Economia en quarentena
- Dades obertes
- jul. 21
- 8 mins
Albert Martin Disseny (Storydata)
L’impacte de la covid-19 va molt més enllà de l’àmbit sanitari. Des del turisme fins al comerç de barri, passant pel mercat laboral o la cultura, la caiguda de l’economia no té cap precedent, sobretot quan recordem que aquesta crisi ha traspassat totes les fronteres existents. Ara les persianes (no totes) tornen a aixecar-se, i les estacions i els aeroports comencen a recuperar amb timidesa el batec d’anys anteriors.
Les restriccions provocades per la pandèmia han afectat molts negocis. És probable que l’economia remunti, però la pèrdua de petits comerços i llocs de treball, com la de milers de persones, és irreversible.
Turisme desaparegut
“L’Aeroport de Barcelona bat el rècord amb 52,9 milions de passatgers el 2019”. A mitjans de març de 2020, però, l’aeroport va registrar una pèrdua històrica i al mes d’abril, durant el primer estat d’alarma, es van registrar 25.307 passatgers; el mateix mes de 2019 la xifra havia estat de més de quatre milions.
La davallada va ser generalitzada tant a l’aeroport com al port, així com en el nombre de viatgers i de pernoctacions registrades. L’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) mostra que, a finals de 2020, els ingressos per despesa d’estrangers al conjunt de Catalunya van ser del –82,9%. Les últimes dades (març de 2021) cauen fins al –91,3%. Tot i així, aquestes caigudes en nombre de viatgers i pernoctacions s’han degut a la reducció de la mobilitat, i no pas a una crisi estructural de l’economia global; per tant, es comença a notar un alleujament gràcies a la relaxació de les restriccions.
Any sense turisme de negocis
L’any passat, la indústria global d’esdeveniments va patir les restriccions imposades arreu; l’abril de 2020, el 72% dels països havia tancat totalment les fronteres.
La suspensió del Mobile World Congress al febrer va ser el preludi d’una cancel·lació en massa de reserves d’allotjaments turístics a causa de l’aturada de l’activitat firal i de congressos. Segons l’Observatori del Turisme a Barcelona, es van cancel·lar prop del 15% de fires i congressos, i es va posposar el 85% restant. És rellevant perquè el turista de negocis genera el doble d’impacte econòmic que no pas el turista d’oci.
Les pernoctacions també van disminuir. Segons l’Observatori, el nombre d’hotels i places disponibles es va reduir a un terç, i s’igualava així a l’oferta hotelera que la ciutat tenia a mitjans dels anys noranta.
Oxigen per als sectors afectats
Una de cada tres persones afectades per un ERTO el 2020 treballava en el sector de l’hostaleria, segons les dades de l’Oficina Municipal de Dades de Barcelona (OMD). L’hostaleria (100.716 treballadors), el comerç (43.711 treballadors) i la cultura i l’entreteniment (32.136 treballadors) són els sectors que han necessitat més oxigen per preservar les seves plantilles amb ajuts del Govern. Uns ajuts que no han impedit que les xifres de l’atur es disparessin a partir del confinament.
L’atur arriba a màxims durant l’estiu
Feia gairebé sis anys que la ciutat no registrava una pujada del nombre d’aturats. L’increment, a més, ha estat dràstic: del març a l’agost de 2020, el nombre d’aturats a Barcelona va augmentar en més de 20.000 persones. El mes de juny va ser el més crític, amb una variació del +50%, i va arribar als gairebé 93.000 demandants d’ocupació. Les xifres del primer trimestre de 2021 milloren lleugerament gràcies a la relaxació de les restriccions, però continuen essent preocupants.
Tanmateix, per conèixer quants llocs de treball s’han destruït per la pandèmia, caldrà esperar la fi dels contractes d’ERTO i comprovar també el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, que des de principis de 2020 es manté estable gràcies a les ajudes.
CRONOLOGIA DE LA COVID EN EL SECTOR CULTURAL 2020
14 de març
Cessament de totes les activitats culturals.
Maig
Equipaments culturals a ⅓ d’aforament.
Juny
50% espectacles en viu i equipaments culturals, obertura llibreries i galeries.
18 de juliol
Tancament als municipis de l’AMB.
21 de juliol
Espectacles a l’aire lliure i amb seient.
22 de setembre
70% equipaments culturals.
15 d’octubre
50% equipaments culturals.
29 d’octubre
Tancament total, excepte biblioteques i cinemes.
21 de novembre
Nova represa.
Cop de gràcia a la cultura
La pandèmia ha estat un revés per al sector cultural, que ja venia d’un estat crític. La forta caiguda del consum cultural de les llars, i també la falta d’inversió en publicitat i patrocinis, ha causat una reducció en el nombre d’entrades a equipaments culturals (entre el 50 i el 85%) i en les recaptacions dels teatres (–44,5%) i cinemes (–74,1%) de la ciutat, segons l’informe “Diagnosi per un pacte cultural” de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Els sectors que requereixen presència de públic han estat els més colpejats.
