Barcelona Metropolis

Dels 213.839 domicilis unipersonals, el 60,9% els ocupen dones, mentre que al 39,1% restant hi viuen homes. La situació de convivència de dues persones, que en dècades anteriors era majoritària, representa menys del 30%. És destacable la fidelitat a la ciutat: el 72,4% dels majors d’edat fa almenys 10 anys que hi viuen, i el 56,8% no han canviat de barri en el mateix període. També és estable el règim de tinença de l’habitatge, amb lleu predomini de la propietat per sobre del lloguer. Més de la quarta part de les persones propietàries no ho són de ple dret, perquè els queda hipoteca per pagar.

El treball assalariat per compte de tercers és la situació laboral més freqüent entre els majors d’edat, seguida de la condició de jubilat o pensionista, que tendeix a l’alça, mentre que un de cada deu es defineix com a autònom amb personal contractat o sense. Un canvi dràstic: en trenta anys les feines de la llar no remunerades han passat d’ocupar el 29,3% al 4,1%.

Augmenta el nivell formatiu de la població: en més de la meitat de les llars la persona que aporta més ingressos té estudis universitaris o postuniversitaris. També s’incrementa l’ingrés net declarat de mitjana per família: en vint anys s’ha doblat.

Des de fa tres dècades, la meitat dels barcelonins majors d’edat tenen el castellà com a llengua habitual. La proporció dels que tenen el català com a primera llengua havia estat similar, però ha anat retrocedint i marca mínims del 36,5%. En paral·lel ha emergit el capítol “altres llengües”, amb el 7,4%. Respecte del català, es manté molt alta la capacitat d’entendre’l (93,9%), parlar-lo (74,7%) i escriure’l (61,7%).

En ideologia, el gruix de la població de Barcelona es posiciona sobretot entre l’esquerra i el centreesquerra, es considera tan catalana com espanyola o bé més catalana que espanyola i es declara no creient o agnòstica.

El cotxe particular és cada vegada més costós de mantenir i menys necessari en una ciutat amb distàncies curtes, aptes per fer-les caminant, i una densa xarxa de transport públic: en vint anys ha baixat 11,5 punts la proporció dels que en tenen almenys un a casa.

L’accés sense fil a internet des de casa s’ha generalitzat gairebé tant com la possessió de telèfon mòbil (que arriba al 99,7% de la població de Barcelona d’entre 18 i 74 anys). No és estrany que la premsa digital i les xarxes socials, amb WhatsApp al capdavant, vagin escalant posicions com a mitjà d’informació principal en detriment de la televisió.

L’economia personal encapçala la llista dels problemes percebuts com a més greus durant els dos darrers anys, coincidint amb la crisi del cost de la vida desencadenada arran de la invasió d’Ucraïna. Al mateix temps ha reculat la preocupació per l’atur i les condicions de treball, fet que concorda amb l’evolució de l’ocupació. La inseguretat i l’accés a l’habitatge, en les posicions 2 i 4, són dos problemes altament presents en el debat públic, que tenien escassa incidència deu anys enrere.

La satisfacció de viure a Barcelona es manté històricament per sobre del 7 amb oscil·lacions de dècimes. Dins de la qualificació mitjana de notable, el veïnat de Nou Barris és el més satisfet i el de Sarrià-Sant Gervasi, el més descontent.