Dibuixant el paradís
- Llibres
- Plec de cultura
- gen. 23
- 4 mins
El doctor Jordi Sabater Pi (1922-2009) va recordar sempre, cada dia, la selva tropical de Guinea Equatorial, des que va haver d’abandonar el país, obligat per les circumstàncies i acompanyat per la seva família, un 27 de febrer de 1969. Darrere va deixar un seguit d’episodis vivencials que va saber traduir en un llegat intel·lectual de primer ordre. Una memòria de l’Àfrica amb una innegable aroma novel·lística que ha sabut condensar Toni Pou en aquesta biografia escrita en una prosa cuidada, rica en lèxic, narrativament àgil, però no exempta d’un profund lirisme.
No hi ha res més suggeridor de la promesa d’un viatge que un mapa colonial de principis del segle xx, decorat amb acolorides estampes de tribus exòtiques, rius cabalosos, ocells del paradís o elefants. D’això i de biografies d’exploradors es va alimentar la fantasia viatgera del doctor Sabater quan era un nen que estudiava a l’École Française de la Gran Via de Barcelona. Aquest llibre podria igualment haver funcionat —o tal vegada funcioni— com a estímul de l’anhel de viatge i d’aventura, però l’Àfrica que evoca ha desaparegut o està en vies de desaparició. “Inda outra muita terra se te esconde”, canta un vers d’Os Lusíadas de Camões, lectura juvenil del doctor Sabater perquè volia aprendre la llengua dels portuguesos que vivien a l’illa de Fernando Poo, primera etapa de la seva singladura africana. “Encara altra molta terra se t’amaga”. Aquest convenciment el va fer retornar a la colònia espanyola després d’haver fet el servei militar a Barcelona, com relata el llibre de Toni Pou; el seu destí va ser la Guinea continental, més salvatge i agresta que l’illa. Un cop establert, una combinació d’aptituds, com ara la capacitat meticulosa d’observació, l’habilitat per al dibuix, el gust per la lectura i l’aprenentatge, i l’amor a la natura, tot sumat a un entorn colpidor, paradisíac, va ser la forja del científic. Un fet casual va adreçar el seu talent cap a la investigació zoològica. L’atzar, a més de motor de l’evolució biològica, és també l’arquitecte de moltes vides, i ho és en la d’aquest investigador de rellevància mundial, tal com aquest llibre s’encarrega de reflectir.
Les llibretes de Sabater Pi tenen, en paraules de l’autor de la biografia, “un aire d’objecte antic que connecta el nostre temps amb l’època dels grans naturalistes”.
I va ser l’atzar el que va guiar a les seves mans l’únic goril·la albí conegut, batejat amb el nom de Floquet de neu. L’autor de la biografia emmarca aquest succés en el terreny de l’anècdota, i fa ressaltar els contrastos entre aquest fet i la figura científica del doctor Sabater Pi, que reivindica minuciosament al llarg del llibre.
El volum conté reproduccions de molts dibuixos científics originals del doctor Sabater. De fet, és gràcies al dibuix que es va fer fort per compensar la manca de formació acadèmica, com també al seu rigorós i esforçat treball de camp. Tot plegat li va permetre descriure espècies que, si bé ja eren conegudes, es podria dir que fins llavors es movien literalment, en molts aspectes, en el boirós àmbit de la criptofauna: la granota goliat, que sembla una invenció literària; l’indicador de la mel cua de lira, ocell que va trobar després de dotze anys de perquisicions; la conducta bondadosa i pacífica dels goril·les, quan es pensava que eren feres temibles, i el gran descobriment, la cultura material dels ximpanzés.
Tota aquesta informació, que va donar lloc a un munt d’articles científics i a erudits llibres, la va registrar prèviament en les seves llibretes, que tenen, en paraules de l’autor de la biografia, “un aire d’objecte antic que connecta el nostre temps amb l’època dels grans naturalistes”, alguns dels quals també il·lustradors, com Audubon, el primer ornitòleg americà; Humboldt, pioner del pensament ecològic; el coetani Eugeni Sierra, excel·lent il·lustrador botànic, i el també coetani José Antonio Valverde, pare de Doñana.
Els escenaris són les selves tropicals africanes, que, tret tal vegada de les zones protegides, estan i estaven en contínua explotació. És normal, doncs, que la majoria de les espècies estudiades pel doctor Sabater estiguin actualment catalogades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) en perill o en perill crític d’extinció. “Beauty is always doomed”, la bellesa està sempre condemnada, lamenta el llegendari capità Mission a la novel·la de William Burroughs El fantasma accidental, i aquesta condemna tal vegada la va albirar el doctor Sabater en la mirada de pura expressivitat humana dels goril·les i ximpanzés que va dibuixar, que va estudiar i que va estimar.
Jordi Sabater Pi. L’últim naturalista.
Toni Pou
Ajuntament de Barcelona, 2023.
328 pàgines
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis