Barcelona Metropolis

Quan el preu de l’electricitat o del gas s’apuja, moltes famílies decideixen reduir altres elements també necessaris per al seu benestar, com, per exemple, la despesa en alimentació. De fet, és conegut el dilema del heat or eat, en referència a la necessitat d’escollir entre escalfar-se o menjar. Una altra opció implica disminuir l’ús d’energia quan hi ha un increment en el preu dels subministraments energètics. És freqüent trobar-se amb persones que redueixen les hores de calefacció a l’hivern o de climatització a l’estiu per rebaixar l’import de les factures. Però en aquest context de “reduir per estalviar” es dona una paradoxa que cal posar de manifest. Per exemple, una nevera és un electrodomèstic que trobem a totes les llars i que està sempre connectat. Mentre que els frigorífics més antics tenen un consum de 1.000 kWh/any, els més nous i eficients del mercat no arriben als 300 kWh/any. La qüestió és: qui té accés a una nevera moderna i eficient energèticament? Segur que les persones en situació precària, no. Aquest fet es relaciona amb el concepte de prima de pobresa (poverty premium), que representa el cost extra que les persones amb baixos ingressos i en situació de pobresa paguen pels productes i serveis essencials, la qual cosa fa empitjorar la seva situació de pobresa energètica.

A grans trets, s’entén que la pobresa energètica és la dificultat o la incapacitat d’accedir als serveis essencials bàsics. Aquestes situacions depenen de factors d’exposició, però també personals i de la capacitat de resposta. Pel que fa a necessitats energètiques, no és el mateix viure a prop del mar que en un municipi d’interior, ni tampoc és equiparable viure en un habitatge amb un bon aïllament i una bona orientació que en habitatges amb altres condicions. L’estat de salut o l’edat també són factors que agreugen les situacions de vulnerabilitat energètica. I la resiliència, la capacitat de resposta en cada cas, fa que la situació de vulnerabilitat energètica se superi fàcilment o no: una persona amb una malaltia crònica que es pugui permetre un canvi d’habitatge per millorar el confort tèrmic no patirà una situació de precarietat energètica.

La situació, en números

Gràcies als indicadors oficials de pobresa energètica establerts pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), sabem que el 15,9% de la població catalana no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada i un 10,8% de la població triga a pagar les factures dels subministraments de la llar, en comparació amb el 6,6% del 2017. També és rellevant la dada que indica que el 23,1% de la població catalana viu en llars amb goteres, humitats o amb sòls, finestres o portes en mal estat.

Aquestes dades generals mostren diferències en funció de si analitzem zones d’interior o properes al litoral, amb un clima més amable, però també divergeixen els contextos urbans dels rurals. Tot i que el preu de l’energia és igual en tot el territori estatal, hi ha factors específicament urbans que influeixen en l’extensió i les característiques de la pobresa energètica. Un exemple d’això és el preu de l’habitatge, molt més elevat en contextos urbans i que afecta el pressupost de les famílies. També la configuració arquitectònica de les ciutats, centrada en edificis multihabitatge, afecta la demanda d’energia necessària per a la climatització.

Dins dels nuclis urbans també trobem diferències en l’afectació de la pobresa energètica. Per exemple, és molt visual el mapa resultant de l’estudi que van fer investigadors de l’Agència de Salut Pública de Barcelona comparant sis indicadors de pobresa energètica en els 73 barris de Barcelona² i en el qual es mostren diferències importants entre barris.

Cap a una transició energètica efectivament justa

Com a ciutadania hem relacionat la crisi energètica actual amb l’increment de preus de l’electricitat i el gas perquè ens afecta directament. Però la causa de fons de la situació actual dels preus tan elevats en els mercats europeus és la dependència energètica que la Unió Europea té dels combustibles fòssils, com el gas. Les mesures que s’han pres per contenir els preus i protegir els usuaris són temporals i amb mirada curta. L’estratègia a llarg termini demana reduir aquesta dependència exterior de combustibles fòssils i apostar per una transició energètica que permeti una generació d’energia més local i amb fonts no contaminants. Ara bé, aquesta transició energètica, perquè sigui una aposta efectiva, no hauria de deixar ningú enrere.

Segurament la majoria de lectors coneixen algú que té o està en procés d’instal·lar plaques solars fotovoltaiques a la teulada. Però la veritat és que, en la majoria dels casos, només aquelles persones amb recursos o accés a la informació són les que tenen la possibilitat de reduir la dependència de combustibles fòssils i abaratir les factures de subministraments. A més, en el context urbà, s’afegeix la complexitat d’haver-se de posar d’acord entre veïns per poder utilitzar les cobertes dels edificis per generar energia. Els col·lectius en situació de vulnerabilitat tenen, sens dubte, més dificultat per aconseguir no només finançament sinó també informació, i fins i tot a vegades no es poden beneficiar de les mesures de promoció a les energies renovables. Aquest és el cas de les subvencions: es penalitzen aquelles persones que, per ingressos baixos, no estan obligades a realitzar l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) o les famílies acollides a algun tipus de bonificació d’impostos, com l’IBI, que ja no poden optar a bonificacions específiques per a la instal·lació d’energies renovables a la llar.

² Nota.  Marí-Dell’Olmo, M, Oliveras L., Vergara-Hernández C. i altres. “Geographical inequalities in energy poverty in a Mediterranean city: Using small-area Bayesian spatial models”.  Science Direct, 2022. http://ow.ly/eBN050Lue0t