Barcelona Metropolis

Gràcies a l’ingent esforç de documentació rigorosa, la mostra ofereix una autèntica experiència immersiva en el monestir del segle XV, de manera que, amb ulleres de realitat virtual, entrem en les grans imatges que ens permeten veure com era el jardí del claustre i com resplendien els daurats de la capella de Sant Miquel mentre es decorava amb frescos —tot i que data del segle XIV, s’ha inclòs per tal que el visitant gaudeixi d’una veritable joia de Ferrer Bassa, el Giotto català— o recrear l’ambient de la cuina i de la infermeria, amb tots els seus productes i estris.

A la infermeria, espai reformat al segle XVI, s’hi ha instal·lat la mostra de llarga durada. Hi trobem algunes restes artístiques, com un frontal d’altar o el plafó ceràmic Tapís de Mallorca, però principalment s’hi exposa mobiliari que permet conèixer el dia a dia del monestir: un armari faristol dels segles XV-XVI per cantar i desar-hi les partitures, caixes medievals de fusta amb ferro forjat, un bagul amb llit de campanya del segle XIX pensat per viatjar, o una llitotxa o caixa major del segle XVI que servia tant per dormir-hi com per emmagatzemar-hi la roba de llit. Una de les peces fonamentals és l’armari de la reina, una de les poques restes conservades de l’època d’Elisenda de Montcada, amb calats de formes gòtiques per proporcionar-li ventilació.

La mostra es complementa amb un audiovisual que deixa clar el poder que van tenir les abadesses de Pedralbes a l’edat mitjana i a les primeries de l’edat moderna. Els conflictes entre llinatges es personifiquen amb la narració de Violant de Montcada, que explica la seva destitució per part de Ferran el Catòlic i el seu intrèpid viatge de set anys fins a aconseguir que el papa de Roma en persona la rebés i la restituís en el càrrec. Sens dubte, una bona història d’empoderament femení que triomfaria a les pantalles. I una advertència per al visitant: en aquesta sala és on hi ha ubicades les ulleres 3D, seria una llàstima marxar sense emprovar-se-les.

Un web per saber-ho tot

Pocs monestirs medievals s’han mantingut en peu i en funcionament fins al moment actual. De fet, Santa Maria de Pedralbes encara és un dels cenobis femenins més importants d’Europa. La reconstrucció digital del conjunt, de l’aixecament dels diferents volums i les imatges dels espais i de les obres artístiques que els decoraven són una riquesa a l’abast de tothom a través del web www.monestirpedralbes.barcelona/rereelsmurs. Hi trobem la recreació virtual del monestir des del segle XV fins a l’actualitat, en set fases evolutives, de manera que es pot resseguir cada època constructiva i els seus elements més rellevants, així com la història i els costums i fets més destacats de la comunitat.

Parteix dels orígens (segle XIV), quan es va construir l’església, d’una puresa gòtica única, ja que es va edificar en tan sols un any. En aquest apartat hi ha documents originals, com la butlla fundacional del monestir o una acurada explicació dels vitralls gòtics, que no tenen res a envejar als de la Sainte-Chapelle de París.

Descobrim que a la infermeria hi destil·laven l’anomenada aigua-ros, l’aigua de roses tan emprada a l’edat mitjana, i hi veiem com evoluciona l’espectacular dormitori amb els seus arcs diafragma i la coberta de fusta, des d’una nau despullada, passant per la construcció de petites estances, fins a arribar al segle XX, quan s’hi va instal·lar el museu del tresor. El claustre de Pedralbes és un dels més grans de l’Europa medieval. Podem copsar amb detall com es va construir en diverses fases, fins a arribar a les característiques tres plantes actuals.