Si, tal com diuen, el punt de màxim refinament d’una civilització el marca l’elevació de la gastronomia a la categoria de les belles arts, Ferran Adrià hauria de ser considerat com l’astronauta que, partint de la tradició gastronòmica catalana, s’ha propulsat fins als punts més allunyats de l’univers del gust per plantar la bandera de la cultura culinària en planetes fins ara mai explorats.

La seva història és gran. I ho és precisament perquè arrenca de manera humil i perquè encara s’està escrivint des de la senzillesa que dóna mirar cap a l’infinit amb els peus ben assentats a la terra. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, res no feia pensar que aquell nen apassionat pel futbol i tan allunyat de la cuina com de la física de partícules acabaria a les portades de mil i una revistes. Hi va arribar en qualitat de “millor xef del món” i concedint entrevistes en què explicava amb paraules senzilles i entenedores com mirar-se d’una manera nova una truita, com fer servir el nitrogen líquid a la cuina o com esferificar un tomàquet.

L’atzar i les ganes de guanyar alguns diners per a unes vacances el van portar fa més de trenta anys a un restaurant de Castelldefels. I, entre fregalls i plats bruts, va començar un viatge de somni que després, gràcies als bons consells d’un altre gran de la cuina catalana, Fermí Puig, el va acabar duent a un molt bon restaurant de Cala Montjoi, elBulli. Allà el director, Juli Soler, va saber reconèixer el seu talent i el va animar a viatjar a França per conèixer el món de l’alta restauració. Va empènyer així una bola de neu que creixeria en els anys següents fins a convertir-se en una allau destinada a emblanquinar per sempre més el món de la cuina i, també, en una bona mostra de la creativitat d’una terra compromesa amb la innovació.

Primer va captar l’atenció dels experts en gastronomia partint d’un estil mediterrani basat en ingredients i tècniques autòctones. A partir dels anys noranta, però, una fam insaciable d’experimentació el va portar a buscar noves tècniques, conceptes i elaboracions fent ús dels recursos que li oferia la ciència i que li han permès fins i tot reinventar un pa amb tomàquet que, al seu restaurant, es menjava amb cullera. No és estrany que el talent d’Adrià tingués un lloc destacat en grans cites de l’art mundial com la Documenta de Kassel.

Avui elBulli està en ple procés de reinvenció i renaixerà aviat com una fundació dedicada a la investigació gastronòmica i a la comprensió de l’evolució de la cuina o, el que és gairebé el mateix, de la cultura. Mentrestant, Ferran Adrià està creant amb la Universitat de Barcelona la Bullipèdia, un projecte que abocarà a la xarxa tones de saviesa gastronòmica i que segurament aconseguirà ben aviat reclutar nous astronautes disposats a seguir-lo en els seus viatges interestel•lars a la recerca de mons nous, desconeguts i plens de sabor.