Barcelona Metropolis

La població de Barcelona la formen, segons l’última lectura del padró, 1.666.530 habitants. En poc més d’un segle la ciutat ha multiplicat per tres la seva població. Segons el Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, a principis de l’any 1900 la ciutat tenia poc més de 500.000 habitants. A partir de llavors va començar a créixer de forma significativa, però, contra el que podria semblar, el creixement no es continu. També hi ha retrocessos.

Des del 1979, la ciutat ha patit una forta davallada i una progressiva recuperació. Si parlem estrictament del nombre d’habitants, la Barcelona de 2020 és molt similar a la d’inicis dels noranta. L’Eixample és el districte més poblat des de fa, com a mínim, quaranta anys. El segueix de prop Sant Martí i, després, Sants-Montjuïc, Horta i Nou Barris. Ara bé, el que millor representa un dels problemes sobrevinguts de la ciutat, la gentrificació, és el districte de Ciutat Vella, que des de 1970, ha perdut el 42% de la seva població. La seva mitjana d’edat, l’1 de gener de 2019, era de 27 anys.

La població gran té cada cop més pes dins la metròpoli. Una de cada cinc persones que viuen a la ciutat té 60 anys o més. Es calcula que, cap al 2030, serà una de cada tres, i que el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones. La proporció de joves, en canvi, és cada cop menor. Des de principis dels anys noranta, mentre la població gran augmentava, la jove anava disminuint. Actualment, segons el portal estadístic Open Data Barcelona, el percentatge d’habitants de 15 anys o menys no arriba al 14%.

A mesura que augmenta el rang d’edat, també ho fa la presència de població femenina respecte a la masculina. L’any 2020, la ciutat va batre un màxim històric de 863 residents de cent anys o més, un 11% més que l’any anterior. D’aquests, un 85% eren dones (736) i un 15%, homes (127).

Un dels grans trets diferencials dels habitants que arriben de l’estranger és, sens dubte, l’edat. Les dades del portal Open Data BCN indiquen que, en conjunt, el grup d’edat més nombrós a Barcelona és el de 40 a 44 anys. No obstant això, es veuria fortament descompensada si no fos pel gran pes de la població immigrant jove, que fa que creixi el nombre d’habitants de 20 a 30 anys. Sense població estrangera, el grup d’edat més nombrós seria el de 45 a 49 anys.

El 2020, gairebé un 30% dels habitants de la ciutat tenia nacionalitat estrangera. D’aquests, un de cada dos procedia d’un país no comunitari. La població autòctona era el 47,9%, la qual cosa significa que, a dia d’avui, més de la meitat dels habitants de Barcelona no han nascut a la ciutat.

A la ciutat de Barcelona, l’esperança de vida en néixer és de 83,9 anys. Si es té en compte el sexe, però, les dones viuen una mitjana de sis anys més (87,1) que els homes (81). Si a més del sexe es té en compte el barri de residència, les xifres tornen a variar i, encara que ens els darrers anys s’han escurçat, segueixen mostrant importants diferències.

L’esperança de vida més baixa correspon al barri de Trinitat Nova, on les dones viuen 84 anys i els homes, 76, seguit de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, la Barceloneta i Montbau. L’esperança de vida més alta es troba al barri de la Maternitat i Sant Ramon, on les dones viuen fins als 90 anys i els homes, fins als 84.

Fa anys que el creixement vegetatiu o natural de la ciutat (la diferència entre els naixements i les defuncions) és negatiu i amb tendència a la baixa. Això significa que moren més habitants que no pas en neixen. En els últims deu anys, les defuncions a Barcelona s’han mantingut entre 15.000 i 16.000 a l’any, mentre que la natalitat ha caigut en picat. Si a principis del 2010 hi havia 338 defuncions més que no pas naixements, el 2019 la diferència era de 2.213.

De ben segur que la pandèmia deixarà empremta a la població de Barcelona. Tan sols durant el 2020 es van produir 4.217 defuncions més de les esperades, la majoria d’elles entre els mesos de març i abril. En alguns dies dels mesos més crítics es van arribar a observar 200 morts diàries per sobre dels valors habituals.

La majoria dels matrimonis a Barcelona són civils (85,4%). Acabada l’etapa franquista, el nombre de matrimonis va minvar i s’ha mantingut, però ha canviat la proporció entre matrimonis catòlics i civils, i ara el catòlic és minoritari. També hi ha hagut una lleu davallada de divorcis i separacions des del 2007, quan va arribar a un dels seus màxims històrics (5.480). La reforma de la legislació de 2005 que facilitava la ruptura sense haver de passar per una separació prèvia va fer augmentar els divorcis un 56% entre 2005 i 2006. Des d’aleshores, quasi totes les dissolucions acaben en divorci. Pel que fa als matrimonis del mateix sexe, destaca la tendència general a l’alça i l’augment de matrimonis entre dones.