Barcelona, als ulls de Picasso
- Llibres
- Plec de cultura
- abr. 24
- 4 mins
“Allà és on va començar tot… Allà és on vaig entendre fins on podia arribar”, va confessar Picasso parlant de Barcelona, ciutat a la qual va arribar el 1895 en un vaixell de càrrega, el Cabo Roca, que havia salpat de Màlaga vuit dies abans amb tota la família a bord. Estava a punt de fer 14 anys i era un adolescent precoç anomenat Pablo Ruiz, a qui l’esclat vital i creatiu de la joventut l’enxamparia rondant per una ciutat que el va enlluernar i li va mostrar la modernitat.
Va ser a Barcelona on va viure les primeres festes amb els amics —els primers que van reconèixer el seu talent i van descobrir-li els plaers que s’amagaven als bordells—; on va gaudir del seu primer estudi, un espai de creació i llibertat, al carrer de la Plata, des del balcó del qual llançava pedretes als vianants amb el seu col·lega Manuel Pallarès; on va tenir la seva primera xicota i que li va donar l’oportunitat de la seva primera exposició individual, a Els Quatre Gats… Nou anys després, als 22, va marxar a París i només hi tornaria en comptades ocasions, gairebé sempre per visitar la seva mare i la seva germana Lola, per la seva ferma oposició al franquisme. Però mai no va tallar el lligam emocional amb la ciutat i el 1970, quan tenia 69 anys, va donar 1.000 obres per al museu, l’únic creat en vida per voluntat de l’artista.
La relació de Picasso amb Barcelona s’ha explicat en multitud d’ocasions i des de múltiples punts de vista, però segurament mai d’una manera tan vívida, audaç i minuciosa com la que desplega Claustre Rafart Planas a Picasso Barcelona. Una cartografia. Un volum il·lustrat que és alhora una biografia de l’artista i una guia d’una ciutat que ja no existeix, i que ha comptat amb una edició primorosa a tres bandes entre el Museu Picasso, l’Ajuntament de Barcelona i l’Editorial Tenov.
El llibre segueix els passos del jove Picasso per 134 enclavaments vinculats a la seva biografia.
Rafart, que també és autora d’Els paisatges de la Barcelona de Picasso (Editorial Meteora, 2007), ens convida a recórrer la Barcelona del tombant de segle amb els ulls de Picasso, a acompanyar-lo en el seu dia a dia per aquells llocs que va freqüentar o que van ser significatius a la seva vida o a la seva obra. A seguir els passos del jove Pablo per 134 enclavaments vinculats a la seva biografia, aturant-nos en cadascun d’ells, desvetllant-ne curiositats i petites històries.
Vivències i emocions
A través de les pàgines del llibre podem veure l’artista treballant en els diversos tallers, assistint a les classes de la Llotja o a les sessions de cinema del Cinematógrafo Napoleón, fent una cervesa al Café de Viena, en ple Eixample, o gaudint dels espectacles del Circo Ecuestre del Tívoli, on, quan només tenia 15 anys, va fer gala del seu magnetisme sexual conquistant-ne l’estrella principal, l’amazona Rosita del Oro, el seu primer amor, amb qui va mantenir una relació intermitent fins que va marxar a París, el 1900.
Portada del llibreSeguint els passos de Picasso, l’autora evoca una Barcelona desapareguda en la qual l’artista és un més dels aficionats als toros que moltes tardes s’arriben a la plaça El Torín, a la Barceloneta, acompanyat del seu pare, José, que de nen li havia descobert el món de les corregudes a La Malagueta. La dels berenadors populars de Montjuïc, fins on es desplaça al costat dels germans Ramon i Cinto Reventós per menjar musclos i beure vi en porró a La Musclera, un establiment situat a la pujada cap a Miramar. La de l’Edén Concert de la Bella Chelito, cabaret contigu al seu taller, que Josep Maria de Sagarra va definir a les Memòries com “l’únic local prohibit que es citava en les converses de les persones timorates (…) quan es volia significar que un home de relleu era un perdut, es deia que se l’havia vist a l’Edén o que freqüentava l’Edén, i no calia insistir més”. O, en fi, la dels tuguris prostibularis del carrer del Conde del Asalto, on va conèixer Carlota Valdivia, madame bòrnia a la qual va immortalitzar com La Celestina el 1904.
Des del Tibidabo fins al cementiri del Poblenou o la fàbrica Anís del Mono de Badalona, l’obra amb què es commemora el 50è aniversari de la mort de l’artista i el 60è aniversari de la creació del seu museu a Barcelona té l’audàcia de sortir dels camins gastats de les rutes picassianes i, sens dubte, és una de les grans aportacions que ens haurà deixat l’Any Picasso.
Picasso Barcelona. Una cartografia.
Claustre Rafart Planas
Museu Picasso -
Ajuntament de Barcelona -
Editorial Tenov, 2023
256 pàgines
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis