Barcelona Metropolis

Bruce Katz es defineix com un urbanista interdisciplinari, i és un gran defensor del potencial resolutiu de les ciutats davant els reptes globals actuals. Classificat pel seu pensament com a optimista urbà, defensa les capacitats de les ciutats per obrir-se camí en l’escenari de crisis que ell anomena “el nou desordre”: pragmatisme, transversalitat, cooperació i orientació cap a l’acció.

Bruce Katz és director i fundador del Nowak Metro Finance Lab a la Universitat de Drexel, a Filadèlfia, centre especialitzat en innovació financera de ciutats i àrees metropolitanes. També és professor visitant a la London School of Economics i coautor de diversos llibres que l’han posicionat com un referent que assessora governs i líders locals i metropolitans en processos d’innovació institucional. Ha assumit diversos càrrecs de responsabilitat al govern dels Estats Units, tant al comitè d’Habitatge i Afers Urbans del Senat com a la Secretaria d’Habitatge i Desenvolupament Urbà durant l’Administració Obama. Prèviament, i durant més de vint anys, va ser vicepresident i director del programa de polítiques metropolitanes a la Brookings Institution, un dels think tanks més influents del món.

El mes de març passat, Katz va ser un dels ponents de les Jornades de Reactivació Econòmica (REACT 2022) organitzades pel consistori barceloní. Uns dies després vam tenir l’oportunitat de conversar amb ell sobre les seves visions al voltant de les ciutats i la governança urbana, i vam compartir algunes reflexions sobre la ciutat de Barcelona.

Katz entraria en una categoria d’autors que podríem anomenar optimistes urbans. En línia amb altres pensadors influents, com Benjamin Barber (Si els alcaldes governessin el món, Arcàdia, 2015), Katz veu en les ciutats i metròpolis pragmatisme, transversalitat i capacitat per col·laborar i cooperar, i orientació a l’acció i a la resolució de problemes —problem-solvers—. Aquesta visió la contraposa a la d’estats disfuncionals, altament compartimentats i bloquejats per la polarització política, incapaços de donar resposta als reptes globals del segle xxi i de fer front a les crisis i amenaces complexes del nostre temps. I de crisis i amenaces, en el que hem viscut de segle xxi, no n’han faltat i no en faltaran.

Seguint l’evolució d’alguns dels seus treballs més recents podem copsar bé les seves idees. El 2013, en un context de crisi econòmica i financera global i una creixent polarització política als Estats Units, que deriva en un continu bloqueig institucional durant les dues presidències de Barack Obama (2008-2017), Katz publica, juntament amb Jennifer Bradley, The Metropolitan Revolution: How Cities and Metros Are Fixing Our Broken Politics and Fragile Economy. En aquest primer llibre defensa la capacitat de les ciutats i les àrees metropolitanes com els grans motors econòmics i d’innovació dels Estats Units, i crida a repensar el federalisme nord-americà i a reconèixer les metròpolis com a “noves sobiranies”, en un nou procés de descentralització política i financera cap a l’escala local.

El 2018 publica, aquest cop amb Jeremy Nowak, The New Localism: How Cities Can Thrive in the Age of Populism. En aquest nou treball, la seva principal motivació és el que identifica com el populisme creixent, que culmina amb la presidència de Donald Trump (2017-2021). El caràcter transversal i de xarxa de les ciutats, la capacitat de col·laboració entre agents públics, privats i comunitaris, i els lideratges distribuïts permeten superar els bloquejos polítics i financers propis dels estats per fer front als reptes econòmics, socials i climàtics globals dels nostres temps.

El 31 de març passat, durant la seva conferència a Barcelona en el marc de les jornades REACT 2022 organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, va presentar la seva visió sobre el potencial de les ciutats en el moment actual. En un context que anomena el “nou desordre”, determinat per les múltiples crisis derivades de la pandèmia de la covid-19, el reposicionament geopolític —que té una de les seves expressions més crues i properes en la guerra d’ocupació d’Ucraïna per part de Rússia— i per sobre de tot la crisi climàtica, les ciutats poden mobilitzar recursos, avançar en fonts i instruments de finançament innovador, i en processos de reindustrialització i relocalització d’indústries avançades. Davant d’aquestes diverses crisis que s’han succeït en el primer quart del segle xxi —socioeconòmiques, polítiques, complexes—, les ciutats són els “espais més capacitats per obrir-se camí”.

Amb tot, reconeix que les seves reflexions s’han d’emmarcar necessàriament en el context nord-americà. D’una banda, hi ha una concepció comuna entre els nord-americans que “les ciutats són al final del sistema polític”. Malgrat la naturalesa federal dels Estats Units, la descentralització política no arriba als nivells més baixos de govern, per la qual cosa l’escala local, i en concret l’estat del benestar local, és feble, sobretot si ho comparem amb governs locals a Europa. Igualment, en contrast amb els països europeus, els processos d’institucionalització i els governs metropolitans encara són poc freqüents als Estats Units, on són més comunes les xarxes i associacions de cooperació entre municipis i instruments de caràcter sectorial, enfocats a polítiques concretes com la mobilitat o el medi ambient. D’altra banda, Katz veu en la tradició de la democràcia nord-americana un element diferencial que afavoreix la “responsabilitat compartida” i la cooperació dels poders públics amb actors privats, filantrops, universitats, així com moviments comunitaris i de base.