Seguint el pla, s’implementaran a la xarxa de transport públic mesures com les següents:

• Augmentar la presència d’agents de seguretat o personal tant als vagons com als autobusos.
• Desenvolupar un sistema de videovigilància específic a l’interior dels autobusos i dels metros.
• Millorar la il·luminació de vestíbuls, andanes i passadissos.
• Crear un sistema de parades a demanda a les rutes d’autobusos d’àrees perifèriques.
• Assegurar la visibilitat a les marquesines de les parades d’autobús.
• Valorar la possibilitat d’incorporar un fil musical a tota la xarxa de metro, per 
generar un ambient més amable i acollidor.

També es fan un seguit de recomanacions, com realitzar auditories de gènere liderades per dones, facilitar, simplificar i agilitzar l’activació de protocols, crear un canal específic al servei de queixes, formar el personal en contacte més directe amb els usuaris en matèria de prevenció, detecció i protecció contra l’assetjament sexual o incrementar les campanyes de sensibilització i conscienciació, emfatitzant els missatges cap a les víctimes i encoratjant-les a denunciar.

L’assetjament sexual a l’espai públic

Els estudis assenyalen que, segons les dones que han estat víctimes de violència masclista, l’esfera pública és l’escenari més habitual on es produeix l’assetjament sexual i, entre els espais públics, el transport figura en el primer lloc. Cal tenir en compte, a més, que les dones són les usuàries principals del transport públic (60%) i que dues de cada tres han canviat els hàbits de mobilitat en relació amb la percepció de seguretat.

Aquest document, que s’emmarca en el Pla de civisme i gestió de la convivència de TMB i el Codi ètic corporatiu, és la versió ampliada i millorada d’una primera proposta elaborada al novembre, i s’ha desenvolupat i completat amb la col·laboració del teixit associatiu i dels ens locals que treballen en l’àmbit de les dones a la regió de Barcelona.