El futur de la Barcelona blava
- Visions urbanes
- abr. 24
- 15 mins
Quan parlem d’economia blava, no ens referim només a les activitats nàutiques i tota la indústria que es mou al voltant. El concepte també inclou la pesca, el turisme i la restauració, el tràfec de mercaderies al port, el tractament de l’aigua, el món acadèmic i els centres de recerca per a la investigació de l’ecosistema marí. A Barcelona, parlem de 1.200 empreses, 3.938 milions d’euros de facturació i 16.186 persones ocupades. Per tot això, la ciutat vol fer-se un lloc dins la competició internacional en què juguen Lisboa i altres ciutats nord-europees.
Corria l’any 1520 quan el Consell de Cent es va adreçar a Carles I per demanar-li que iniciés una expedició naval des del port de Barcelona que permetés reconquerir Constantinoble, unificar el ja antic Imperi romà i posar fi a la pirateria que assetjava aquell comerç al Mediterrani que enriquia part dels membres de l’assemblea de notables de la ciutat. L’intent, recordat a Barcelona. Una biografia, d’Enric Calpena, no va reeixir. L’agost vinent, cinc-cents anys després d’aquella carta fracassada, un estol de veloces embarcacions d’última tecnologia se citaran a la capital catalana per intentar guanyar la Copa Amèrica, el que diuen que és el tercer major esdeveniment esportiu del món després dels mundials de futbol i els Jocs Olímpics. Seran 68 dies de competició en què el litoral barceloní podrà sortir als mitjans de comunicació de tot el món. És una altra manera de veure la conquesta dels mars, contesa de la qual Barcelona no vol quedar al marge. Si amb les Olimpíades la ciutat va explotar la consigna de “(re)obrir-se al mar” després d’haver abandonat la seva façana marítima durant segles, ara vol sondejar un neologisme encunyat el 1994 i al qual la Comissió Europea tracta de donar forma estratègica des de fa uns tres anys: economia blava.
L’economia blava és una de les branques del Green Deal europeu, el Pacte Verd de la Comissió Europea per fer via cap a la descarbonització i reduir la contaminació.
I vet aquí un bon garbuix que comença per la definició: ni la Comissió Europea, ni les Nacions Unides, ni l’OCDE, ni el Banc Mundial són capaços de consensuar una definició, ni els actors ni els recursos implicats. Un article publicat pel Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) esmentava fins i tot les dificultats de comparar magnituds a Espanya, perquè cada administració les fa a la seva manera. En tot cas, l’economia blava inclou moltes coses. Són els pescadors de tota la vida de la Barceloneta i, alhora, el turisme i la restauració vinculats als deu quilòmetres de les platges de la ciutat, que van sorgir com del no-res aquell 1992. Però també el tràfec del port de Barcelona, una ciutat dins de la ciutat, i les activitats nàutiques més vinculades a l’àmbit de l’oci i de l’esport, o el tractament de l’aigua, més crític que mai en temps de sequera. I com que l’economia blava és una de les branques del Green Deal europeu, el Pacte Verd de la Comissió Europea per fer via cap a la descarbonització i reduir la contaminació, també inclou totes les activitats d’investigació i innovació que aportin millores a la sostenibilitat de l’ecosistema marí (i del món), així que l’àmbit acadèmic i els centres de recerca no poden quedar-ne al marge. En resum, i per posar-hi tres números: Barcelona Activa calcula que el 2022 totes les activitats relacionades sumaven unes 1.200 empreses de la ciutat, 3.938 milions d’euros de facturació (semblant al pressupost municipal) i una ocupació de 16.186 persones.
“A vegades ho oblidem, però aquesta és una ciutat que és on és gràcies al mar”, apunta amb fermesa el tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls. “Ens vam obrir al mar el 1992, però no vam descobrir el mar —continua—, sinó les platges, i el repte que tenim ara és descobrir el món de l’economia blava, que és la descoberta de les activitats econòmiques que hi van relacionades.” Anna Majó, directora de Sectors Estratègics i Innovació a Barcelona Activa i una de les persones que més s’han submergit en l’àmbit de l’economia blava per redactar el full de ruta municipal, s’hi apropa des d’una altra perspectiva. “L’aposta és construir un punt de debat i de trobada on hi hagi oportunitats: una companyia que creix en una acceleradora d’empreses a la ciutat, que coneix aquí un inversor, que l’any següent es presenta en una competició de start-ups al Tomorrow Blue Economy [un espai que s’organitza dins l’Smart City Expo World Congress de Barcelona] i guanya i és finançada per un fons de capital risc que va venir a la ciutat per un altre esdeveniment. Aquests són el tipus d’accions que volem que passin, com la d’algun fill del barri que fa un curs de vela en un centre municipal i acaba estudiant Nàutica i treballant a Marina 92.” Majó assegura que “són coses que ja estan passant”.
Empreses de totes mides
L’empresa Marina Barcelona 92 a la qual es refereix Majó és coneguda internacionalment com a MB92 i ocupa el moll de Catalunya des del 2010. No passa desapercebuda, perquè des de diversos punts de la ciutat sovint es poden veure allà varats els superiots més grans del món mentre són revisats, reparats o reformats. A les seves instal·lacions barcelonines (en tenen unes altres de similars a Marsella) hi treballen unes 1.200 persones i se serveixen d’una xarxa d’un miler de proveïdors. Són líders mundials en un segment que, com la Copa Amèrica, està a la cúspide del luxe, però també de la tecnologia. “Per a nosaltres, l’ecosistema ha estat fonamental, fa vint anys tots els nostres treballadors eren estrangers —neerlandesos, britànics…—, i avui, picant pedra, hem aconseguit treballar amb la mateixa qualitat i excel·lència amb gent d’aquí”, diu Carmen Sánchez, directora de Recursos Humans de la companyia, conscient que l’empresa també es beneficia de la ciutat: “Ser a Barcelona és un atractiu per als clients i les tripulacions dels vaixells que venen. Això és crucial”.
A la banda contrària de la cadena de creixement, la de la cerca d’una oportunitat, trobem SolarBox, una petita empresa amb cinc treballadors que fa poc ha estat reconeguda amb un guardó per la seva aposta per desenvolupar bateries per a la indústria nàutica, que avui es troba a anys llum de la indústria de l’automòbil pel que fa a la mobilitat de zero emissions. Hi van entrar comprant un llaüt i veient com podia anar l’aventura d’electrificar-lo, i s’han adonat que la tecnologia pot convertir-se en un puntal per catapultar aquesta activitat, en un moment en el qual la mala salut dels oceans no passa desapercebuda per a ningú. La cosa és tan complexa que un dels fundadors de l’empresa, Marc Navarri, explica que li van dir que ho tindria magre perquè seria el primer a matricular un vaixell elèctric, amb tota la manca de preparació per part de l’Administració. I, efectivament, va acabar aconseguint els papers a Polònia. “Entrem a l’economia blava el 2021 perquè vam veure que era un nínxol verge i tothom vol posar-se la túnica de la sostenibilitat, però encara està tot per fer.” El tinent d’alcalde Valls discrepa, almenys en part: “Tenim sectors ja consolidats en l’economia blava que hem d’aconseguir que siguin més sostenibles, i n’hi ha d’altres que no tenim i pels quals hem d’apostar: com fer que d’una alga es desenvolupi una vacuna contra la covid o com generar energia a partir de les onades del mar”.
La ciutat prepara una gran revolució terra endins que suposarà remoure al voltant de 50.000 metres quadrats en operacions promogudes per diferents actors.
En tot cas, MB92 i SolarBox són exemples del futur de l’economia blava segons el pla estratègic barceloní: aprofitar el que ja hi ha com a element tractor, fent que se sumin al vector de la sostenibilitat i complementar-ho amb totes les activitats que han d’arribar i que, d’aquí a unes dècades, seran el més normal del món. És l’explotació del llegat, d’una banda, i el possibilisme del tot està per fer, de l’altra. I mirant què fer al mar, la ciutat prepara una gran revolució terra endins que suposarà remoure al voltant de 50.000 metres quadrats en operacions promogudes per diversos actors.
Els vectors de creixement
Una de les operacions principals és la que porta endavant l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) al moll de Sant Bertran, on invertirà 50 milions d’euros per convertir els tinglados existents en el Blue Tech Port (que va néixer el 2022 al Pier 01 del Port Vell), amb la voluntat de convertir-lo en un node empresarial i de recerca on convisquin activitats com la robòtica submarina, la recuperació de la biodiversitat o la intel·ligència artificial vinculada als oceans. “Quan em pregunten què és l’economia blava, sempre dic que som nosaltres, el port”, afirma Emma Cobos, directora d’Innovació i Estratègia de Negoci de l’APB, una institució amb competències pròpies i responsable d’un terç d’aquest àmbit de l’economia vinculada al mar i, sobretot, a l’aigua. “No és tan sols que tinguem aquest pes, és que tenim competències per fer coses en aquest àmbit”, subratlla. El port ha estat al focus social i mediàtic per la contaminació que emana de les seves instal·lacions, però Cobos defensa que el seu pla estratègic aposta per la sostenibilitat amb l’anomenat Objectiu 70-50-40: “Hem de ser capaços d’arribar a uns 70.000 milions d’euros de comerç exterior [ara està al voltant dels 50.000 milions], hem d’aconseguir que el 50% dels nostres molls estiguin electrificats per reduir les emissions de CO2 i hem de passar de les 37.000 persones actuals treballant a les nostres instal·lacions a tenir-ne al voltant de 40.000. Hem de ser capaços de transformar-nos perquè les activitats emetin menys emissions i siguin neutrals”, diu la directora d’Innovació i Estratègia de Negoci de l’APB.
