Barcelona Metropolis

Els beneficis del voluntariat

El desenvolupament de l’autonomia personal, l’autoestima i una identitat madura en els adolescents depèn, en part, de tenir oportunitats per participar en activitats positives. Per contra, quan tenen poques responsabilitats o no troben un rol social definit, poden donar-se situacions d’alienació, solitud i un autoconcepte pobre. S’ha comprovat que tant el voluntariat com l’aprenentatge-servei els permeten implicar-se en activitats significatives i exercir un rol d’ajuda als altres. De la mateixa manera, redueixen el temps que passen en contextos de risc o que estan exposats a models negatius de comportament. D’acord amb això, la participació en accions de voluntariat disminueix el risc d’embaràs adolescent, l’abús de drogues i el fracàs escolar, entre altres problemes socials.

Participar en activitats amb una dimensió comunitària també s’associa amb una satisfacció més gran amb la vida. Als adolescents no tan sols els ofereix l’oportunitat de funcionar de manera independent, sinó que els permet desenvolupar relacions de suport amb els companys o amb altres membres de la comunitat. Gràcies a la seva implicació en iniciatives ciutadanes, diversifiquen les seves xarxes personals, entren en contacte amb adults que poden exercir de mentors informals i s’integren en l’entorn local. Per exemple, en el cas que encapçala aquest article, les activitats dels escoltes tenen un component social clar. Els participants s’integren en un grup amb el qual desenvolupen relacions amistoses. També formen xarxes intergeneracionals, en entrar en contacte amb les persones grans de les residències de gent gran o amb els monitors que els proporcionen una guia educativa.

Tanmateix, perquè aquests beneficis socials i de desenvolupament cognitiu no siguin només puntuals, sinó que es mantinguin en el temps, és important que els adolescents hi participin de manera continuada. Tant l’adquisició de competències com el procés de participació mateix solen requerir una durada prolongada.

Aprenent a participar

L’adolescència és un període evolutiu crític en què s’instauren hàbits que poden tenir una repercussió durant la vida adulta. Per això s’assumeix que l’escola secundària funciona com a context de desenvolupament fonamental per al compromís cívic. A l’institut, els adolescents aprenen sobre si mateixos i sobre els altres. Com que és un context que promou relacions de confiança orientades a l’aprenentatge, els permet experimentar mentre participen en activitats que poden tenir una repercussió en l’entorn comunitari. Aquestes primeres experiències de participació els posen en contacte amb organitzacions no governamentals i milloren el seu coneixement sobre les oportunitats de voluntariat. També els acosten als col·lectius en situació de risc, cosa que els permet promoure una sensibilitat més gran envers els problemes socials. De vegades, la participació directa suscita l’interès per acostar-se al món associatiu, alhora que augmenta l’autoeficàcia percebuda de la implicació en accions col·lectives.

El resultat és que els joves que han fet voluntariat o que han participat en programes d’aprenentatge-servei és més probable que hi col·laborin activament durant la seva vida adulta. Concretament, les experiències primerenques de participació prediuen una implicació més gran en iniciatives locals, l’afiliació a associacions, la col·laboració en accions de voluntariat o fins i tot la probabilitat de votar a les eleccions durant l’adultesa. Per tant, comptem amb un conjunt d’evidències que indiquen que, a participar, se n’aprèn participant.

El voluntariat com a experiència transformadora

Als estudis sobre el voluntariat ha estat molt freqüent analitzar les motivacions que duen els voluntaris a participar-hi i a implicar-se en activitats d’ajuda. Els valors religiosos, el compromís polític o la recerca de la satisfacció personal i l’autorealització es compten entre els motius més habituals. Així i tot, s’ha explorat en una mesura molt menor la capacitat transformadora de les experiències de participació cívica i implicació comunitària.

Adoptant aquest segon punt de vista, és l’acció la que determina els valors, i no pas al contrari. Això vol dir que fer voluntariat desenvolupa la sensibilitat social i promou valors prosocials en els adolescents. Així ho confirma també la investigació prèvia. Els joves voluntaris tenen actituds més positives envers la societat que els que no hi participen. Les experiències primerenques de participació desenvolupen el sentit de pertinença juntament amb la responsabilitat pel benestar de la comunitat.

Reprenent l’exemple del principi, podem suposar que col·laborar en la plantació d’arbres pot resultar en una conscienciació més gran sobre el medi ambient, així com en actituds afavoridores d’un comportament ecològic responsable. També pot fomentar competències útils per a l’acció comunitària. Per exemple, a través de les activitats educatives al grup escolta, els menors aprenen a escriure cartes sobre el canvi climàtic. Més tard, podrien fer servir aquestes habilitats exercint l’activisme en una associació ecologista.

El futur de la participació

Les organitzacions no governamentals han comprovat com, en els darrers anys, han sorgit noves formes de voluntariat en què predomina un estil de vinculació en línia, amb pautes d’implicació puntual o episòdica. Els líders d’associacions de vegades mostren la seva preocupació per les dificultats creixents que troben per garantir el compromís a mitjà i llarg termini amb la missió de l’organització.

En aquest context, la població adolescent és el planter natural amb què garantir la renovació generacional del compromís cívic. Com s’ha mostrat, l’educació per a la participació és una pràctica basada en l’evidència que pot resultar efectiva no tan sols per assegurar la continuïtat del voluntariat, sinó també per fomentar els valors i les pautes conductuals que donaran forma a la participació del futur.

Referències bibliogràfiques

Guillaume, C., Jagers, R. i Rivas-Drake, D. “Middle school as a developmental niche for civic engagement”. American Journal of Community Psychology, vol. 56, núm. 3, p. 321-331. 2015.

Kuperminc, G. P., Holditch, P. T. i Allen, J. P.  “Volunteering and community service in adolescence”. Adolescent Medicine, vol. 12, núm. 3, p. 445-457. 2001.

Lawford, H. L. i Ramey, H. L. “Predictors of Early Community Involvement: Advancing the Self and Caring for Others”. American Journal of Community Psychology, vol. 59, núm 1-2, p. 133-143. 2017.

Moorfoot, N., Leung, R. K., Toumbourou, J. W. i Catalano, R. F. “The longitudinal effects of adolescent volunteering on secondary school completion and adult volunteering”. International Journal of Developmental Science, vol. 9, núm 3-4, p. 115-123. 2015.

Smith, D. H., Stebbins, R. A. i Grotz, J. (eds.). The Palgrave handbook of volunteering, civic participation, and nonprofit associations. Palgrave Macmillan, Basingstoke, 2016.

Weiler, L., Haddock, S., Zimmerman, T. S., Krafchick, J., Henry, K. i Rudisill, S. “Benefits Derived by College Students from Mentoring At-Risk Youth in a Service-Learning Course”. American Journal of Community Psychology, vol. 52, núm 3-4, p. 236-248. 2013.