Barcelona Metropolis

Abdulrazak Gurnah es va convertir de sobte en un escriptor de referència en rebre el Premi Nobel de Literatura el 2021. Abans pocs el coneixien, però l’autor tanzà ja havia sembrat una vasta obra narrativa centrada en els efectes del colonialisme i l’esclavitud a l’Àfrica oriental. Les seves novel·les es mouen a través de personatges quotidians que plasmen el xoc cultural, el sentiment d’estranyesa i la solitud dels africans obligats a fugir a Europa per sobreviure.

Durant els primers vint anys de la seva vida, a Abdulrazak Gurnah (Zanzíbar, 1948) no li va passar pel cap que podria ser escriptor. “Primer de tot soc lector, i durant la meva infantesa i joventut vaig fer créixer aquesta relació dins de la seva complexitat”, explicava en una visita recent a Barcelona per presentar la novel·la El desertor (2023, Salamandra) i celebrar els 25 anys dels clubs de lectura de les biblioteques de la ciutat. Gurnah, Premi Nobel de Literatura 2021, va créixer a Zanzíbar als anys cinquanta, quan l’arxipèlag encara estava sota el domini dels britànics. De petit, la seva relació amb la literatura quedava cenyida als contes i a les històries que li explicaven a casa, sovint els seus familiars més grans i de manera oral.

Però l’aixecament violent i la revolució de Zanzíbar el 1964, poc després que el país hagués aconseguit la independència com a monarquia constitucional, van marcar el destí de l’aleshores encara futur escriptor. Juntament amb el seu germà, Gurnah va veure’s obligat a fugir al Regne Unit per sobreviure, i aquella decisió li va canviar radicalment la vida. Tenia 18 anys, era un nouvingut en un país desconegut i estava immers en la misèria. Tot li anava en contra, però no es va rendir i va aconseguir entrar a la Universitat de Kent, on s’acabaria doctorant el 1982. Va ser una època d’enyorança i desubicació, i, per afrontar-la, va començar a bolcar als seus diaris tot el que li passava per dins. Aquells textos es van convertir en la llavor de la seva novel·la de debut, Memory of Departure (2021, Bloomsbury), que va publicar el 1987 i que no està traduïda ni al català ni al castellà. Es tracta d’una primera obra molt centrada en la seva experiència com a migrant, en la qual reflecteix sobretot el sentiment d’estranyesa i el xoc cultural d’un noi a milers de quilòmetres de casa.

“Va ser una experiència difícil. Era jove i estava sol, no tenia diners ni recursos, em sentia estrany en un lloc nou i havia de gestionar tot el que havia deixat enrere. Tot plegat em va portar a escriure per posar en ordre aquestes idees i emocions”, recorda Gurnah. Aquests temes ressonaran més endavant en altres obres de l’escriptor com, per exemple, a The Last Gift (2011, Bloomsbury) i a A la vora del mar (2022, La Magrana), on plasma amb precisió i profunditat els obstacles amb què topa un refugiat tanzà a Londres i com queda sotmès als llimbs de l’Administració sense que ningú li ofereixi l’ajuda bàsica per viure en condicions. Avui en dia, la seva obra està formada per deu novel·les i nombrosos contes i assaigs al llarg dels quals ha explorat, entre altres qüestions, l’exili del lloc d’origen, però també dins d’un mateix, sempre des de la mirada dels que abandonen el país natal per buscar una vida millor.