Benestar i resiliència per a un creixement saludable
- Dossier
- abr. 23
- 7 mins
Per trobar explicacions a la pandèmia de trastorns mentals que pateixen els joves i adolescents, cal pensar en causes ambientals globals i d’una duració prolongada. Per a un creixement saludable és imprescindible una societat que doni benestar, però també que permeti aprendre a tolerar petits malestars i frustracions, com a entrenament diari davant els continus reptes que implica la vida.
Després de la pandèmia de la covid-19, ha arribat la pandèmia del malestar emocional i els trastorns mentals. La salut mental ha ocupat titulars, programes de televisió i ràdio, i, fins i tot, han provocat manifestacions d’estudiants durant els últims mesos. La invisibilitat històrica dels problemes de salut mental semblava que arribava a la fi. A l’atenció de la premsa, els mitjans audiovisuals i les xarxes, s’hi ha sumat el posicionament institucional, amb la manifestació expressa del Govern d’abordar els trastorns mentals com una prioritat de salut. Hi ha una major sensibilització social i, en conjunt, s’ha capgirat una realitat que durant anys ha estat ocultada i negada. Es tracta d’un pas enorme per a moltes persones en l’àmbit individual, però també com a societat.
Nogensmenys, també és cert que mentre s’anava parlant de tot plegat s’ha barrejat el que, mèdicament, es consideren malalties greus o trastorns mentals amb el que són malestars emocionals o dificultats per tolerar les adversitats. Aquesta barreja pot generar confusió i allunyar-nos de l’ajuda específica que les persones necessiten en cada cas.
És importantíssim poder parlar obertament i posar en relleu que els trastorns mentals existeixen, que poden arribar a ser molt greus i, fins i tot, incapacitants, i que cal poder parlar-ne sense problemes, per vèncer realment l’estigma i trobar camins nous de tractament i encaix a la nostra vida i quotidianitat. També és important poder parlar del malestar emocional, sobretot en adolescents, que s’ha incrementat en els últims mesos i que es presenta amb formes molt variades: preocupacions, assetjaments, ansietat, tristesa, autolesions, pensaments de mort…
Tot i que alguns poden arribar a evolucionar cap a malalties mentals, la majoria, especialment en les fases inicials, cal abordar-los des d’un punt de vista mèdic i social com a malestars. És innegable que s’està produint un increment del malestar en els joves i que també canvien les formes com aquest malestar es presenta. Aquesta evolució ens ha d’interpel·lar a tots, tant a escala individual com col·lectiva, justament per evitar que acabi conduint a patologies greus.
Les causes del malestar
En reflexionar sobre quin pot ser l’origen del malestar i de l’increment dels trastorns entre els adolescents i joves d’avui, i aixoplugant-nos sota el paraigua del model biopsicosocial, que conceptualitza la salut mental com un equilibri entre els factors biològics, psicològics i socioambientals, haurem d’esbrinar quins d’aquests factors s’han modificat en els darrers temps, de manera que puguin ser els causants o facilitadors d’aquest increment. Hi ha molts factors de base sociològica i fins i tot antropològica que no són el meu àmbit de coneixement, i, per tant, no hi entraré. La idea d’aquest text és poder pensar en els factors inherents a la salut mental.
Si seguim l’argument exposat, no sembla probable que aquest augment del malestar i dels trastorns es pugui atribuir a causes genètiques, ja que sabem que els canvis genètics es produeixen per mutacions acumulades durant generacions, i un canvi brusc de patró com l’observat no respon a aquest model. Tampoc semblaria adequat atribuir-ho a causes psicològiques lligades a la configuració psíquica de cadascú, on el factor individual té molt pes i, en canvi, el fenomen de què parlem és molt més general. Si concloem que ni la genètica/biologia ni la psicologia sembla que ho expliquin, ens haurem de fixar en el context social i ambiental, i pensar en quines modificacions de les que s’han produït en aquest àmbit hi poden estar influint.
Il·lustració. ©Genie EspinosaMolts estaments mèdics internacionals estan revisant els efectes de l’exposició prematura a les pantalles.
