La meitat dels processos participatius del mandat, el 49,3%, s’han desenvolupat per incorporar-hi el criteri i les demandes ciutadanes relacionades amb transformacions urbanístiques; un 17,9% s’han dut a terme per definir nous plans o noves estratègies municipals o revisar-los; un 9% són de l’àmbit d’infància, adolescència i joventut, i un 7,5% corresponen a la resta de l’àmbit social.

La resta han estat quatre processos per establir o modificar ordenances, reglaments o plans d’usos concrets, a més dels pressupostos participatius, el Fòrum Jove i l’Assemblea pel Clima.

Els dos processos que han concentrat més participació han estat els pressupostos participatius, que es van convocar amb l’objectiu que la ciutadania decidís sobre una part de les inversions municipals a la ciutat, i el Pla d’actuació municipal (PAM).

Consells de barri i audiències públiques

Més de 17.500 persones han participat en els consells de barri de la ciutat entre els anys 2019 i 2022, una mitjana de 34,9 veïns i veïnes per consell de barri. Pel que fa a les audiències públiques, entre els anys 2019 i 2022 s’han fet 161 audiències, la gran majoria de districtes on en celebren cinc l’any, amb excepcions puntuals d’algun districte on se’n fan quatre o fins a sis l’any.

El web Decidim Barcelona triplica el nombre de participants 

En quatre anys la plataforma de participació en línia Decidim Barcelona ha triplicat el nombre de persones registrades i ha arribat a 102.601, és a dir, un 7,16% de les persones de més de 16 anys empadronades a la ciutat.

Durant el confinament es va produir un augment significatiu de persones usuàries registrades, però va ser l’any 2021, durant el procés dels pressupostos participatius, que es van donar d’alta el nombre de persones més elevat, més de 50.000, per votar o donar suport als diferents projectes presentats per la ciutadania.