Barcelona Metropolis

En aquestes dues dècades i escaig de segle, la intel·ligència artificial s’ha infiltrat en tots els àmbits de la vida: des de la intimitat d’una parella fins a l’educació, la creació artística, la recerca científica, els mitjans de comunicació, l’entreteniment, la medicina, l’economia, la política… La intel·ligència humana ja no té el monopoli en un món que també s’està reconstruint a base d’intel·ligència artificial. I aquest mateix món ja no és un futur pròxim, sinó un present immediat que s’edifica sobre neurones i xips, records i bases de dades, imaginació i pronòstics computacionals, pensaments i algoritmes. Estem preparats els humans per relacionar-nos-hi amb garanties? On acabem nosaltres i on comença la intel·ligència artificial? És realment capaç d’aprendre? És creativa? És sostenible? Pot prendre decisions sense la participació humana? Aquestes són algunes de les múltiples preguntes que planteja Intel·ligència artificial, la gran aposta d’aquesta tardor del CCCB i que, en part, s’alimenta de l’exposició AI: More Than Human, que es va presentar el 2019 al Barbican Centre de Londres. Però, atenció, spoiler, aquí no hi ha les respostes, només la voluntat de fer reflexionar els visitants des d’una intersecció tan complexa com seductora, que relliga història, art i ciència.

El punt de trobada entre l’art i la ciència és l’eix central de l’exposició. Qui és l’artista i qui és l’assistent en una creació generada per Midjourney? Segons Nacenta, l’autoria s’hauria de repartir al 50%. “És una col·laboració, sense l’un no pot existir l’altre. Tot i que es tendeix a ocultar-ho, la intel·ligència artificial té una intervenció humana importantíssima, però ens agrada més dir que és un robot”, ironitza. Algunes de les obres artístiques exposades al CCCB ja es van veure al Barbican Centre, com els poemes-retrat d’Es Devlin o el minuciós treball d’Anna Ridler, que, amb la classificació manual de deu mil tulipes fotografiades per ella mateixa, denuncia precisament la precarietat laboral que hi ha darrere els ingents bancs de dades.

Amb la voluntat de mostrar el potencial de Barcelona i Catalunya com a hub d’intel·ligència artificial, Nacenta també ha comptat amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), liderat per Jordi Torres i el seu equip. Una col·laboració que ha cristal·litzat amb una instal·lació al voltant de la cantant Maria Arnal, a qui han generat un alter ego artificial que pot arribar a més registres vocals que l’autèntica i amb el qual els visitants podran interactuar. La llista d’artistes, però, és més llarga: Massive Attack, Mario Klingemann, Neri Oxman, Joy Buolamwini, Yoichi Ochiai, Kode9, Chris Salter… Cadascú, des del seu camp de treball, mostra com el poder de l’art per desxifrar la complexitat del món roman intacte. Fins i tot quan es tracta d’intel·ligència artificial.