“Espectre” d’una antiga central transformadora d'energia elèctrica que alimentava fàbriques i tallers del Poblenou industrial. Freqüències que esdevenen narrativa sonora i lumínica que interpel·la la memòria del que ja no hi és.

Foscor encegadora, retenció retiniana, percepció subliminal, controvèrsia conceptual, sinestèsia audiovisual, brutalisme lumínic, white darkness, memòria sensorial i estímuls complementaris, entre altres, són conceptes i eines utilitzades en la creació d'aquest poema visual, metàfora d'un passat prou recent.

Mariona Benedito + Cube.bz

Beure de les fonts de l'arquitectura racionalista nord-americana, de Camarón de la Isla, els germans Lumière, Bruce Nauman, Alvar Aalto o Jean Prouvé, les noves tecnologies, l'escena berlinesa, The Young Ones, la Velvet, la rumba i el punk, Leonardo da Vinci o el barraquisme en general (entre molts altres), ens situa.

 Performance, time codes, instal·lació, artefactes escènics, nous i vells sistemes d'il·luminació, dramatúrgia espacial, la llei de la gravetat, mecanismes de percepció, rotaflex i lingüística són algunes de les nostres eines de creació. Radical simplicity i brutalisme lumínic, algunes de les nostres passions.

Formats en arts visuals, teatre i arquitectura, el nostre treball es caracteritza per la recerca permanent en els camps de la llum, l'espai, i els objectes que l'ocupen mitjançant l'actitud transgressora que comporta situar-se en els límits de la parateatralitat.

Hem treballat, entre altres, amb General Elèctrica, Frederic Amat, Societat Doctor Alonso, Àlex Rigola, Marcel·lí Antúnez, Constanza Brncic, Agustí Fernández, Albert Pla, Standstill, La Fura dels Baus, Agrupació Senyor Serrano, Sílvia Pérez Cruz, Los Corderos, Cabosanroque, Sol Picó, Maria Arnal i Marcel Bagès o Rosalía.

Aquesta instal·lació lumínica no és recomanable per a persones amb problemes d'epilepsia o sensibilitat visual.