Barcelona és una ciutat plena de dracs: n’hi ha en moltes façanes modernistes i també en retaules gòtics. Però les peces d’imatgeria festiva que representen dracs també són molt nombroses i n’hi ha de tota mena: víbries, dracs d’inspiració gaudiniana, infantils, fets amb metall… i així fins a arribar a una quinzena. Ara que s’acosta Sant Jordi i el drac és un dels elements centrals de la festa, us convidem a conèixer tots els que hi ha a Barcelona i els secrets i anècdotes que amaguen.

Evidentment, la figura històrica per excel·lència és la del drac de Ciutat Vella, que ja apareix esmentat a principi del segle XV com a membre del seguici popular de la ciutat. Amb tot, la figura actual és del 1987 i va ser feta a Solsona pel mestre Manel Casserras i Boix. Per tant, la bèstia més veterana de tot Barcelona que encara es manté en actiu és el drac de Gràcia, construït el 1982 i que té forma de ‘drac reptant’.

En l’estil modernista la figura del drac és una imatge molt recurrent que trobem en tota mena d’obres d’art, relats i elements decoratius i arquitectònics. Segurament per això hi ha un bon reguitzell de dracs que s’inspiren en aquest moviment artístic. N’és un el drac Farfolla de la Sagrada Família, que fou creat inspirant-se en un aplic en forma de drac trobat al soterrani del temple dissenyat per Antoni Gaudí. Seguint la línia gaudiniana, trobem en Gaudiamus, el drac de la Malèfica del Coll, que és igual que la famosa salamandra de trencadís que fa de font a l’entrada del Park Güell.

A Barcelona també hi ha dracs molt grans. Són tan espectaculars i majestuosos que els ha de fer ballar més d’un portador o fins i tot han de menester una estructura per a moure’s. Dos d’aquests són el majestuós drac Baró de Nou Barris, que té més de trenta punts de foc, i el Guardià de les Corts, que és tot fet de metall forjat i pesa 170 quilos.

Una menció a part es mereixen les víbries, aquestes figures mitològiques que representen un malvat drac femella amb cua de serp, ales de ratpenat i pits de dona. La més antiga de totes és la de Barcelona, que apareix esmentada a les cròniques des de les processons del Corpus del segle XV. I des del 1992 el barri del Poblenou també té una víbria, que és especialment famosa perquè una vegada l’any, per les festes de Maig, recull els xumets dels nens del barri.

També hi ha dracs acompanyats d’unes quantes anècdotes divertides, com ara el de Sarrià, que per finançar-lo els membres de la colla van participar en un concurs televisiu. També expliquen que el drac Estarrufat del Poblenou, una vegada acabat, no el podien fer passar per la porta del taller i el van haver de serrar. D’aquesta manera es va convertir en el primer drac desmuntable del país! Un drac amb un nom ben especial és el Capallà d’Horta i el Carmel. Diuen que el ban batejar espontàniament el dia de l’estrena, perquè els portadors el guiaven dient ‘cap aquí’ i ‘cap allà’.