Barcelona Metropolis

Barcelona va significar molt per a Antonio Machado, que va arribar a la ciutat l’abril del 1938 amb una part de la seva família. Són testimoni d’aquells dies els seus nombrosos i combatius articles publicats a La Vanguardia, un material que ara es recupera al llibre Antonio Machado a Barcelona (1938-39). Articles a ‘La Vanguardia’, editat per l’Ajuntament de Barcelona.

Antonio Machado no ha estat, fins fa molt poc, un poeta prou reivindicat per Barcelona, malgrat que aquesta va ser la seva última gran residència abans de morir a l’exili. És com si el fet de ser el símbol d’una derrota fos quelcom que cal amagar. El cas és que Barcelona, però, va significar molt per a l’últim Machado, que va arribar aquí l’abril del 1938 amb una part de la seva família. Són testimoni d’aquells dies els seus nombrosos i combatius articles publicats durant aquell temps a La Vanguardia, un material que ara es recupera al llibre Antonio Machado a Barcelona (1938-39). Articles a ‘La Vanguardia’, editat per l’Ajuntament de Barcelona. Són els textos de la secció titulada “Desde el mirador de la guerra”.

Quan l’autor de Campos de Castilla s’instal·la a la capital catalana, ja ha deixat moltes coses pel camí. D’una banda, la vida cultural a València, on ha viscut en una localitat veïna anomenada Rocafort. Allà ha demostrat la seva solidaritat amb una República que està ferida de mort, però que encara creu que pot guanyar la guerra. Al seu equipatge també hi ha ferides que no cicatritzen, com el fet que la guerra l’hagi separat del seu estimat germà Manuel, que s’ha quedat al Burgos dels sublevats escrivint versos a favor de Franco i José Antonio. Igualment, a Madrid, el poeta hi ha deixat una relació clandestina, que manté amb una dona a la qual ha batejat com a Guiomar. Les cartes que porta amb ell d’aquella dona, després identificada com a Pilar de Valderrama, són la seva manera de recordar qui ha inspirat part dels seus últims poemes.

Uns dies abans de sortir de València, Machado havia començat a col·laborar amb el diari La Vanguardia. El 27 de març del 1938 s’havia publicat el primer dels molts articles que escriuria per a aquest diari: juntament amb el seu text titulat “Notas inactuales, a la manera de Juan de Mairena”, el diari barceloní afegia una nota editorial amb la qual es va voler donar la benvinguda a tan il·lustre signatura: “Don Antonio Machado, el más glorioso de los poetas españoles contemporáneos, inicia con el presente artículo su colaboración en La Vanguardia, que con ella se honra altísimamente. Bastarían estas líneas para el saludo ritual; pero, además de un gran escritor, entra con don Antonio en nuestra casa uno de los ejemplos máximos de dignidad que la tragedia española ha ofrecido. Don Antonio, cargado de años, de laureles y de achaques, ha renunciado a su derecho al descanso, y mantiene vivo, juvenil y heroico el espíritu liberal que informó su vida y su obra, y, sobreponiéndose a sí mismo, su pluma mantiene la gallardía y la gracia poética de sus mejores horas. Con don Antonio Machado nos llegan un escritor y un hombre. Bienvenidos ambos”.