Barcelona Metropolis

Els pares de David Walliams li van concedir un desig: un petit televisor en blanc i negre a la seva habitació. El nen que era llavors va ser feliç empassant-se hores de lluita lliure britànica. Però, ves per on, la lectura se li entravessava. El David Walliams adult sap que els seus pares es van equivocar i aconsella a tothom que no cometin el mateix error. Per sort, un dia va topar amb un llibre que li va salvar la vida: Charlie i la fàbrica de xocolata. A partir d'aleshores tot va canviar.

“En Dennis era diferent.” Aquesta és la primera frase del primer llibre de l’autor britànic de literatura infantil i juvenil David Walliams (1971), que ha estat pregoner del darrer Sant Jordi a Barcelona. El llibre, El noi del vestit, publicat per Montena, de la mateixa manera que la resta dels seus llibres en català, va ser el primer d’una obra que ha venut 56 milions de llibres i ha estat traduïda a més de cinquanta llengües. Néixer tenint l’anglès com a llengua pròpia, amb una indústria editorial potentíssima que es dedica a vendre els autors de literatura infantil i juvenil propis arreu del món, de manera decidida i desacomplexada, i que tradueix una quantitat ínfima d’autors a l’anglès hi ajuda molt. Però les seves xifres de venda no s’expliquen només per això. La frescor, l’humor, la qualitat, la tendresa i les ganes d’explicar una història de tu a tu a nens i joves per fer-los més feliços són elements clau de tots els seus llibres.

Walliams, en el pregó que va llegir el 22 d’abril passat al Born Centre de Cultura i Memòria, va posar veu a allò que tants autors de literatura infantil i juvenils catalans pensem: que la nostra feina és d’una gran responsabilitat. Va dir: “Si els nostres llibres no capten la imaginació dels infants, aquests deixaran de llegir i els llibres acabaran desapareixent i tots estaran enganxats a les pantalles”. I és que és exactament així. Per això era tan important que, per fi, després de tants anys, un autor de literatura infantil i juvenil fos escollit pregoner. Tal com he escrit tantíssimes vegades, la literatura adreçada a infants i joves (o, com deia Pep Albanell, la literatura que també poden llegir infants i joves) és literatura en majúscules.

A Catalunya i a Espanya no tenim clar que sigui així, però a l’Anglaterra de David Walliams, sí. I allà no han perdut el temps discutint sobre si l’autor era mediàtic o no pel fet d’haver format part, com a actor, de la sèrie Little Britain i, com a còmic, d’altres programes de televisió. Ni tampoc l’han menystingut perquè escrigui per a infants i joves. A Anglaterra estan més que orgullosos que l’autor hagi venut disset milions de llibres amb un sol títol, L’àvia gàngster, un llibre infantil entranyable i deliciós on el Ben, un noi que vol ser lampista i no ballarí com voldrien els seus pares, uns bojos dels balls de saló, descobreix que la seva àvia és una lladregota de joies… O potser no, perquè l’àvia, una dona que vol que el Ben l’estimi i no pensi que és una àvia avorrida, idea una estratègia perquè el seu net la vegi amb uns altres ulls.

S’ha comparat sovint David Walliams amb Roald Dahl, i no és gens estrany. En primer lloc, per la devoció de Walliams cap a l’autor que va convertir-lo en lector (tardà) gràcies als seus llibres. També perquè el seu primer llibre, El noi del vestit, va ser il·lustrat per Quentin Blake, l’il·lustrador de capçalera de l’autor de Les bruixes. Després va ser Tony Ross l’escollit per traslladar en imatges les històries de Walliams, i tots dos formen un tàndem magnífic.

Però també hi ha en ell una voluntat propera a la de Dahl d’utilitzar l’humor i el que és políticament incorrecte. De dibuixar clarament personatges bons i d’altres de detestables (que malament que ens cauen els pares del Ben…). De voler divertir el lector sense endinyar-li la pastilleta pedagògica de torn. De voler divertir, seduir, atreure el lector cap a la pàgina següent, i a la següent, i a la següent. I de fer-ho amb un respecte absolut cap a la seva intel·ligència. Tal com deia la celebrada i enyorada Lolo Rico, creadora del programa de televisió La bola de cristal i escriptora de llibres per a infants, “los niños no son tontos”. Vaig tenir la fortuna de poder-la entrevistar i aquesta frase se’m va quedar tan endins que des de llavors divideixo els autors de literatura infantil i juvenil entre aquells que pensen com Lolo Rico i tots aquells que s’hi adrecen des del paternalisme, el bonisme i tots els -ismes possibles.