Com ens movem
- Dades obertes
- set. 21
- 9 mins
Krushenka Bayas Disseny (Storydata)
Barcelona encapçala la llista de ciutats europees amb més densitat de cotxes, 5.844 per cada km2. Tot i que el trànsit és el doble que el de Madrid i cinc vegades el de Berlín o Amsterdam, tan sols una de cada tres persones es desplaça en vehicle privat.
L’Eixample és el centre neuràlgic del motor: hi passen cada dia uns 350.000 vehicles. La concentració de contaminants a l’aire va baixar a nivells històrics arran del confinament, i el 2021 encara es manté per sota de la mitjana històrica. El patinet elèctric, en auge, és una alternativa de transport més ecològica, però el nombre d’accidents amb aquest vehicle és cada cop més rellevant.
Els districtes més motoritzats
Amb més d’un milió i mig d’habitants i una superfície de 101,4 km2, Barcelona és la ciutat europea amb més cotxes per km2, ja que la seva superfície és inferior respecte a la d’altres metròpolis. Sarrià-Sant Gervasi és el districte de Barcelona amb més densitat de cotxes per habitant: per cada 1.000 persones hi ha 393 cotxes i 244 motos, segons el Cens de Vehicles de l’any 2020. Pedralbes i Sant Gervasi-Galvany són els barris amb més densitat de vehicles. Els districtes menys motoritzats són Sants-Montjuïc, Nou Barris i Ciutat Vella.
L’Eixample, autopista urbana
La via amb més trànsit de la ciutat és la Ronda de Dalt, per on cada dia hi passen uns 157.000 vehicles. La segueix una altra ronda, la del Litoral, amb valors molt més baixos. Tot i que les rondes suporten gran part del trànsit, vies urbanes com l’avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes o els carrers d’Aragó, Balmes i València no es queden enrere. El flux diari de vehicles que passen per l’Eixample pot arribar als 350.000, una xifra superior a la suma dels vehicles que circulen per les rondes, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona.
Més cotxes que per l’AP-7
Hi ha quatre carrers al cor de l’Eixample que suporten entre 40.000 i 80.000 cotxes en un dia feiner. El 2019, només pel carrer d’Aragó hi passaven més de 84.000 turismes al dia, molts més que per la Ronda del Mig (45.021) o la Gran Via (55.321), segons les dades més recents disponibles de l’Ajuntament de Barcelona. L’altra gran autopista urbana és l’avinguda Diagonal, per on hi circulen prop de 62.000 vehicles diàriament. Per imaginar el que això suposa, l’AP-7 té una mitjana de 80.000 vehicles al dia en el tram de la Roca del Vallès.
Caminar, la primera opció per moure’ns
Els desplaçaments a peu representen quasi la meitat de la mobilitat diària dels residents a Barcelona (44,8%), segons l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) del 2019, i són majoritàriament femenins, un 25% de les dones respecte a un 19% dels homes. El cotxe és el segon mitjà de transport més comú (31%), lleugerament més utilitzat pels homes. Només un 17% dels desplaçaments es fan en transport públic, i entre els seus usuaris predominen les dones.
Sortida i tornada a casa
La major concentració de desplaçaments per motius laborals es produeix entre les 7 h i les 9 h del matí, segons dades de l’AMB. En canvi, els desplaçaments per motius personals, molt més freqüents, es produeixen entre les 8 h i les 11 h, i entre les 16 h i les 18 h. Entre els diferents tipus de mobilitat, els desplaçaments actius (caminar, anar en bici o patinet) predominen en gairebé totes les hores del dia.
Fluxos de mobilitat
Cada dia, segons les dades de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB), es produeixen més de 19 milions de desplaçaments a tot Catalunya. D’aquests, uns 7 milions entren o surten de Barcelona. A més, 5,2 milions de desplaçaments es fan dins de la ciutat, ja sigui en transport privat, públic o mobilitat activa.
Descomptant aquests viatges interns, el flux més important es produeix entre Barcelona i la primera corona metropolitana, amb més d’1,1 milions de desplaçaments.
Contaminació per sobre dels límits
La contaminació de l’aire és un dels grans problemes de salut pública de la Unió Europea. Si Barcelona i la seva àrea metropolitana aconseguissin reduir-la fins als límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any s’evitarien 1.000 morts naturals a la ciutat, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió són els principals contaminants que provoca el trànsit. L’Eixample i les rondes, les zones per on passen més vehicles, concentren quantitats d’aquest element que superen, i en alguns punts fins i tot doblen, els límits establerts.
Mínims històrics per la covid-19
Les dades de contaminació durant el confinament confirmen que les restriccions de mobilitat i d’activitat econòmica per combatre la pandèmia van fer que els nivells registrats a la ciutat fossin excepcionalment baixos. Per primer cop en vint anys, en cap estació de mesura es van superar els límits de diòxid de nitrogen establerts per la normativa europea. Segons l’Informe de la qualitat de l’aire de Barcelona 2020 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, durant la fase de confinament més estricta es va produir un descens del 43% de NO2 respecte al període precovid. La població exposada per sobre del límit legal de diòxid de nitrogen es va reduir un 91%.
El perill de les partícules en suspensió
La contaminació per partícules en suspensió també ha assolit valors mínims durant el 2020, encara que la caiguda ha estat menor que en el cas del diòxid de nitrogen. Les partícules PM2,5 i PM10 són contaminants que es generen en la combustió d’hidrocarburs i de biomassa. També provenen de la pols de les obres i dels enderrocs, del rodament dels pneumàtics amb l’asfalt, dels frens dels vehicles o de fonts naturals, com ara la pols sahariana. El níquel (Ni), un element contaminant que prové de les fàbriques, també ha marcat valors més baixos. En totes les estacions de mesura s’ha registrat un descens de partícules en suspensió l’any 2020, encara que els nivells continuen superant els recomanats per l’OMS (20 μg/m2 en el cas de les PM10 i 10 μg/m2 en el cas de les PM2,5).
La lenta transició cap al vehicle elèctric
L’any 2016 hi havia 1.773 cotxes amb distintiu “zero emissions” o elèctrics a Barcelona. El 2020, el nombre ja arriba a 12.235, cosa que representa l’1’5% del total del parc de vehicles de la ciutat. El barri amb un increment més gran de vehicles elèctrics en els últims cinc anys ha estat Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, on hi ha 3.899 cotxes elèctrics més que el 2016. En aquest barri hi ha la seu d’eCooltra, dedicada al lloguer de ciclomotors elèctrics. El segueixen el Parc i la Llacuna del Poblenou (1.560) i la Marina del Prat Vermell (899), i cal destacar les Corts, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i el Bon Pastor. En aquest últim barri, la majoria dels vehicles són furgonetes i camions elèctrics. La ciutat compta amb 123 punts de recàrrega de vehicles elèctrics, amb un total de 582 connectors. El gener de 2021, aquest servei va passar a ser de pagament.
Expansió de la xarxa de carrils bici
La bicicleta és sinònim de zero emissions. Barcelona disposa de 231 km de carrils bici, que es concentren en els districtes de l’Eixample i de Sant Martí, encara que la xarxa està en procés d’expansió per tots els districtes. L’objectiu és arribar als 308 km l’any 2024. A més d’incrementar la xarxa de carrils bici, el Pla de Mobilitat 2024 de la ciutat preveu més carrils de 30 km/h per fomentar la compatibilitat entre els vehicles amb motor amb la bicicleta, ampliar el nombre d’unitats elèctriques del Bicing i crear aparcaments segurs per a aquests vehicles.
Any amb menys accidents
L’any de la pandèmia es va registrar el nombre més baix d’accidents, ferits i víctimes mortals des que es tenen dades. El 2020 la xifra d’accidents de trànsit a la ciutat de Barcelona va caure fins als 7.212, i la de ferits en accidents, fins als 7.198. Un any abans, aquests valors superaven els 10.000 accidents i els 11.000 ferits.
Catorze el 2020
Estem molt lluny de les xifres dels anys vuitanta i principis dels noranta, quan Barcelona registrava de mitjana entre 70 i 80 víctimes mortals per accidents a l’any. Amb el confinament hi ha hagut un descens del nombre d’accidents l’any 2020, en els quals van morir 14 persones.
El patinet trastoca la ciutat
Els patinets, així com d’altres vehicles de mobilitat personal (VMP) amb o sense motor, han viscut un auge afavorit per la reenginyeria d’aquests vehicles, que els ha dotat de grans prestacions, però el seu increment també ha capgirat l’ecosistema urbà. Alguns d’aquests vehicles assoleixen velocitats de fins a 50 km/h, i encara hi ha dubtes sobre com i per quines vies es pot circular amb un VMP. El 2020, fins a 505 patinets es van veure implicats en accidents de trànsit, segons dades de la Guàrdia Urbana. La gran majoria van ocórrer al districte de l’Eixample, punt amb més trànsit de la ciutat i on s’acumulen més kilòmetres de carril bici.
L’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, en el punt de mira
Segons el llistat dels vehicles implicats en accidents gestionats per la Guàrdia Urbana a la ciutat de Barcelona del 2020, l’Eixample és el districte on hi ha més patinets, amb i sense motor, implicats en accidents de trànsit, seguit per Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu. Durant el 2020 hi ha hagut un descens de sinistres en la majoria dels districtes, lligat a les restriccions de moviment durant el confinament. Tot i això, els districtes de Sants-Montjuïc, Sant Martí i Nou Barris han registrat més accidents de patinets que en l’any 2019.
Fluxos del patinet elèctric
El districte que genera i atrau més usuaris de patinet elèctric és l’Eixample, segons l’informe “Avaluació de l’impacte del patinet elèctric a la mobilitat de l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, una enquesta que recull les dades de 200 usuaris de patinet elèctric. Les altres zones amb més ús d’aquest tipus de vehicle són Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, i les que registren menys ús són Nou Barris i Sant Andreu.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis