Barcelona Metropolis

L’esforç mereix un punt específic, atès que és una capacitat crucial per continuar avançant en la vida. S’ha vist que, quan una persona percep que l’esforç que ha de fer per aconseguir una fita és realitzable i, a més, anticipa que el procés li serà satisfactori (o premiador), s’activen mecanismes cerebrals vinculats a la motivació i a l’optimisme que l’afavoreixen. És important, per tant, que es valori l’esforç que fan els infants per si mateix, més enllà de la consecució dels objectius que s’hagin marcat o que els hàgim marcat, perquè descobreixin el valor i la importància d’aquest procés cognitiu que permet desplegar els recursos necessaris per vèncer les dificultats i ser resilients.

De manera similar, s’ha vist que una criança positiva, en comparació amb una de negativa, afavoreix l’empoderament en arribar l’adolescència, i incrementa la confiança en els recursos propis, la curiositat, la creativitat, la motivació i l’optimisme. La criança negativa es caracteritza per poca o nul·la calidesa afectiva i per la reprovació en negatiu de les actituds que cal reconduir en els infants (per exemple, “quin desastre”, “no fas mai res bé”, “quantes vegades t’he de dir que…”). La criança positiva, en canvi, és tot el contrari: suport emocional no sobreprotector i reconducció positiva, propositiva i proactiva de les actituds que calgui esmenar (per exemple, “això ho podem fer millor, o d’una altra manera”).

Amb tot això es construeix la bastida bàsica sobre la qual s’aixecarà l’adolescència. Sabent que tot es pot reconduir perquè el cervell continua sent extremadament plàstic i mal·leable. Però aquesta bastida contribueix a preconfigurar el canvi cap a la joventut i l’edat adulta.

Canvis en el cervell adolescent

L’adolescència és, com s’ha dit, una època crucial de canvi i de maduració, en què cal tenir en compte diversos elements. Un dels més evidents és l’endarreriment del cicle circadiari, que marca els estats de son i de vigília. És un cicle biològic que dura aproximadament 24 hores i que es genera de manera automàtica gràcies a determinats processos genètics, neuronals i fisiològics. Aquest sistema permet que les funcions corporals es comencin a activar una mica abans del despertar, i al crepuscle facilita la relaxació que precedeix un bon son.

Durant l’adolescència, a causa de la maduració de la glàndula pineal i d’altres zones del cervell implicades en el control del ritme circadiari, aquest cicle s’altera. La somnolència nocturna s’inicia més tard, i al matí el cos i el cervell també es comencen a activar més tardanament que durant la infància i l’edat adulta. Aquest fet, combinat amb els horaris que han de seguir de manera habitual, comporta en alguns adolescents una manca de descans, que s’ha vist que fa disminuir el rendiment cognitiu i incrementa l’estrès.

També es produeixen canvis en tres zones clau del cervell, que permeten entendre molts dels comportaments que mostren. D’una banda, l’amígdala, que és el nucli neuronal que genera les emocions, es torna hiperreactiva. Això implica que respon més ràpidament i amb més intensitat de manera emocional davant de qualsevol situació. Aquest fet té una explicació biològica. Els adolescents s’han d’enfrontar per primer cop a situacions d’adult sense tenir el bagatge d’experiències que els adults han acumulat amb el temps. Davant d’una situació nova, sovint no saben si pot ser una amenaça o una oportunitat, i els cal reaccionar amb rapidesa. Aquesta és, precisament, la funció del sistema emocional: generar respostes ràpides davant situacions que es perceben com a urgents.

De manera paral·lela, l’escorça prefrontal es reorganitza profundament. Adquireix moltes connexions noves i n’elimina d’altres que tenia, i això fa que perdi, temporalment, eficiència de funcionament. La funció de l’escorça prefrontal és permetre i gestionar la reflexió, la planificació, la presa de decisions basades en els raonaments que s’han fet i la gestió dels estats emocionals. No és que els adolescents no puguin fer cap d’aquestes funcions cognitives. Per descomptat que poden, però els costa més esforç i més temps. Tenen emocions hiperreactives i més dificultat per gestionar-les i per reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes.

A més, s’ha vist que l’estrès, especialment quan és crònic i d’intensitat moderada o aguda, encara dificulta més el funcionament de l’escorça prefrontal, amb tot el que això implica. I, per acabar-ho d’adobar, el nivell d’estrès dels adolescents acostuma a ser una mica superior al d’infants i adults. Per això és important que, quan vulguem que els adolescents prenguin decisions raonades, reflexionin, planifiquin i es facin càrrec de les seves pròpies emocions, rebaixem el seu nivell d’estrès o, com a mínim, no utilitzem estratègies que encara els estressin més. Això no vol dir que no els puguem amonestar per no “estressar-los”. Per descomptat que, si cal, ho hem de fer. Però sempre buscant el moment de menys estrès, fent-ho de manera positiva, propositiva i proactiva, i sense deixar de fer-los costat emocionalment. Transmetent-los confiança en el procés.

Trencant els límits

Els adolescents també busquen de manera instintiva trencar els límits establerts (personals, familiars i socials), com a forma de qüestionar tot allò que han après durant la infància i de ressituar-se entre els seus iguals per endinsar-se en el món dels adults. Aquest fet és degut a la maduració d’una altra zona del cervell, l’estriat, encarregada de generar sensacions de recompensa i d’anticipar recompenses futures per les accions que s’emprenen ara. Per aquest motiu està íntimament relacionada amb la motivació i l’optimisme, i amb el fet de cercar novetats que puguin ser premiadores. Això els impulsa a provar noves experiències i sensacions, a trencar amb els límits establerts i a valorar de manera molt intensa els reforços que els arriben del seu entorn, tant dels adults com dels seus iguals, i amb independència que siguin positius o negatius. Aquesta recerca de noves sensacions que generin recompenses tampoc no troba un contrapès adequat en la capacitat de controlar els impulsos durant aquesta etapa vital, per la pèrdua d’eficiència de funcionament de l’escorça prefrontal i la hiperreactivitat emocional.

En conjunt, la hiperreactivitat emocional, combinada amb la cerca de noves sensacions premiadores i amb una baixa capacitat de control executiu dels impulsos i de la conducta en general, genera les contradiccions i els alts i baixos típics de l’adolescència. Són inevitables, i el que és important des de la perspectiva formativa no és que no es produeixin, sinó que, a poc a poc, es vagin reconduint cap a comportaments més adults. El problema principal sorgeix quan un adolescent o un grup d’adolescents perceben com a premiadores actituds que resultaran lesives per a si mateixos o per a la societat, com pot ser el cas d’iniciar-se en el consum de substàncies tòxiques.

Finalment, cal emfasitzar que l’estrès, quan es cronifica, esdevé el principal escull per a la maduració correcta del cervell dels adolescents. Accentua la impulsivitat emocional i dificulta l’establiment de patrons de raonament reflexius que els portin cap a una bona capacitat de planificació, inclosa la planificació de reptes i d’esforços que els resultin satisfactoris per continuar progressant. Els adolescents estan sota pressió en l’etapa de canvi que estan vivint, però cal estar molt atents per tal de no incrementar encara més aquesta pressió, atès que és una de les principals fonts d’estrès. Per aquest motiu, cal que se sentin cuidats emocionalment, però no sobreprotegits (han d’aprendre a generar els seus propis reptes i a solucionar els que se’ls plantegen, des de la confiança amb l’entorn), que vegin exemples adequats de conducta en el seu entorn d’adults (progenitors, docents, companys i societat en general) i que els ajudem a tenir les vivències necessàries que els mantinguin estimulats.

Referències bibliogràfiques

Bueno, D. Cerebroflexia. El arte de construir el cerebro. Plataforma Editorial, Barcelona, 2016.

Bueno, D. Neurociència per a educadors. Rosa Sensat, Barcelona, 2017.

Redolar. D. (ed.). Neurociencia cognitiva, 2a ed. Editorial Médica Panamericana, Madrid, 2023.

Redolar. D. (ed.). Psicobiología. Editorial Médica Panamericana, Madrid, 2018.

Stasen Berger, K. Psicología del desarrollo. Infancia y adolescencia. Editorial Médica Panamericana, Madrid, 2016.