En un escenari on les desigualtats i el masclisme encara són ben presents, trobem evidències que, entre els joves, s’estan produint canvis cap a una sexualitat més lliure i justa. Malgrat que la manca d’acompanyament adult els pot portar a escenaris on es reprodueix el discurs d’una sexualitat violenta i esbiaixada, apareix una nova generació que qüestiona l’ordre establert; i això ens pot descol·locar més o menys, però és una victòria.
L’imaginari col·lectiu a l’entorn de la sexualitat determina quins són els elements que la conformen: la identitat, les preferències sexuals o algunes pràctiques en les relacions sexuals compartides. Es tracta, però, d’una dimensió transversal a totes les persones, i força més extensa i central del que s’assumeix habitualment. Els cossos i el coneixement que en tenim, l’autoestima, l’afecte, les relacions que teixim, les decisions al voltant de com ens cuidem, els imaginaris, i els desitjos i el plaer són alguns dels elements clau que s’entreteixeixen per donar forma a la vivència de la sexualitat. Així doncs, transcendeix el fet individual, que esdevé una qüestió social i cultural amb un pes important en la conformació i organització de les societats. A més, es construeix de manera lenta, gradual, heterogènia i complexa des que naixem fins que morim, a través de múltiples elements fisiològics, emocionals i relacionals, però també contextuals, morals, polítics i, fins i tot, econòmics.
Hi ha un consens social en el fet que hem de posar atenció en la sexualitat, però només en la seva construcció durant algunes etapes. Que la sexualitat a l’adolescència és arriscada i irresponsable no només és un consens, sinó també una constant històrica. El que avui, a ulls dels adults, són pràctiques i actituds correctes, sensates i prudents, en algun moment van ser extremistes, arriscades o esbojarrades per a altres adults.
Si apropem la mirada a allò que passa durant l’adolescència com a procés integral, veiem com es tracta d’una etapa clau en la construcció de la identitat de les persones, de les seves relacions i de la consolidació de valors. Tot plegat en un moment en què es desenvolupa la màxima expressió de la curiositat, els dubtes, el sentit de pertinença i la diferència respecte del món familiar. Si ho aterrem a l’àmbit de la sexualitat, és evident, normal i saludable que apareguin les ganes d’explorar i d’experimentar. També, certament, es manifesten les preocupacions i les incerteses que sovint planegen sense saber on aterrar, sense trobar un espai que l’adolescent entengui i que doni resposta a les seves necessitats. Lluny de trobar-lo, sovint topa amb murs que alerten i mesuren les seves conductes en clau de riscos, relegant aquesta recerca d’informació o suport a altres canals. Sovint, el buit que existeix entre l’imaginari del món adult sobre la sexualitat adolescent i la realitat d’aquesta sexualitat reflecteix la manca de capacitat dels primers per garantir els drets dels segons.
L’estudi La sexualidad de las mujeres jóvenes, publicat per l’Instituto de las Mujeres l’any 2022, ens mostra com la informació a través dels progenitors arriba tan sols en un 8% dels casos i com es busquen altres espais de referència i informació que acostumen a ser principalment les amistats i internet. Si bé la recerca d’informació és un indicador positiu de la seva curiositat i autonomia, la manca d’acompanyament pot generar escenaris on es reprodueix el discurs hegemònic de la sexualitat masclista, violenta i esbiaixada pel que fa a la representació de cossos, pràctiques o vivències. És imprescindible, doncs, facilitar l’accés a informació real i comprensible per fomentar el desenvolupament d’una mirada crítica davant l’allau d’informació que troben en diversos canals.
La població jove ha d’aprendre; i l’aprenentatge, gairebé sempre, es fa a través de referents, modelatge i informació. Estem transferint-los tot el sistema que hem creat i sostingut, alhora que els estem demanant que no el reprodueixin. Volem que canviïn, que visquin i es relacionin de manera diferent, però els oferim el de sempre. Les mateixes desigualtats, discriminacions i relacions de poder, les mateixes mancances sistèmiques.
La sexualitat de la població jove recull les expectatives d’una societat que no vol reconèixer-se en els seus defectes i desigualtats estructurals.
La sexualitat de la població jove representa de manera explícita tot aquest fenomen: recull les expectatives d’una societat que no vol reconèixer-se en els seus defectes i desigualtats estructurals, alhora que s’ha de demostrar transgressora amb aquests defectes que ha estat incapaç de combatre durant les darreres dècades.
Què hi trobem si mirem directament?
D’entrada, hem de reconèixer que seguim en un escenari on les desigualtats i el masclisme hi són ben presents: continuen havent-hi relacions violentes, que prenen formes específiques en la població jove que encara ens costen més d’identificar. Ens trobem, per exemple, que una de cada quatre dones se sent insegura al carrer tornant a casa; que la principal font de discriminació cap a les noies (més del 50%) és el seu aspecte físic, i que més de la meitat d’elles (un 57,7%) reconeix haver mantingut relacions sexuals en alguna ocasió sense desitjar-les. Però no podem oblidar que les violències i discriminacions no formen part de la sexualitat, només intenten qüestionar-ne la lliure expressió i, així i tot, cada vegada hi tenen menys espai.
D’altra banda, si fem una lectura més profunda de la realitat, al costat d’aquests elements que indiquen la pervivència dels models que es projecten des del món adult, també trobem evidències que s’estan produint canvis importants cap a una sexualitat més lliure i justa.
Segons l’enquesta FRESC 2021, el 26,3% de les noies de 15 i 16 anys identifica haver patit violència masclista per part de la seva parella. Però també mostra que el 64,2% dels nois i el 71,8% de les noies de tots els grups d'edat estudiats declaren sentir-se satisfets en l’àmbit sexual, i que el 77,1% de les noies i el 80,2% dels nois han fet servir algun mètode anticonceptiu durant l’última relació sexual. O dit d’una altra manera: la població jove identifica cada cop més les violències masclistes, gaudeixen cada cop més de les seves relacions sexuals, exploren més el seu desig i busquen la manera de cuidar-se.
Il·lustració. ©Genie EspinosaQuan encara no hem deixat enrere creences com la romantització del patiment i el sacrifici, apareix una generació que qüestiona l’ordre establert.
Estem davant d’una generació que es preocupa, es mobilitza i s’interessa per l’autocura, entesa no només com un acte individual, sinó col·lectiu. Les joves lluiten activament per defensar el seu dret a decidir com a exercici de sobirania individual i col·lectiva. Entenen que la salut és una dimensió àmplia que comprèn la salut física, la mental i l’afectiva i sexual de manera integral, i volen tenir cura de totes elles. Comprenen que tot també depèn del seu entorn i pensen en clau de sostenibilitat. Les joves exigeixen poder decidir sobre els cossos, sobre les cures i sobre les relacions. Triar quins mètodes són més adequats en cada moment vital i escollir amb qui compartir experiències i de quina manera fer-ho. Les joves es preocupen pel plaer, en totes les seves dimensions.
Quan algunes generacions encara no hem deixat enrere valors i creences com ara la romantització del patiment i el sacrifici, apareix una altra generació que vol gaudir, s’interessa per conèixer-se, atendre les seves necessitats i fer-les possibles de forma sostenible, qüestionant l’ordre establert. I això ens pot descol·locar més o menys, però és una victòria com a éssers que senten, viuen i experimenten, tenint com a meta la recerca del plaer, la satisfacció i el benestar.
I aquesta recerca del benestar no consisteix a arribar a un punt específic socialment acceptable on instal·lar-se, sinó a recórrer un camí d’autoconeixement en construcció permanent. De fet, és en aquest camí d’aprenentatge i descobriment on són necessaris espais d’escolta, el dret a equivocar-se, el permís de tenir dubtes i la possibilitat de preguntar sense ser jutjades. Aquesta hauria de ser la nostra premissa i principal preocupació. No tant el que fan o deixen de fer, sinó el que nosaltres estem fent i deixant de fer a l’hora d’acompanyar en aquest camí.
La nostra principal preocupació hauria de ser no tant el que fan o deixen de fer els joves, sinó el que nosaltres estem fent i deixant de fer a l’hora d’acompanyar-los.
Cada any passen pel Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) més de 7.000 joves i adolescents preocupant-se —i ocupant-se— de la seva salut sexual. El 2021, 132 persones van rebre acompanyament psicològic especialitzat en violències masclistes, al voltant de 1.200 joves es van fer un cribratge d’infeccions de transmissió sexual (ITS) i es van dispensar 2.041 pastilles d’anticoncepció d’urgència per evitar un possible embaràs no desitjat. És evident que les joves han trobat la manera d’omplir el forat que ha deixat la nostra incapacitat de garantir aquests drets i d’assegurar l’accés a espais, eines i estratègies necessaris per encarar un tema tan complex que, ni tan sols com a adults, tenim resolt.
Com podem ser-hi?
Preguntem-los-ho. Hi ha preguntes que sentencien els col·lectius, que en determinen una posició inamovible i els condemnen a seguir reproduint les mateixes desigualtats. En canvi, n’hi ha d’altres que acompanyen el moviment, que donen agència i interpel·len la capacitat de transformació.
Escoltem-los. Ens ha tocat viure un moment històric que ha fet volar pels aires la fantasia d’una suposada estabilitat i control que crèiem tenir. Davant l’absoluta incertesa en gairebé tots els àmbits de les seves vides, i amb les poques eines de gestió emocional i relacional que han rebut, la població jove s’ha adaptat amb una maduresa i una resiliència admirables. I nosaltres no podem fer més que asseure’ns a escoltar què ens està dient.
Un bon objectiu, si és que volem entendre quin pot ser el nostre paper, és oferir-los un context en el qual informar-se, prendre decisions i gaudir de les seves sexualitats, siguin quines siguin. La vivència positiva de la sexualitat depèn de tots aquests elements, així com la possibilitat de desenvolupar-los i assolir-los de manera tranquil·la i des del benestar. En altres paraules, podem dir que el grau de llibertat i equitat en la sexualitat d’una població és un bon indicador de la salut democràtica i els drets individuals i col·lectius d’una societat.
Referències bibliogràfiques
Sánchez-Ledesma, E., Serral, G., Ariza, C., López, M. J., Pérez, C. i Grup col·laborador enquesta FRESC 2021. La salut i els seus determinants en adolescents de Barcelona. Enquesta FRESC 2021. Agència de Salut Pública de Barcelona, Barcelona, 2022. http://ow.ly/GwX350MSCmt
Pinta, P. i Vázquez, S. La sexualidad de las mujeres jóvenes en el contexto español. Percepciones subjetivas e impacto de la formación. Ministeri d’Igualtat, Secretaria d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere. Institut de la Dona, 2022. http://ow.ly/PFbH50MSCnk
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis