Barcelona Metropolis

Elvira Dyangani Ose va inaugurar, el desembre del 2022, la seva primera exposició de la col·lecció del MACBA. Després de mostres organitzades cronològicament i d’altres amb tesis de caire sociopolític, s’ha volgut posar en relleu, com indica el mateix títol, la Intenció poètica de les obres.

Els nens i les nenes tenen veu política? Els adults sabem quines són les seves demandes? Els polítics les tenen en compte en els seus programes? L’artista colombià Iván Argote (Bogotà, 1983) té una llarga trajectòria en el treball amb els més petits: ell mateix és fill de dos dels fundadors del partit Cambio Social i, més endavant, del Partido Socialdemócrata Colombiano, i des de l’any 2011 imparteix un taller de protesta per a infants de quatre a vuit anys. Ara com ara, l’ha fet més de vint cops en més d’una dotzena de ciutats d’Europa, l’Àfrica, Llatinoamèrica i els Estats Units. Les imatges i els documents del taller que va realitzar en un museu francès, recollits en una instal·lació titulada Activissimme!!, 2011-2013, són una de les troballes de la nova exposició de la col·lecció permanent del MACBA, titulada Intenció poètica. Està comissariada per la directora del museu, Elvira Dyangani Ose; la conservadora de la col·lecció, Antònia Maria Perelló, i les conservadores Claudia Segura i Patricia Sorroche.

N’hi ha moltes més, com Updated, la instal·lació de Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955) que vol trencar amb les inèrcies, perquè talla el pas al visitant i l’obliga a decidir si trepitja l’obra o si busca un camí alternatiu per entrar dins les sales. També la coneguda Ajuda humanitària de Núria Güell (Vidreres, Girona, 1981). Es tracta d’una obra que neix fruit del matrimoni amb el cubà que li havia escrit la carta d’amor més bonica, perquè ell pogués obtenir la nacionalitat espanyola. Al MACBA aquest treball es pot veure en el format inèdit d’una gran instal·lació que reprodueix el menjador d’una casa. I Helicon, el vídeo de Fito Conesa (Cartagena, 1980) en el qual set músics invoquen la fi del món en un llac artificial creat amb restes de l’activitat minera de La Unión.

Núria Güell i Fito Conesa són dos dels artistes que s’estrenen en una exposició de la col·lecció del MACBA. També hi debuten Bernat Daviu (Fonteta, Girona, 1985), amb uns vídeos d’uns ballarins entre quadres de patums, com Gerhard Richter i Sean Scully, Regina Giménez, Mirtha Dermisache, Kristina Kostadinova, Ángela de la Cruz, Ângela Ferreira, Magdalena Jitrik, Amalia Pica i Sandra Gamarra. Així mateix, hi trobem Zoe Leonard (Nova York, 1961) amb un poema que reclama una presidenta lesbiana per als Estats Units, a més de Mar Arza, Concha Jerez i Elena del Rivero. S’hi poden veure obres noves d’altres artistes que havien passat per la col·lecció, com el mateix Iván Argote, Dora García, Laia Estruch, The Otolith Group, Tres, Jorge Ribalta i Ignasi Aballí. Aquest darrer (Barcelona, 1958) és el protagonista, juntament amb Regina Giménez (Barcelona, 1966), d’un altre dels moments més sucosos del recorregut: la instal·lació Vitrines CMYK, on els tints minimalistes d’ell dialoguen a través del color amb les teles còsmiques d’ella.