Els jardins, d’unes 6 hectàrees, estaven situats entre el passeig de Gràcia i el carrer de Roger de Llúria, i entre el carrer d’Aragó i el carrer del Rosselló. L’arquitecte Josep Oriol Mestres va fer el projecte i la decoració va ser a càrrec de Fèlix Cagé.

A més dels espais verds i els itineraris per passejar, els Camps Elisis incloïen una gran muntanya russa, una fonda, un cafè, un saló de ball, un estany i espectacles, que van arribar a tenir un miler d’espectadors. L’entrada per accedir-hi costava dos rals.

Una nova vida als voltants del passeig de Gràcia

L’obertura de la via per facilitar els desplaçaments en carruatge entre Barcelona i la Vila de Gràcia, el 1827, va propiciar l’aparició d’establiments de begudes i espais d’esbarjo als entorns, com aquests jardins.

Els Camps Elisis van rivalitzar directament amb els jardins del Tívoli, construïts quatre anys abans a l’altra banda del passeig de Gràcia.

A poc a poc l’especulació urbanística va fer entrar en decadència aquests espais, fins que l’any 1872 els Camps Elisis van tancar. Després, a l’espai que ocupaven s’hi va ubicar un teatre i, ja entrat el segle XX, s’hi van construir els edificis actuals.