El canvi de nom del carrer dels Reis Catòlics  prové de la iniciativa ciutadana impulsada per la Comissió Promotora Carrer Elisa Moragas. Elisa Moragas i Badia (Barcelona, 1927-2006) fou mestra fundadora de l’Escola Nabí que actualment es troba a l’emplaçament del canvi de nom. Moragas va crear el seu projecte educatiu basat en la pedagogia Freinet, que consisteix en la importància que els infants siguin feliços a l’escola gràcies a l’expressió lliure i la comunicació i els valors educatius.

Noms de carrers femenins

Actualment només el 7,7% dels espais públics de Barcelona tenen noms femenins. El nomenclàtor municipal s’actualitza amb la incorporació de sis noms de dones pioneres en l’àmbit de la literatura, l’ensenyament o la medicina. Ana María Matute, Margarita Rivière, Concepció Aleixandre, Anna Domènech, Elisa Moragas i Dolors Batlle ja donen nom a carrers i places de la ciutat.

El canvi permetrà continuar feminitzant el nomenclàtor de Barcelona, que tradicionalment ha prioritzat els noms d’homes privilegiats vinculats a l’Església, la monarquia, l’exèrcit o l’aristocràcia i ha obviat el paper de personatges populars o femenins que també formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat.

Sis dones, sis històries

Les places d’Anna Domènech Campoy i de Concepció Aleixandre són de nova creació i la resta d’espais, tres carrers i una plaça, ja existeixen i canviaran de nom. Podeu consultar les històries de les sis dones a continuació:

Elisa Moragas i Badia (Barcelona, 1927-2006): la mestra substituirà els Reis Catòlics en aquest carrer del districte de Sarrià – Sant Gervasi. Es tria aquest emplaçament perquè és on hi ha l’Escola Nabí, fundada per Moragas i que va inspirar el seu projecte educatiu en la pedagogia Freinet, basada en l’activitat i la vida dels infants, l’expressió lliure i la comunicació, el rigor i la importància que els infants siguin feliços a l’escola. Aquest canvi prové de la iniciativa ciutadana impulsada per la Comissió Promotora Carrer Elisa Moragas.

 Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 1925-2014): el nom d’una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle XX, guanyadora de guardons com el premi Miguel de Cervantes o el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, substituirà Ramiro de Maeztu al carrer dels districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia.

 Margarita Rivière Martí (Barcelona, 1944-2015): la periodista i assagista donarà nom a la plaça de les Cristalleries Planell, a les Corts. Va ser directora de la delegació de l’Agència EFE a Catalunya i col·laboradora de diaris com La Vanguardia o El País. L’any 2015 l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya va crear el premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere.

 Concepció Aleixandre Ballester (València, 1862-1952): metgessa ginecòloga pionera que va centrar la seva vida en la medicina, el feminisme i la pedagogia, i va intentar acostar els coneixements higiènics, en especial, a les dones. La cruïlla dels carrers de Villarroel i Rosselló, a l’Eixample, es convertirà en una plaça amb el seu nom.

 Anna Domènech Campoy (Barcelona, 1951-2013): l’espai situat entre l’Escola Can Fabra, el Centre d’Interpretació dels Tres Tombs i l’Ateneu L’Harmonia, a l’interior del Recinte Fabra i Coats, passarà a dir-se plaça d’Anna Domènech Campoy. Aquesta educadora va dirigir durant més de trenta anys les escoles bressol de Sant Andreu de Palomar i va defensar l’educació pública. La decisió de posar aquest nom a l’espai es va prendre a través d’un procés participatiu per a la reubanització de la Fabra i Coats.

Dolors Batlle i Sunyer (Agullana, 1892 – Barcelona 1982): considerada una de les mestres capdavanteres en la renovació dels esquemes educatius de Catalunya abans de la guerra, substituirà Enric Bargés al carrer del districte de Sants-Montjuïc. Batlle va exercir en diversos centres i va ser escollida per codirigir el Grup Escolar Lluís Vives de Sants, de gran prestigi, com a directora de la secció de noies. Durant la guerra, però, ho va fer, en funcions, de tot el grup per l’activitat política de Pere Blasi. Va rebre sancions i va ser depurada pel nou règim franquista després del 1939.