El document també conclou que actualment hi ha una gran concentració de passatgers en els mesos de temporada alta, entre maig i octubre, que suposen el 80% dels passatgers de tot l’any. Durant aquest període es pot arribar fins a 400.000 persones al mes, i 15.000 al dia, que arriben a 25.000 durant una cinquantena de dies l’any.

Més del 60% dels passatgers fan una estada de poques hores a la ciutat, de trànsit cap a un altre destí, una modalitat que deixa uns ingressos en l’economia de la ciutat molt inferiors als dels creuers que trien Barcelona com a punt de partida.

Ocupació de l’espai públic, residus i altres externalitats

Altres externalitats que esmenta el document són les següents:

• Impacte sociocultural: es produeix un impacte en l’ocupació de l’espai públic i dels llocs més emblemàtics a conseqüència d’un volum molt alt de turistes en poc temps. En aquest sentit, Ciutat Vella i l’Eixample acumulen més del 50% de l’oferta de places turístiques de la ciutat. També s’apunta que es corre el perill que hi hagi canvis significatius, com pot ser el cas del comerç.
• Impacte ambiental: el trànsit marítim genera contaminació atmosfèrica i de l’aigua, i residus diversos, alguns de perillosos, com bateries i piles.

Diferents experiències de regulació a Europa

L’informe s’ha fet arribar a la resta d’administracions, a partir també de l’experiència del Govern balear, que ha posat en marxa una regulació pròpia per limitar l’activitat dels creuers. Altres llocs d’Europa que han engegat processos similars són Venècia (Itàlia) i Dubrovnik (Croàcia).

Podeu consultar l’informe complet aquí.