Barcelona Metropolis

Els avenços en intel·ligència artificial (IA) desperten tanta expectació com recels. La irrupció del ChatGPT mostra que aquesta tecnologia avança més ràpidament que la capacitat de la societat per entomar-ne les conseqüències. La dificultat de comprendre’n l’abast i la manca de control sobre les seves aplicacions engendren tota mena de temors, fins al punt que més d’un miler de científics han demanat una moratòria per debatre’n la regulació abans no sigui massa tard. Veus molt reconegudes han advertit sobre el perill que, algun dia, la IA sigui tan poderosa que pugui sotmetre la intel·ligència humana, en la línia del que va dir Claude Shannon, precursor de la teoria de la informació: “Visualitzo un moment en què serem per als robots allò que els gossos són ara per als humans”.

En realitat, la IA està lluny de poder superar la intel·ligència humana corpòria, entre altres coses perquè no té la capacitat d’interactuar amb l’entorn, que és la manera com el cervell humà és capaç de crear un tipus de coneixement que cap màquina ha pogut imitar. Una cosa és guanyar als escacs i una altra de molt diferent és respondre davant d’una situació inesperada, com ho fa l’engranatge emocional i racional del nostre cervell. Però mentre ens distraiem imaginant futurs distòpics, deixem sense control les aplicacions que ja existeixen. Més que el que pot fer la intel·ligència artificial en si mateixa, ens ha de preocupar el que alguna gent pot arribar a fer-ne, de la intel·ligència artificial.

Com passa amb totes les tecnologies fortament disruptives, el potencial de la IA és enorme. És present en moltes de les eines que fem servir, des dels navegadors fins a les aplicacions d’internet; està aportant avenços en sectors com la medicina, i, també, pot ajudar les ciutats a gestionar processos complexos com ara la mobilitat o la logística. Però, de la mateixa manera que pot ser molt útil per processar una gran quantitat de dades i simplificar tasques, també pot servir per crear sistemes de control i vigilància de la ciutadania. Ens hem de plantejar, per tant, amb quines regles volem que la IA operi. No pot ser que una eina tan poderosa estigui, a la pràctica, en mans d’unes poques corporacions privades que operen sense cap mena de control.