Quan parlem de l’ambient en el qual una persona es desenvolupa, no es tracta d’un factor que es pugui descriure fàcilment; s’han de tenir en compte situacions ambientals d’efecte individual i situacions ambientals més generals o col·lectives. Sabem, per estudis realitzats en els darrers anys, que haver patit en algun moment de la vida algun esdeveniment traumàtic important pot afectar profundament estructures cerebrals, els sistemes d’atenció i regulació emocional, i provocar l’aparició de trastorns mentals. Però els fets traumàtics són, llevat d’esdeveniments excepcionals (guerres, catàstrofes...), situacions individuals, i el fet que ens ocupa és un fenomen de caràcter molt més general i no relacionat amb un trauma col·lectiu. Haurem de pensar, doncs, en causes ambientals més globals, d’una duració prolongada, amb capacitat d’afectar els nens i joves en els darrers anys.
Com tolerar l’adversitat
Caldrà fixar-nos en quin tipus de model relacional es promou des de les famílies i des de la societat, en quina capacitat d’escolta hi ha entre els membres d’aquestes famílies en relació amb els altres i també cap als desconeguts. Potser cal reflexionar també sobre quines formes de diversió es promouen en el temps lliure i on es busquen aquestes.
Per exemple, des de molts estaments mèdics internacionals s’està revisant ja quin efecte pot tenir l’exposició prematura a les pantalles, que han entrat a les nostres vides i les dels nostres infants sense que sabéssim a priori si eren inofensives o no per al seu desenvolupament. És molt important mesurar tot allò que deixem de fer a causa de l’espai que han ocupat les pantalles: totes les converses de tu a tu que es deixen de tenir, els jocs a què es deixa de jugar, la capacitat d’afrontar una discussió que deixem de tenir per manca de pràctica… Haurem de pensar en quin impacte està tenint tot allò que, sobretot en el cas dels adolescents i els joves, estan deixant de viure en format real.
Perquè, per poder tolerar l’adversitat amb un èxit relatiu, adaptar-se i continuar endavant, cal un ambient que nodreixi els infants i joves en tots aquests valors. No és només tenir una societat que doni benestar, que és imprescindible per a un creixement saludable, sinó també que permeti aprendre i tolerar petits malestars i frustracions com a entrenament diari davant els continus reptes que ens portarà la vida, com ha estat i serà sempre.
Cal apostar per models socials, personals i educatius que enforteixin la resiliència i que ajudin els infants i joves a afrontar les adversitats.
Sabem que hi ha una sèrie d’elements que són clau per poder suportar l’adversitat i tenir una bona salut mental, com són la capacitat d’introspecció, la solidaritat, l’assertivitat, la capacitat de concentrar-se en el moment, i de pensar en el sentit i el camí que pren la nostra vida. També cal disposar d’eines per poder expressar les opinions i tenir una mirada responsable cap als altres. Aquests factors són els pilars que sostenen un concepte anomenat resiliència, que es defineix com la capacitat de poder-se adaptar adequadament a l’adversitat. Aquest concepte ve de la física dels materials, que considera la resiliència com la capacitat d’un material per, després de ser doblegat o pressionat, tornar a la posició original.
Moltes d’aquestes capacitats o qualitats s’han cultivat en l’educació i en la formació de les persones de manera intuïtiva i natural en moltes societats i tradicions. La majoria de les cultures i les organitzacions socials han valorat i potenciat la solidaritat, i s’han estructurat amb espais per a l’espiritualitat, la transcendència i la presa de decisions responsables, necessàries per al bé comú i per a l’acceptació com a integrants del grup. Certament, els canvis tecnològics i culturals ens han allunyat d’algunes d’aquestes pràctiques; potser cal recuperar-les, posar-les en valor i, fins i tot, practicar-les per poder recuperar la capacitat d’adaptació a l’entorn que, per naturalesa, hauríem de tenir.
De la mateixa manera que hem viscut la transformació digital, potser cal viure una petita transformació relacional i apostar per models socials, personals i educatius que enforteixin la resiliència i que ajudin els infants i joves a afrontar les adversitats i les dificultats com a reptes, amb plenitud de capacitats. La salut mental de tots se’n beneficiarà.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis