Stanley Kubrick va regalar a la cultura contemporània occidental un misteri i un tòtem: el monòlit que serveix de fil conductor de la seva obra mestra: la pel·lícula de ciència-ficció 2001: una odissea de l’espai. És un objecte d’origen i significat ignot que entra en contacte amb l’esser humà per provocar un salt evolutiu en la seva capacitat cognitiva. Monolith de l’artista SpY és una hipnòtica experiència visual que traça un vincle entre el mite cinematogràfic i l’element més totèmic de la nostra societat: la pantalla del telèfon mòbil i, per extensió, totes les pantalles que ens envolten a diari. Es tracta d’una al·legoria directa d’aquests miralls màgics que absorbeixen tota la nostra atenció i que tenim tan integrats que fins i tot els fem servir per construir la nostra identitat com a persones i modificar la noció de la realitat: un salt cultural respecte a la relació que teníem fins ara amb les dues dimensions audiovisuals.

Els projectes contextuals de l’artista espanyol SpY es compten entre les contribucions més originals a l’evolució de l’art públic i urbà. Al llarg de la seva trajectòria ha donat forma a instal·lacions i intervencions cada vegada més ambicioses i suggeridores, produïdes a ciutats de tot el món, que interpel·len les persones espectadores i les involucren com a subjectes actius en el procés artístic. Sempre planteja qüestions substancials sobre la realitat de les relacions humanes. Les seves intervencions pertorben les rutines diàries, dialoguen amb l’entorn urbà i l’exploren com un camp de joc ple de possibilitats sense explotar. Un dels fils conductors del seu discurs és la creació de forts contrastos conceptuals entre l’estètica de les seves obres i les difícils connotacions dels objectes amb què estan construïdes, sovint elements utilitzats per condicionar el comportament de les persones. SpY dissenya i produeix els seus projectes artístics des de la plataforma SpY Studio, que integra alhora un laboratori i un eclèctic equip de tècnics.