Un altre dels vectors de creixement és el Parc de Tecnologia Marítima de Barcelona, que persegueix el mateix objectiu d’unir la creació d’empreses i la innovació a la Nova Bocana del port, i que tiren endavant l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. El tercer és la renovada configuració del Port Olímpic, on es donarà una nova cara a l’oferta esportiva i de restauració i s’afegirà el primer centre d’activitat econòmica de la ciutat vinculat al mar. Les inversions s’han accelerat per tenir-lo llest amb la Copa Amèrica, i l’objectiu és atreure empreses d’activitats nàutiques, innovació, tecnologia i economia circular que ocuparan els antics bars musicals que s’hi van obrir als anys noranta.
Totes les persones consultades per Barcelona Metròpolis consideren que la Copa Amèrica, més enllà de l’esdeveniment, pot ser un punt clau en el futur de la ciutat. La vicepresidenta de l’America’s Cup Barcelona, Aurora Catà, subratlla que l’esdeveniment supera el fet de ser una competició esportiva i defensa el llegat que podrà deixar a la ciutat: “És una competició de tecnologia i innovació, que defensa la diversitat [per primera vegada hi haurà una competició reservada per a dones], la inclusivitat i la sostenibilitat, que és un valor pel qual tant la ciutat com la Copa Amèrica han apostat de manera molt ferma”. Per exemple, defensa l’ús, per primera vegada, de l’embarcació impulsada per hidrogen, que permetrà seguir les naus competidores. “Una clara aposta —defensa— per la descarbonització dels oceans.” Però també per la transferència tecnològica a empreses catalanes que puguin treballar en projectes associats.
En paral·lel a l’habilitació de noves infraestructures, Barcelona Activa ha creat un projecte d’emprenedoria anomenat B-Blue que acull 23 projectes en fase d’acceleració, i s’ha creat el fons Barcelona Deep Tech per invertir, entre d’altres, en empreses vinculades amb l’economia blava, un dels reptes més importants que té la ciutat segons una enquesta efectuada per l’OCDE. I hi ha una altra institució, el BlueNetCat, on s’uneixen diversos centres de recerca i universitats centrats en la investigació en l’economia blava. “Estem en aquest punt de saltar d’escala”, destaca Majó.
Sembla que s’està produint un efecte crida. Les Nacions Unides han escollit Barcelona com a seu de l’Ocean Decade Conference.
L’ONU mira a Barcelona
Els esforços, encara per acabar, sembla que estan produint un efecte crida. Per exemple, l’Ocean Decade Conference, a l'abril, “és una oportunitat increïble perquè actors d’arreu del món reflexionin col·lectivament sobre l’ús de la ciència i el coneixement per a la gestió sostenible de l’oceà i, al seu torn, obrin el camí cap al futur de la dècada”, segons la descriu Vladimir Ryabinin, secretari executiu de la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO, al lloc web de l’esdeveniment. La trobada inclou una setmana d’actes i dos milers de participants en conferències i debats sobre qüestions crítiques com el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la gestió sostenible de la biodiversitat, l’economia oceànica sostenible, la contaminació i els perills naturals. El World Ocean Council, un lobby d’empreses internacionals interessades a fomentar l’economia marítima, ha decidit també instal·lar la seva seu central a Barcelona, una presència que implica la celebració dels seus dos esdeveniments principals, el Sustainable Ocean Summit i el Global Blue Finance Summit. “Barcelona fa temps que està intentant posar ordre amb una sèrie de grups d’interès per mostrar-se com un potent hub que engloba tot allò vinculat amb l’economia blava. Comencen a haver-hi coses concretes, com la instal·lació aquí del World Ocean Council”, explica Ignasi Armengol, director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica.
Aquest tipus de centralitat pot donar un paper cabdal a Barcelona en l’àmbit de l’economia blava si la ciutat aconsegueix fer-se un lloc dins la competició internacional, on també juguen Lisboa i altres ciutats nord-europees. A la Unió Europea no hi ha cap organisme centrat en aquesta activitat i no seria forassenyat que, en el futur, es decidís crear-ne un per mitjà de la seva xarxa d’instituts d’innovació tecnològica (més coneguts com a EIT, per les sigles en anglès). “Això se sabrà d’aquí a dos o tres anys; i hi som presents, com a ciutat i com a país, mirant i veient com ens podem posicionar, però no oblidem que és un concepte relativament nou”, diu Anna Majó. “Hem de ser capaços de competir i, per què no, d’aliar-nos amb altres ciutats”, defensa també Emma Cobos. De moment, en aquest objectiu, tot està per fer.
Del número
N130 - abr. 24 Índex
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis