Barcelona Metropolis

La trajectòria acadèmica i professional de Cathryn Clüver Ashbrook s’insereix en la més pura tradició atlantista. Especialitzada en la intersecció entre política exterior i ciutats, és una veu imprescindible en l’anàlisi de la diplomàcia moderna. Cathryn Clüver Ashbrook sosté que la guerra a Ucraïna és eminentment urbana, un tema del qual va parlar en la seva visita a Barcelona per participar com a ponent en el seminari “La guerra a Ucraïna. La dimensió urbana d’una amenaça geopolítica”, organitzat pel CIDOB.

Cathryn Clüver Ashbrook és, des del mes d’agost passat, vicepresidenta executiva de la Fundación Bertelsmann. D’origen germanoamericà, s’ha format i ha treballat en algunes de les principals universitats i centres de recerca dels Estats Units i d’Europa. Politòloga formada a la Brown University, especialitzada en Estudis Europeus a la London School of Economics i en Administració Pública a la Harvard Kennedy School, va començar la seva carrera professional com a periodista treballant per a la CNN a Atlanta i a Londres. Ha format part de l’equip directiu de l’European Policy Centre a Brussel·les, ha dirigit importants projectes de recerca a la Harvard Kennedy School i ha estat CEO i directora del principal think tank alemany, el German Council on Foreign Relations. Ha publicat en els principals mitjans de comunicació del món, del Financial Times al The New York Times o el The Washington Post, i en publicacions acadèmiques de referència sobre relacions transatlàntiques, seguretat, diplomàcia, tecnologia i polítiques urbanes.

L’any 2011 va fundar a Harvard, juntament amb Nicholas Burns, actual ambaixador dels Estats Units a la Xina, el Future of Diplomacy Project. La iniciativa, de la qual va ser directora executiva durant una dècada, té com a finalitat analitzar i entendre el paper de la diplomàcia moderna en un món cada cop més complex i globalitzat. Des que es va fundar, es va apropar als actors emergents en el sistema de relacions internacionals, considerant-los fonamentals per comprendre els principals reptes lligats a la globalització. Reptes com els conflictes geopolítics, el canvi climàtic, les pandèmies, la disrupció tecnològica, les desigualtats creixents o la desafecció ciutadana que està posant en risc el contracte social, i actors tan variats i influents com les corporacions transnacionals, les institucions filantròpiques, l’activisme internacional, els think tanks o les ciutats. Clüver Ashbrook considera que la diplomàcia moderna ha d’estar preparada per entendre i afrontar aquests reptes i per fer d’interlocutora amb aquests actors.

Comparteix amb estudiosos de les ciutats, com Saskia Sassen o Bruce Katz, la idea que les grans metròpolis són els principals laboratoris d’aquests reptes globals, que la densitat multiplica la velocitat en què es desenvolupen i prenen forma. Sosté, com ho feia Benjamin R. Barber, que els alcaldes i les alcaldesses són pragmàtics i que, immunes a la política partidista, tenen molta més capacitat que els estats nació d’identificar i diagnosticar els problemes reals de la ciutadania i proposar solucions. Això els fa fiables i reforça la seva dimensió democràtica, fins i tot en entorns marcats per l’autoritarisme. De fet, posa en valor la capacitat que van tenir moltes ciutats dels Estats Units de confrontar l’Administració Trump, en declarar-se territori santuari per a migrants i refugiats, o en alinear-se amb els Acords de París sobre el canvi climàtic quan l’Administració federal en va sortir.

En aquest sentit, considera que l’estratègia de l’exèrcit rus passa per aïllar, incomunicar i atacar els principals centres urbans del país, inutilitzant la seva capacitat per prendre decisions i defensar-se. Passa també per debilitar el poder local arribant a amenaçar i, fins i tot, segrestar a alcaldes i alcaldesses amb la voluntat de desmantellar els lideratges en els quals s’arrela bona part de la capacitat de resistència local. Clüver Ashbrook destaca “la capacitat de resiliència que estan tenint les ciutats ucraïneses, una capacitat en la qual s’estan emmirallant ciutats d’arreu del món”.

És en contextos com el que s’està vivint a Ucraïna on la diplomàcia de les ciutats adquireix, segons la politòloga germanoamericana, una forta rellevància. Més enllà de denunciar l’agressió i reclamar una resolució pacífica del conflicte, les metròpolis s’estan coordinant per donar suport a les seves homòlogues d’Ucraïna, mobilitzen recursos i actors solidaris, d’entre els quals destaca la diàspora, i acullen els refugiats que han marxat del país. Apunta la tasca que estan fent plataformes com Eurocities o el Pacte de les Ciutats Lliures, que encapçalen els alcaldes de les quatre capitals del Grup de Visegrád: Varsòvia, Budapest, Praga i Bratislava.