Barcelona Metropolis

Cada cop hi ha més aspectes de la vida que depenen de les competències digitals. Ara sabem que no n’hi ha prou amb garantir l’accés a internet amb xarxes d’alta velocitat. A les bretxes digitals de caire social, cultural i de gènere s’hi afegeixen les noves esquerdes derivades del funcionament de les pròpies tecnologies, algunes molt insidioses, com les discriminacions que s’exerceixen a través dels algoritmes.

Cada cop hi ha més aspectes de la vida que depenen de les competències digitals. No hi ha dubte que la revolució tecnològica impacta de forma molt positiva en les dinàmiques socials i productives, i que la digitalització pot ser un factor de millora i de progrés. A condició que els seus beneficis arribin a tothom. Encara vivim en una societat híbrida, mig presencial mig virtual, però avancem de forma accelerada cap a un model en el qual tot passarà per les noves tecnologies de la comunicació. La major part de les gestions administratives han de ser ja digitals, imperativament, i ni l’estudi ni el treball es poden desenvolupar al marge d’internet. L’oci, la salut, les relacions personals i fins i tot la participació política requereixen, cada vegada més, de competències digitals.

A les velles causes d’exclusió social s’hi sumen les noves esquerdes provocades per l’accés i el domini de les eines digitals. Ara sabem que no n’hi ha prou amb garantir l’accés a internet amb xarxes d’alta velocitat. Aquesta va ser la primera bretxa que es va manifestar, però a mesura que es va tancant, gràcies a la intervenció de les administracions, n’apareixen de noves. L’esquerda més invisible, la de la capacitació digital, només es pot tancar amb més i millor educació.

Encara que gairebé tothom té un telèfon mòbil intel·ligent, sense competències digitals de poc serveix tenir connexió. I aquesta manca d’habilitats no afecta només una part considerable de la gent gran, sinó també molts nadius digitals, que saben fer servir els dispositius i navegar per les xarxes, però no sempre tenen els coneixements necessaris per treure’n profit. Encara que dominin els aparells, una combinació d’excés de confiança i manca de recursos culturals fa que molts siguin presa fàcil de tota mena d’enganys i estafes, com s’ha vist amb el furor per les criptomonedes.

A les bretxes digitals de caire social, cultural i de gènere s’hi afegeixen les noves esquerdes derivades del funcionament de les pròpies tecnologies, algunes molt insidioses, com les discriminacions que s’exerceixen a través dels algoritmes. La manca de capacitació digital s’ha convertit en un obstacle, moltes vegades insalvable, per exercir els drets i gaudir d’oportunitats. Cal, doncs, acompanyar la digitalització amb una legislació i unes polítiques públiques orientades a tancar les escletxes i a garantir l’equitat digital.