El perro del hortelano és una comèdia palatina de Lope de Vega escrita entre 1613 i 1619, que coincideix amb un moment de plena maduresa creativa amb la publicació de *Fuenteovejuna, La Dama Babaua i L'Acer de Madrid. Una versió més curta que l'original i més curta que altres versions curtes però l'aplicació (meticulosa) de la tisora s'ha degut més a facilitar el desenvolupament d'una segona trama que a la voluntat de realitzar una versió expressa.Una trama secundària protagonitzada per dos tècnics de la companyia que interpreta al Gos de l'Hortolà; que havia d'interpretar, més ben dit, perquè, per un error incomprensible, la resta de la companyia va camí de Lugo per a interpretar a un Divines Paraules. Aquests dos tècnics, inassequibles al descoratjament i obstinats a portar la màxima “the shou must go on” a les seves últimes conseqüències, posaran en escena l'obra amb l'ajuda de dues actrius locals familiaritzades amb l'obra ja que ells, “ a diferència dels actors que només se saben les seves separates”, coneixen la funció de dalt a baix.

Tot això ocorre en un espai buit. Gairebé buit, suggerint subtils acotacions arquitectòniques per part dels narradors; la il·luminació, esculpida a cop de focus, farà la resta. Una funció que no perd la comicitat de l'original i que, gràcies precisament en la trama secundària, explica amb tota claredat els embolics de Diana i Teodoro.

Espectacle en Castellà

Durada: 90min.