L’Institut de Cultura ha concedit, des de l’inici de la pandèmia, ajudes extraordinàries per valor de 4,3 milions d’euros. Tanmateix, segons aquest informe, se n’hi afegiran 1,9 milions aquest 2021.
Tancament de locals comercials
El que no serà tan puntual ni efímer, com bé apunta l’informe de l’observatori econòmic Eixos, és el tancament de comerços a la ciutat de Barcelona. Segons les dades d’aquest observatori econòmic —que ja va estudiar i pronosticar un escenari postcovid del sector del retail durant la quarantena de 2020—, la baixa ocupació i el tancament consegüent de comerços podrien arribar a ser crítics als barris més turístics de la ciutat.
Per visualitzar un escenari hipotètic postcovid, Eixos diferencia els comerços que tenen més problemes a l’hora de reobrir: els bars i restaurants, les botigues de roba i sabateries, i els locals que depenen del turisme. Estableix un índex d’ocupació, el ROI, que hauria de trobar-se per sobre del 80%. Abans de l’inici de la pandèmia, la mitjana a Barcelona tenia un ROI del 80%. Hi havia més activitat comercial als barris turístics (com el Gòtic, la Barceloneta, la Vila Olímpica, Gràcia o la zona de l’Eixample i les Corts) i als més perifèrics de la ciutat (Horta, el Carmel, la Clota, el Bon Pastor, la Trinitat Nova o Torre Baró). Aquests últims tres barris arribaven a un índex d’ocupació de quasi el 100% abans del confinament.
L’escenari postcovid que ha calculat Eixos mostra que barris com el Gòtic, el Raval o Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera estarien molt per sota d’aquest índex, que, si se situa per sota del 70%, es considera punt crític de desertificació severa. Tots els districtes de Barcelona s’haurien vist afectats, però en especial l’eix Ciutat Vella – l’Eixample - les Corts.
En canvi, les zones perifèriques no haurien rebut un impacte tan pronunciat, ja que la reducció de la mobilitat va comportar (i segueix fent-ho) un augment del consum hiperlocal. Alguns barris com la Clota, Torre Baró, la Trinitat Nova o Vallvidrera i les Planes haurien mantingut estable l’ocupació dels seus comerços. Però el motiu principal és, en paraules de David Nogué, fundador d’Eixos, “la baixa presència de comerços no essencials en aquestes zones, i major en zones centrals i eixos comercials principals (botigues de roba, restaurants, etc.)”.
El teletreball també ha perjudicat les zones cèntriques, ja que tota la restauració depenia de la gent que treballa en oficines i negocis del centre, o que hi anava a fer compres, a banda del turisme.
Tot i que l’estudi es va dur a terme durant els primers mesos de pandèmia, David Nogué corrobora els pronòstics més moderats que van fer el 2020. Aquest implica el tancament d’entre el 10 i el 30% de les activitats econòmiques en els aparadors de la ciutat. Tot i això, aquest escenari postcovid depèn de les actuacions de les institucions públiques, que, com assenyala Nogué, “tenen el poder de transformar el panorama comercial”.
La remuntada de la macroeconomia
La pandèmia de la covid-19 està comportant davallades excepcionals en l’evolució del PIB de Barcelona. En conjunt, segons l’OMD, el PIB s’ha reduït el –10,2% en relació amb el 2019, essent el sector de l’hostaleria i el comerç el que més ha caigut (–17%). D’altra banda, les activitats financeres, immobiliàries i professionals, així com el sector públic, no s’han vist tan afectats. Encara que la xifra va experimentar una forta caiguda en el tercer trimestre de 2020, a finals d’any ja es notava una lleugera tendència a recuperar els nivells precovid, sobretot del sector industrial.
Un altre indicador econòmic rellevant és la creació de noves societats mercantils, que l’abril de 2020 va caure el 89,5% respecte de l’any anterior, amb la creació de tan sols 74 societats, xifra que superava la baixada dels anys posteriors a la crisi de 2008. Tot i això, durant els últims mesos de 2020 i els primers de 2021 s’han recuperat els valors precovid.
Màxim històric d’ajuts
L’impacte de la pandèmia també l’han notat entitats com el Banc dels Aliments de Barcelona, que assegura que la crisi ha ampliat l’espectre de les persones sol·licitants d’aliments: el 30% de les que han demanat ajuda durant el primer any de pandèmia no n’havien necessitat mai fins ara. A més, al juny de 2020 es va arribar a un màxim històric: van ser ateses més de 160.000 persones. L’increment més alt respecte al 2019 va ser durant el mes d’agost, on gairebé va doblar-se el nombre de persones sol·licitants d’aliments: de 30.603 a 58.510.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis