Glía és una proposta inspirada en el sistema nerviós humà a partir d'alguns dibuixos de Santiago Ramón y Cajal. La instal·lació creada per Pedro Torres és un sistema entrellaçat de fils i neons en moviment, un circuit de tubs de boira, il·luminació i una composició sonora realitzada en diferents capes. Aquestes capes es van sumant i van enriquint la densitat de l’espai sonor. Sempre en funció de la quantitat de persones presents, i per tant, de l’activitat cerebral que hi ha a l’ambient. Un cervell-escultura amb cortines de fils que funcionen com a membrana, d’interfície que delimita i qüestiona allò que és espai interior i exterior; de neons que operen sobre la base de connexions electroquímiques, com les sinapsis, i un circuit de boira que representa un camp fluid de possibilitats de flux d'informació. Glía proposa reflexionar sobre els sistemes complexos i interdependents. Un sistema dinàmic d’espais liminars, del temps a les bretxes i la memòria.

El brasiler Pedro Torres ha fet exposicions individuals recents a la Twin Gallery (Madrid), Centre d'Art Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat), Spazio Volta (Bèrgam), Juan Naranjo Gallery (Barcelona), Aarduork (Venècia), Art3 Contemporain (València), Centro Párraga (Múrcia), Casa Seat, Chiquita Room i Blueproject Foundation (Barcelona). Entre les seves exposicions col·lectives i biennals, destaca la participació a la Jinan International Biennale (Jinan), Palma Dotze (els Monjos), Anita Schwartz (Rio de Janeiro), Centre de les Arts Lliures - Fundació Joan Brossa i The Green Parrot (Barcelona), Casal Solleric (Palma de Mallorca), Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona, ​​OTR. Espacio de Arte (Madrid), Bienal de Cuenca (Equador), CaixaForum Barcelona, ​​BiennalSUR (Buenos Aires), NC-art (Bogotà), La Casa Encendida (Madrid), Mardin Biennial (Turquia), Bienal de las Fronteras (Mèxic) i Fundació Antoni Tàpies (Barcelona), entre altres. Ha rebut premis i beques de producció i investigació i actualment és artista resident a Hangar (Barcelona).