Barcelona Metropolis

Les ciutats esdevenen actors clau davant el repte europeu de construir un model d’habitatge centrat en les persones. En aquest context, Barcelona s’està convertint en un referent i en un laboratori per a una estratègia basada en els drets, que desvia la trajectòria històrica a través de la diversificació dels models d’habitatge i de l’augment de l’oferta de lloguer social per mitjà de la construcció, la reforma i la compra.

Housing Europe és una entitat que té com a objectiu aconseguir un habitatge digne per a tothom, tant a la Unió Europea com a tot el món. La nostra meta és millorar el marc legislatiu de la UE perquè promogui l’assoliment d’aquest objectiu i doni suport a les polítiques nacionals que es mouen en la mateixa direcció. Bona part dels nostres esforços són a escala europea i nacional. Això no obstant, cada cop és més evident que les ciutats són a l’avantguarda del repte de l’habitatge i que són actors clau a l’hora d’alimentar un model centrat en les persones i d’encabir una narrativa més enllà del creixement. Diverses urbs s’han mobilitzat a la UE per optar a subvencions, per millorar la normativa que afecta les seves ambicions relatives a l’habitatge i per accedir al coneixement i a la informació sobre com gestionen altres països i ciutats aquest repte. Barcelona és una d’aquestes ciutats, juntament amb París, Amsterdam, Lió, Bolonya i d’altres, que estan deixant empremta i liderant un nou pla per a l’habitatge.

Tot i que són moltes les ciutats europees que s’enfronten a aquest repte, Barcelona s’ha mostrat especialment dinàmica i oberta a noves idees en els darrers vuit anys, i ha esdevingut un punt de referència de les polítiques progressistes d’habitatge. Encarna el Zeitgeist actual, que es caracteritza per un reconeixement de la necessitat de reformular les nostres polítiques d’habitatge després de dècades de liberalització i dependència de les forces del mercat. El fet que el IV Festival Internacional de l’Habitatge Social (ISHF), celebrat el passat mes de juny a Barcelona, hagi atret 2.100 persones de 82 països ha fet palès aquest interès creixent.

La política d’habitatge a les ciutats europees

Respecte a l’habitatge, el que cal és un canvi de perspectiva. No ens hem de preguntar “On podem allotjar la gent que no pot fer front als preus del mercat?”, sinó “On vol viure la gent, com vol viure i com podem definir sistemes d’habitatge per allotjar-la i per garantir societats més funcionals?”. Al llarg dels darrers vuit anys, Barcelona ha mirat d’adoptar aquesta perspectiva i ha esdevingut un laboratori per a una estratègia governamental basada en els drets. Les polítiques es poden agrupar en millor normativa, millors subvencions i millors coneixements. Hi ha una manca de dades comparatives precises de les ciutats. Això no obstant, és clar que, a Barcelona, les polítiques estan tenint resultats en forma d’augment de l’habitatge de lloguer social per mitjà de la construcció, la reforma i la compra.

Per millorar el coneixement, Barcelona ha desenvolupat un observatori de l’habitatge, ha implicat la gent directament en la presa de decisions i ha fet seves polítiques d’èxit de tot Europa i més enllà. S’ha incrementat el finançament per construir més habitatge públic, social i de lloguer, però també s’ha utilitzat capital privat per finançar la creació, amb ànim de lucre limitat, d’habitatge de lloguer assequible indefinidament i per adquirir llars del mercat privat. Barcelona també ha treballat per definir el sistema amb la regulació del lloguer de curta durada, els lloguers privats i la venda.

Comparació de Barcelona: baixa proporció d’actius públics i socials

Tenim una creixent acumulació de dades que avalen la necessitat de disposar d’una quantitat mínima d’habitatge regulat, sigui públic, amb ànim de lucre limitat, cooperatiu o gestionat per la comunitat, per tal de poder maximitzar l’efecte amortidor en els preus del mercat privat. Es tracta d’una estratègia de modulació del mercat que es diferencia de la de fixació de preus en el fet que proporciona habitatge per als més vulnerables i assumeix que el mercat satisfarà les necessitats generals de la població. Des d'aquesta perspectiva, Barcelona, amb només un 2% d’habitatge de lloguer públic, està en una situació molt més difícil que la majoria de les ciutats europees, on se supera el 10% de mitjana, encapçalades per París, que en té un 30% i projecta arribar al 45%; Zúric i Copenhaguen, amb un 30%, i, per descomptat, Viena, que és el punt de referència, amb més d’un 50%. Barcelona no té espai per créixer i, per tant, ha de centrar-se a augmentar la densitat d’habitatges i a optimitzar l’ús dels edificis existents.

Inclusió de comunitats i veus locals a la planificació de l’habitatge

Barcelona ha establert un Consell de l’Habitatge Social per proporcionar un espai de participació ciutadana, que serveixi per generar opinions, proposar idees i promoure els resultats de les seves anàlisis. D’aquesta manera, es garanteix la transmissió constant de la informació, sobretot quan hi ha canvis de política innovadors. Aquest és un fet força específic de Barcelona i que espero que ajudi a garantir la continuïtat, més enllà dels cicles polítics.

Una referència per a la comunitat política internacional

L’ISHF ha estat la culminació de vuit anys d’esforços. Més de 2.100 persones procedents de 82 països han visitat Barcelona per debatre la manera com els sistemes d’habitatge ja establerts o de recent implantació afronten reptes semblants. Més de 200 organitzacions —moltes de les quals són sòcies i membres de Housing Europe— s’han implicat activament en la gestió de 30 esdeveniments paral·lels, així com en les 25 visites a habitatges públics i cooperatius exemplars, el manteniment de 20 estands i 6 exposicions, tots distribuïts en 8 recintes diferents de la capital catalana. L’Ajuntament de Barcelona, amfitrió local de l’ISHF 2023, ha organitzat una edició fantàstica, i esperem que la vinent, que tindrà lloc a Dublín el 2025, segueixi la tradició.