Antonio Machado a Barcelona
- Llibres
- Plec de cultura
- des. 21
- 5 mins
Barcelona va significar molt per a Antonio Machado, que va arribar a la ciutat l’abril del 1938 amb una part de la seva família. Són testimoni d’aquells dies els seus nombrosos i combatius articles publicats a La Vanguardia, un material que ara es recupera al llibre Antonio Machado a Barcelona (1938-39). Articles a ‘La Vanguardia’, editat per l’Ajuntament de Barcelona.
Antonio Machado no ha estat, fins fa molt poc, un poeta prou reivindicat per Barcelona, malgrat que aquesta va ser la seva última gran residència abans de morir a l’exili. És com si el fet de ser el símbol d’una derrota fos quelcom que cal amagar. El cas és que Barcelona, però, va significar molt per a l’últim Machado, que va arribar aquí l’abril del 1938 amb una part de la seva família. Són testimoni d’aquells dies els seus nombrosos i combatius articles publicats durant aquell temps a La Vanguardia, un material que ara es recupera al llibre Antonio Machado a Barcelona (1938-39). Articles a ‘La Vanguardia’, editat per l’Ajuntament de Barcelona. Són els textos de la secció titulada “Desde el mirador de la guerra”.
Quan l’autor de Campos de Castilla s’instal·la a la capital catalana, ja ha deixat moltes coses pel camí. D’una banda, la vida cultural a València, on ha viscut en una localitat veïna anomenada Rocafort. Allà ha demostrat la seva solidaritat amb una República que està ferida de mort, però que encara creu que pot guanyar la guerra. Al seu equipatge també hi ha ferides que no cicatritzen, com el fet que la guerra l’hagi separat del seu estimat germà Manuel, que s’ha quedat al Burgos dels sublevats escrivint versos a favor de Franco i José Antonio. Igualment, a Madrid, el poeta hi ha deixat una relació clandestina, que manté amb una dona a la qual ha batejat com a Guiomar. Les cartes que porta amb ell d’aquella dona, després identificada com a Pilar de Valderrama, són la seva manera de recordar qui ha inspirat part dels seus últims poemes.
Uns dies abans de sortir de València, Machado havia començat a col·laborar amb el diari La Vanguardia. El 27 de març del 1938 s’havia publicat el primer dels molts articles que escriuria per a aquest diari: juntament amb el seu text titulat “Notas inactuales, a la manera de Juan de Mairena”, el diari barceloní afegia una nota editorial amb la qual es va voler donar la benvinguda a tan il·lustre signatura: “Don Antonio Machado, el más glorioso de los poetas españoles contemporáneos, inicia con el presente artículo su colaboración en La Vanguardia, que con ella se honra altísimamente. Bastarían estas líneas para el saludo ritual; pero, además de un gran escritor, entra con don Antonio en nuestra casa uno de los ejemplos máximos de dignidad que la tragedia española ha ofrecido. Don Antonio, cargado de años, de laureles y de achaques, ha renunciado a su derecho al descanso, y mantiene vivo, juvenil y heroico el espíritu liberal que informó su vida y su obra, y, sobreponiéndose a sí mismo, su pluma mantiene la gallardía y la gracia poética de sus mejores horas. Con don Antonio Machado nos llegan un escritor y un hombre. Bienvenidos ambos”.
El primer text de Machado que va publicar La Vanguardia va ser part d’un discurs reivindicatiu amb motiu de la cloenda del II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes.
Escriure per al poble
En realitat, no era el primer text de Machado al diari barceloní. El 16 de juliol del 1937, l’autor de Soledades havia pronunciat un discurs reivindicatiu amb motiu de la cloenda del II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes. En aquest discurs, titulat exemplarment “El poeta y su pueblo”, reconeixia que “escribir para el pueblo —decía un maestro— ¡qué más quisiera yo! Deseoso de escribir para el pueblo, aprendí de él cuanto pude, mucho menos —claro está— de lo que él sabe. Escribir para el pueblo es, por de pronto, escribir para el hombre de nuestra raza, de nuestra tierra, de nuestra habla, tres cosas de inagotable contenido que no acabamos nunca de conocer”. La Vanguardia va publicar alguns fragments d’aquella intervenció.
Ja instal·lat a Barcelona, no sembla descartable imaginar el poeta (malgrat els seus problemes de salut) sortir de la seva primera llar, l’Hotel Majestic, per anar a les oficines del diari al carrer Pelai per entregar els seus textos, en els quals demana seguir lluitant, de vegades de la mà del seu alter ego, Juan de Mairena. És el poeta combatiu, que surt al carrer, que ha vist la mort a prop i encara té forces per aplaudir els voluntaris estrangers o protesta davant la passivitat de líders com Chamberlain.
El caràcter modest de Machado el fa renunciar als luxes del Majestic per instal·lar-se amb la seva família a Torre Castanyer, a Sant Gervasi. Allà seguirà utilitzant la ploma com a arma, escrivint per al seu poble els textos que formen part d’aquest llibre. Ho farà fins que les tropes de Yagüe comencin a trucar a les portes de Barcelona, el gener del 1939. D’allà, el poeta va passar a Cotlliure per morir a l’exili, com aquells als quals havia donat suport en els seus articles.
Antonio Machado a Barcelona (1938-39). Articles a ‘La Vanguardia’.
Antonio Machado, Josep Playà (introducció) i Monique Alonso (introducció).
Ajuntament de Barcelona, 2021.
144 pàgines.
- Antonio Machado a Barcelona (1938-39). Articles a ‘La Vanguardia’. Ajuntament de Barcelona, 2021
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis