Barcelona Metropolis

Ponderació de diversos paràmetres d’entorn, accés, itineraris interiors, senyalització, mobiliari, comunicació, serveis higiènics, etc.

Part de la trama viària d’una desena de barris dels districtes de Sarrià – Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris inclou grans desnivells. Pendents i graons poden ser obstacles insalvables per a les persones que es desplacen a peu per aquests barris més costeruts. Per això són molt apreciats els transports verticals disposats a la via pública, com les escales mecàniques (més de 22 milions d’usos anuals) i els ascensors (7 milions). L’Ajuntament preveu posar en servei aquest any quatre escales i un ascensor addicionals. Una altra acció destacada i innovadora en matèria d’accessibilitat és la retirada de pals que sostenen línies elèctriques. Forma part de les actuacions del Pla Endreça, que preveu invertir, en el període 2024-2027, 10,5 milions d’euros en 56 àmbits diferents per soterrar línies elèctriques i deixar lliures d’obstacles les voreres.

Cada vegada hi ha més espais de lleure que tenen en compte les persones amb necessitats especials. Una vintena de parcs, entre els quals el Park Güell, disposen de recorreguts adaptats, i totes les platges del terme municipal són aptes per a usos recreatius i esportius a l’aire lliure, sense distinció de capacitats.

La supressió de barreres al transport col·lectiu metropolità ha comportat un esforç ingent que no s’atura. Després de la generalització dels ascensors a les estacions (en queden poques sense reformar) i les rampes als autobusos, toca resoldre l’accessibilitat comunicativa i cognitiva, en línia amb el que estableix el Codi d’accessibilitat de Catalunya del 2023.

Dues terceres parts dels més de 830.000 habitatges censats a Barcelona compten amb ascensor comunitari, si bé en el detall per territoris afloren desigualtats punyents. A més, una cadira de rodes hi pot entrar o no segons la mida de l’elevador, l’amplada de la porta, la posició dels botons, l’espai de maniobra al vestíbul i als replans, si hi ha graons abans o després… Per això, la proporció d’habitatges no accessibles s’enfila per sobre del 60% en tot el terme municipal, i per sobre del 80% a Ciutat Vella, Gràcia i Horta-Guinardó. La línia de subvencions del Consorci de l’Habitatge de Barcelona mira de revertir-ho.