Barcelona Metropolis

Així doncs, no és estrany que el periodista Andreu Farràs (Barcelona, 1959), llicenciat en Ciències de la Informació i també en Història, amb una llarga trajectòria als mitjans de comunicació, autor i coautor de diversos llibres, hagi triat novament, aquesta vegada en plural, l’epítet de la Rosa de Foc per parlar-nos d’una ciutat periòdicament revoltada, fins al punt, podríem dir, que ha generat un vocabulari propi: Barcelona ha estat escenari d’avalots i rebomboris, de bullangues, motins i revoltes. Farràs ha triat, per a un llibre ben documentat i escrit amb una deliberada voluntat divulgativa, un ventall cronològic de cent anys, els que van de les bullangues de 1835 als Fets de Maig del 1937 (amb un epíleg dedicat a les protestes de l’octubre del 2019 contra la sentència del Tribunal Suprem en la causa del procés, una tria que té la virtut de recordar-nos que l’independentisme és, també, un moviment social).

És un segle marcat per la dificultat que ha tingut l’Estat espanyol per construir-se, però també perquè a Catalunya s’assentés una societat industrial i moderna; un segle durant el qual Barcelona va viure, i protagonitzar, esclats periòdics de violència sociopolítica: els aldarulls vuitcentistes (i la resposta militar), les vagues obreres, la “destrucció redemptora” de la violència anarquista (que li va valdre, aquesta vegada sí, aquí i arreu, l’epítet de la Ciutat de les Bombes), la Setmana Tràgica, la vaga de La Canadenca i el pistolerisme… Uns esdeveniments davant dels quals la resposta de l’Estat solia ser la declaració de l’estat de setge o d’excepció i la suspensió de les garanties constitucionals.

La “persistència del fet revolucionari” a Barcelona —que tant amoïnava, intel·lectualment i políticament, l’historiador Jaume Vicens Vives— ens és mostrada al llibre de Farràs a través d’uns episodis que formen part de la memòria històrica de la ciutat, dins un recorregut que ens permet veure com Barcelona ha fet de la insubmissió i la revolta un dels seus trets d’identitat.