L’objectiu de la nova estratègia és consolidar les polítiques municipals per lluitar contra la desigualtat i la discriminació vers les dones en tots els àmbits. El Pla per la justícia de gènere 2021-2025 es planteja com un full de ruta transversal que incorpora la perspectiva de gènere en les pràctiques municipals i que vol ser un motor de canvi per a tots els agents de la societat.

El full de ruta inclou l’avaluació de l’impacte de la crisi de covid-19 en la desigualtat entre homes i dones, que encara no s’ha pogut quantificar i que és fonamental per afrontar la situació postpandèmia.

Territorialització i interseccionalitat, puntals del nou pla

L’estratègia municipal per la justícia de gènere es planteja al voltant de dos reptes:

• Territorialització: les polítiques de lluita contra la desigualtat i la discriminació han d’arribar a tots els barris, cal implementar solucions de proximitat que s’adaptin a les característiques de cada zona.
• Interseccionalitat: és important entendre i tenir en compte les discriminacions i formes de desigualtat de gènere en tota la diversitat de la ciutadania. Per tant, cal comprendre, abordar i combatre les desigualtats generades en determinats col·lectius i persones tenint en compte l’encreuament de diversos factors, com l’edat, l’origen, la classe social o la diversitat funcional.

Quatre eixos per combatre la desigualtat

Amb l’objectiu de concretar les actuacions que es duran a terme en els propers cinc anys, el pla s’articula en quatre eixos:

1. Canvi institucional: se centra en el funcionament intern del consistori per impulsar un bon govern en termes d’equitat de gènere i consolidar el canvi organitzatiu per garantir la incorporació de la perspectiva de gènere en el funcionament, les pràctiques, els instruments de gestió pública i la cultura de la institució. Inclou tretze àmbits d’actuació, com la superació de la bretxa de coneixement de gènere en la recollida i el tractament de dades internes i externes, la paritat de gènere en la presa de decisions, l’avaluació de l’impacte de gènere del pressupost municipal i l’avenç en l’aplicació de clàusules de gènere en els contractes municipals.
2. Economia per a la vida i organització del temps: per assolir un model econòmic més just i més sostenible, que garanteixi la igualtat en les condicions de vida entre dones i homes, cal reconèixer el paper fonamental de tots els treballs necessaris per a la subsistència, la reproducció i el benestar de les persones, així com l’assumpció corresponsable de les cures. Aquest eix s’articula en cinc àmbits i inclou la promoció de formes d’organització dels usos dels temps més saludables, igualitàries i eficients, l’abordatge de la feminització de la pobresa i la precarietat, que poden assolir noves formes arran de la pandèmia, la lluita contra la bretxa digital de gènere, l’accés de les dones a les indústries TIC, l’impuls a l’emprenedoria femenina i l’economia social i solidària.
3. Ciutat de drets: la ciutat és un espai de defensa i garantia dels drets humans i dels drets de les dones. Aquest eix s’estructura en tretze àmbits, en què destaquen l’aposta municipal per treballar les masculinitats més enllà de les violències, implicant els homes en el treball per la igualtat de gènere, la promoció de polítiques públiques per visibilitzar la diversitat sexual i de gènere, tot realitzant accions per prevenir l’LGTBI-fòbia, o el foment d’una atenció sanitària sense biaixos de gènere. També inclou la incorporació de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere als diferents espais educatius de la ciutat, en especial per a la transformació dels models de masculinitats, o la recuperació de la memòria històrica de les dones.
4. Barris propers i sostenibles: l’últim eix del pla se centra a fomentar, des d’una perspectiva feminista i interseccional, uns barris que posin la vida quotidiana al centre, que la facin més confortable i que siguin més justos, participatius, segurs i sostenibles. Es divideix en cinc àmbits que inclouen aspectes com l’impacte de la crisi climàtica sobre les dones, l’urbanisme de gènere o la mobilitat sostenible, segura i equitativa en què els desplaçaments es puguin fer amb autonomia.