Barcelona Metropolis

Quan parlem d’economia blava, no ens referim només a les activitats nàutiques i tota la indústria que es mou al voltant. El concepte també inclou la pesca, el turisme i la restauració, el tràfec de mercaderies al port, el tractament de l’aigua, el món acadèmic i els centres de recerca per a la investigació de l’ecosistema marí. A Barcelona, parlem de 1.200 empreses, 3.938 milions d’euros de facturació i 16.186 persones ocupades. Per tot això, la ciutat vol fer-se un lloc dins la competició internacional en què juguen Lisboa i altres ciutats nord-europees.

Corria l’any 1520 quan el Consell de Cent es va adreçar a Carles I per demanar-li que iniciés una expedició naval des del port de Barcelona que permetés reconquerir Constantinoble, unificar el ja antic Imperi romà i posar fi a la pirateria que assetjava aquell comerç al Mediterrani que enriquia part dels membres de l’assemblea de notables de la ciutat. L’intent, recordat a Barcelona. Una biografia, d’Enric Calpena, no va reeixir. L’agost vinent, cinc-cents anys després d’aquella carta fracassada, un estol de veloces embarcacions d’última tecnologia se citaran a la capital catalana per intentar guanyar la Copa Amèrica, el que diuen que és el tercer major esdeveniment esportiu del món després dels mundials de futbol i els Jocs Olímpics. Seran 68 dies de competició en què el litoral barceloní podrà sortir als mitjans de comunicació de tot el món. És una altra manera de veure la conquesta dels mars, contesa de la qual Barcelona no vol quedar al marge. Si amb les Olimpíades la ciutat va explotar la consigna de “(re)obrir-se al mar” després d’haver abandonat la seva façana marítima durant segles, ara vol sondejar un neologisme encunyat el 1994 i al qual la Comissió Europea tracta de donar forma estratègica des de fa uns tres anys: economia blava.

En tot cas, MB92 i SolarBox són exemples del futur de l’economia blava segons el pla estratègic barceloní: aprofitar el que ja hi ha com a element tractor, fent que se sumin al vector de la sostenibilitat i complementar-ho amb totes les activitats que han d’arribar i que, d’aquí a unes dècades, seran el més normal del món. És l’explotació del llegat, d’una banda, i el possibilisme del tot està per fer, de l’altra. I mirant què fer al mar, la ciutat prepara una gran revolució terra endins que suposarà remoure al voltant de 50.000 metres quadrats en operacions promogudes per diversos actors.

Els vectors de creixement
Una de les operacions principals és la que porta endavant l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) al moll de Sant Bertran, on invertirà 50 milions d’euros per convertir els tinglados existents en el Blue Tech Port (que va néixer el 2022 al Pier 01 del Port Vell), amb la voluntat de convertir-lo en un node empresarial i de recerca on convisquin activitats com la robòtica submarina, la recuperació de la biodiversitat o la intel·ligència artificial vinculada als oceans. “Quan em pregunten què és l’economia blava, sempre dic que som nosaltres, el port”, afirma Emma Cobos, directora d’Innovació i Estratègia de Negoci de l’APB, una institució amb competències pròpies i responsable d’un terç d’aquest àmbit de l’economia vinculada al mar i, sobretot, a l’aigua. “No és tan sols que tinguem aquest pes, és que tenim competències per fer coses en aquest àmbit”, subratlla. El port ha estat al focus social i mediàtic per la contaminació que emana de les seves instal·lacions, però Cobos defensa que el seu pla estratègic aposta per la sostenibilitat amb l’anomenat Objectiu 70-50-40: “Hem de ser capaços d’arribar a uns 70.000 milions d’euros de comerç exterior [ara està al voltant dels 50.000 milions], hem d’aconseguir que el 50% dels nostres molls estiguin electrificats per reduir les emissions de CO₂ i hem de passar de les 37.000 persones actuals treballant a les nostres instal·lacions a tenir-ne al voltant de 40.000. Hem de ser capaços de transformar-nos perquè les activitats emetin menys emissions i siguin neutrals”, diu la directora d’Innovació i Estratègia de Negoci de l’APB.

Un altre dels vectors de creixement és el Parc de Tecnologia Marítima de Barcelona, que persegueix el mateix objectiu d’unir la creació d’empreses i la innovació a la Nova Bocana del port, i que tiren endavant l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. El tercer és la renovada configuració del Port Olímpic, on es donarà una nova cara a l’oferta esportiva i de restauració i s’afegirà el primer centre d’activitat econòmica de la ciutat vinculat al mar. Les inversions s’han accelerat per tenir-lo llest amb la Copa Amèrica, i l’objectiu és atreure empreses d’activitats nàutiques, innovació, tecnologia i economia circular que ocuparan els antics bars musicals que s’hi van obrir als anys noranta.

Totes les persones consultades per Barcelona Metròpolis consideren que la Copa Amèrica, més enllà de l’esdeveniment, pot ser un punt clau en el futur de la ciutat. La vicepresidenta de l’America’s Cup Barcelona, Aurora Catà, subratlla que l’esdeveniment supera el fet de ser una competició esportiva i defensa el llegat que podrà deixar a la ciutat: “És una competició de tecnologia i innovació, que defensa la diversitat [per primera vegada hi haurà una competició reservada per a dones], la inclusivitat i la sostenibilitat, que és un valor pel qual tant la ciutat com la Copa Amèrica han apostat de manera molt ferma”. Per exemple, defensa l’ús, per primera vegada, de l’embarcació impulsada per hidrogen, que permetrà seguir les naus competidores. “Una clara aposta —defensa— per la descarbonització dels oceans.” Però també per la transferència tecnològica a empreses catalanes que puguin treballar en projectes associats.

En paral·lel a l’habilitació de noves infraestructures, Barcelona Activa ha creat un projecte d’emprenedoria anomenat B-Blue que acull 23 projectes en fase d’acceleració, i s’ha creat el fons Barcelona Deep Tech per invertir, entre d’altres, en empreses vinculades amb l’economia blava, un dels reptes més importants que té la ciutat segons una enquesta efectuada per l’OCDE. I hi ha una altra institució, el BlueNetCat, on s’uneixen diversos centres de recerca i universitats centrats en la investigació en l’economia blava. “Estem en aquest punt de saltar d’escala”, destaca Majó.