Inspirant-se en la seva col·laboració amb l’artista francohongaresa Vera Molnár i la seva exploració des del 1959 d’una “màquina imaginària” (un conjunt de procediments lògics que permeten produir imatges separant les operacions de disseny i producció) i el ressò de les paraules de Sol LeWitt, segons les quals “la idea esdevé una màquina que fa art”, Joanie Lemercier presenta una màquina que genera composicions geomètriques mínimes a l’escala d’una façana. Amb un programa complex que genera composicions visuals, sonores i d’animació gairebé infinites, el públic assisteix a la posada en escena del procés de la "fàbrica de l’art": les iteracions es desplacen i la màquina "tria" aturar-se en una combinació aleatòria d’elements. El procés desenvolupat a través d’aquesta instal·lació entre la determinació de l’artista i la indeterminació de l’accident i l’atzar, desmitifica els límits de la tecnologia i és crític amb la idea d’una intel·ligència artificial miraculosa, aquesta il·lusió distòpica segons la qual una màquina podria, en definitiva, "pensar" millor que l’humà.

Concepte i codi generatiu: Joanie Lemercier
Arquitectura de música generativa: Before Tigers
Direcció artística Studio Joanie Lemercier: Juliette Bibasse
Producció: Nicolas Roziecki
Desenvolupament tècnic: Martin Pirson

Joanie Lemercier és un artista visual francès i activista mediambiental. Els seus projectes exploren la percepció humana mitjançant la manipulació de la llum a l’espai. Treballant principalment amb la projecció de llum i la programació informàtica, transforma l’aparença d’objectes i formes quotidians, doblegant la realitat a la seva imaginació. En els darrers anys, Lemercier s’ha preocupat cada cop més pel canvi climàtic i la degradació del medi ambient, i col·labora activament amb el seu talent artístic focalitzat en la projecció amb causes i grups activistes com Extinction Rebellion, així com desenvolupant un nou treball, Slow Violence, que analitza els efectes devastadors de la mineria del carbó en un dels boscos més antics d’Europa. Treballa amb projeccions des del 2006 i va cofundar el segell visual AntiVJ el 2008. Representat per una galeria amb seu a Nova York des del 2010, va fundar el seu propi estudi creatiu a Brussel·les el 2013, la direcció artística del qual va assumir Juliette Bibasse.