup de noves propostes o nous models de negoci són les plataformes en línia, que tenen un abast més gran i la capacitat d’arribar a molts usuaris i gestionar una gran quantitat de roba. Hi ha models de negoci diferents, com les plataformes de venda de roba de segona mà generalistes, que gestionen grans volums provinents de particulars, empreses o, inclús, de gestors de residu tèxtil. En aquest cas, l’empresa s’encarrega de tota la gestió i de recollir el residu tèxtil, avaluar-lo segons sigui aprofitable o no, higienitzar-lo i preparar-lo perquè es pugui pujar a la pàgina web de venda de segona mà. Un exemple d’aquesta tipologia de model de negoci és Micolet. També hi ha plataformes que actuen com a agents facilitadors que posen en contacte venedors, en aquest cas particulars, amb compradors, com és el cas de Vinted.

Les plataformes de renting o de lloguer de roba són un tercer model, i hi trobem des de plataformes que lloguen peces de diverses marques fins a d’altres que tenen l’objectiu de convertir-se en gestores dels armaris dels seus usuaris particulars. Un exemple és Ecodicta.

I encara hi ha un altre sistema, basat en l’intercanvi de productes entre usuaris. Les swap parties o festes d’intercanvi guanyen terreny i emergeixen amb un doble objectiu: conscienciar els consumidors sobre la problemàtica tèxtil i aconseguir allargar la vida útil de la roba dels armaris. Exemples de festes d’intercanvi són les que organitza l’associació Moda Sostenible Barcelona. I una altra proposta és la impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, “Renova la teva roba”[8], amb l’objectiu de promoure l’intercanvi, el consum responsable i la conscienciació envers el residu tèxtil. Actualment, la xarxa té 27 punts repartits per tota la ciutat on, dos cops l’any, es poden fer aquests intercanvis promoguts des del consistori.

Molt de camí per recórrer

Les opcions per accedir a roba de segona mà augmenten i arriben a més tipologies de consumidors. Aquest fet es deu tant a una major conscienciació pel que fa al consum com a l’augment de la informació vinculada als impactes ambientals i socials de la moda. També hi té un paper important la tecnologia, que facilita nous canals de comunicació i d’intercanvi. Tot i això, encara queda molt de camí per recórrer.