L’informe “La salut a Barcelona” celebra 40 anys amb una millora en la majoria d’indicadors
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha publicat els indicadors de salut d’enguany, que presenten una millora generalitzada i una anàlisi de l’evolució històrica en què destaquen l’augment de l’esperança de vida, la reducció de la mortalitat prematura gràcies als programes de detecció precoç o l’increment del nombre de persones amb estudis superiors. També posa el focus en els nous reptes per millorar els problemes de salut mental i la reducció de la soledat.
Des de fa quaranta anys l’informe “La salut a Barcelona” és una eina essencial per monitorar l’estat de salut de la ciutat. Permet identificar nous reptes per seguir impulsant polítiques per millorar la salut i la qualitat de vida de la població.
Millora dels indicadors de salut i socioeconòmics
L’esperança de vida de la població ha augmentat en 6,6 anys per a les dones i en 7,7 per als homes des del 1984, tot i que encara és inferior als nivells prepandèmia. La mortalitat prematura ha disminuït notablement gràcies als programes de prevenció primària i detecció precoç. Igualment, la mortalitat infantil ha baixat de manera constant fins a estabilitzar-se.
Les malalties com la sida o la tuberculosi s’han reduït notablement. La incidència i la mortalitat del VIH a Barcelona és molt baixa i compleix els objectius marcats per ONUSIDA. Igualment, s’observa una disminució en la incidència de la tuberculosi tant en homes com en dones. En canvi, hi ha una tendència creixent en les infeccions de transmissió sexual, amb una incidència molt més alta en homes. L’augment correspon en part a un canvi en els hàbits sexuals i a la reducció de l’ús de mesures preventives com el preservatiu.
En aquests quaranta anys la població de la ciutat ha canviat i ara està formada per més persones grans i d’origen més divers. La proporció de persones amb estudis superiors ha augmentat, especialment entre les dones, així l’any 2023 el 37% de les dones i el 33,7% dels homes tenien estudis superiors o universitaris.
D’altra banda, en l’àmbit laboral, l’any 2023 la taxa d’ocupació va créixer en ambdós sexes i en tots els grups d’edat. En el cas de les dones es va situar en el nivell més elevat des que es recullen dades. Tot i això, elles continuen treballant en condicions més precàries i amb una càrrega més elevada de treball no remunerat.
Menys tabaquisme i més activitat física
El tabaquisme s’ha reduït en els darrers quaranta anys sobretot en homes. Entre les persones adolescents, el consum de tabac també s’ha reduït, però, a diferència dels adults, és superior en les noies. El consum de cànnabis entre adolescents s’ha reduït significativament del 2004 al 2021.
També es detecta un augment del consum d’alcohol de risc, més freqüent entre les persones més joves i accentuat després de la pandèmia de la covid-19. La mortalitat per consum de drogues ha disminuït dràsticament des de finals dels anys vuitanta a causa dels canvis en els patrons de consum i gràcies als programes de reducció de danys.
L’activitat física moderada o intensa ha crescut des del 2006 en els dos sexes i en totes les classes socials, però és més freqüent en les classes socials més benestants.
Salut ambiental i canvi climàtic
La contaminació de l’aire s’ha reduït en els últims quaranta anys gràcies a les mesures de transformació urbana, la reducció i millora de les activitats contaminants de la ciutat i les millores tecnològiques en les emissions dels vehicles de motor, a més de per la reducció de l’ús del vehicle privat i l’augment de la mobilitat activa a peu i en bicicleta.
Actualment, contaminants com el SO2, el plom i el CO han disminuït significativament i ja no representen un problema per a la salut a la ciutat. Tanmateix, el NO2 i les partícules PM10 i PM2,5, malgrat que s’han reduït en els últims anys, segueixen per sobre dels llindars que marca l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
L’informe assenyala també els efectes del canvi climàtic amb onades de calor que s’associen amb un excés de mortalitat, sobretot entre les persones més vulnerables.
La salut mental i la soledat: nous reptes
En els últims anys, sobretot a partir de la pandèmia de la covid-19, ha augmentat la incidència de mala salut mental, sobretot entre les dones i les persones més joves. Aquesta evidència ha situat la salut mental com a prioritat en les polítiques de salut.
I un altre indicador que cal tenir present és la prevalença de la soledat, que augmenta el risc de certes malalties i dels problemes de salut mental. A Barcelona gairebé el 10% de la població de més de 15 anys declara sentir-se sovint sola, especialment les dones i les persones més joves, amb un augment també a partir dels 75 anys. D’altra banda, s’observa que aquest sentiment de soledat és més freqüent en els grups de persones de nivell socioeconòmic més desfavorit.
